Els fenòmens naturals fascinen la gent: un eclipsi solar previst per al pròxim agost té tothom pendent, de fa mesos. D’altres no són tan entretinguts: un terratrèmol, la matinada del 15 de maig del 1851, va provocar destrosses a cases i esglésies de Mallorca i va generar el pànic entre els ciutadans de Palma, que fugiren a refugis improvisats. Recordam aquest episodi quan es compleixen 175 anys de l’ensurt.

Un nou terratrèmol de magnitud 6,1 ha sacsejat les illes gregues de Creta i Santorini aquest dijous a la matinada. Tot i que l'epicentre s'ha localitzat a uns 82 quilòmetres de la ciutat d'Iràklio, capital de Creta, el sisme ha arribat a notar-se a Turquia, Egipte, Xipre i Israel. En un primer moment, el Centre Sismològic Euromediterrani ha emès una alerta de tsunami, però les autoritats gregues l'han acabat desestimant perquè el terratrèmol s'ha produït força lluny de la costa i a molta profunditat, aproximadament a uns 64 quilòmetres.

Gairebé quatre dies després del devastador terratrèmol que va sacsejar Myanmar, les feines per intentar treure els supervivents de sota la runa es mantenen, tot i que la finestra d'oportunitat cada cop és més petita. El sisme de divendres, de magnitud 7,7 i amb l'epicentre a només 10 quilòmetres de profunditat, continua tenint rèpliques –unes 170 fins a aquest diumenge, segons el servei meteorològic de Tailàndia– i el difícil accés als llocs més afectats i els talls en els subministraments d'electricitat, internet i telefonia compliquen les tasques de rescat i impedeixen saber exactament l'abast de la tragèdia.

Després d'una setmana de moviments sísmics, Santorini ha declarat l'estat d'emergència fins al 3 de març. S'han registrat més de 6.400 moviments sísmics a la zona marítima entre Santorini i Amorgós en les últimes dues setmanes, dels quals uns 800 han sigut d'una magnitud superior a 2,5, segons informa el Laboratori de Sismologia de la Universitat d'Atenes. Grècia està acostumada a sentir tremors, però aquesta freqüència sísmica d'intensitat moderada pot presagiar una sacsejada més gran. A Santorini han arribat equips d'ambulàncies, policies i soldats addicionals. També s'hi ha traslladat personal mèdic de l'illa de Naxos i equips amb gossos especials i un centre d'operacions mòbils.

Almenys 126 persones han mort i 188 han quedat ferides a causa d'un terratrèmol d'entre 6,8 i 7,1 graus registrat aquest dimarts a la regió autònoma del Tibet, al sud-oest de la Xina, segons el balanç del govern xinès. El sisme s'ha produït a les 09.05 hora local al comtat de Tingri, als peus de l'Himàlaia, i també s'ha notat al Nepal i l'Índia.

Una dècada després d'un dels desastres atòmics més devastadors de la història, el Japó es torna a acostar a reactivar l'energia nuclear.

Un terratrèmol de magnitud 4,1 graus a l’escala de Richter ha sacsejat diverses comarques catalanes aquest dimarts al matí. Segons ha informat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el sisme ha tingut lloc a les 11.23 h al departament francès dels Alts Pirineus. Al nostre país s’ha notat especialment a la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, així com a Andorra. Diversos testimonis afirmen que també s’ha notat en més comarques de les demarcacions de Lleida i fins i tot de Tarragona i de la Catalunya Central.

Un terratrèmol de 4,8 ha sacsejat aquest divendres Nova Jersey i s'ha notat a la ciutat de Nova York, segons el Servei Geològic dels Estats Units (USGS). El tremolor, que ha durat diversos segons, s'ha pogut sentir des de Brooklyn fins al Bronx o a Manhattan segons han relatat diversos ciutadans a les xarxes. De moment, el Departament de Bombers de la Ciutat de Nova York ha indicat que, fins ara, no s'han registrat "incidents greus", tot i que les autoritats segueixen pendents per si hi hagués novetats.

Almenys nou persones han mort i unes 50 més estan desaparegudes a causa d'un terratrèmol de magnitud 7,4 que ha sacsejat a primera hora d'aquest dimecres la costa est de Taiwan i que ha deixat també uns 700 ferits. L'epicentre del sisme, que s'ha produït a les vuit del matí hora local (les dues de la matinada a Catalunya), s'ha situat al mar, a 25 quilòmetres de l'illa i 155 metres de profunditat, i s'ha llançat una alerta de tsunami al Japó. Es tracta del pitjor sisme que pateix Taiwan en els últims 25 anys, amb edificis ensorrats, talls de llum i despreniments de terra. Es tem que desenes de persones hagin quedat atrapades sota la runa a la regió de Hualien, la més propera a l'epicentre, i el govern ha desplegat l'exèrcit per a les tasques de rescat. El Japó i la Xina han ofert la seva ajuda.

Un terratrèmol de magnitud 3,3 a l’escala de Richter ha sacsejat el Pirineu de Lleida aquest dilluns a la nit. El sisme es va registrar a les 23.06 h a la província d’Osca, a tocar de la frontera amb Catalunya, i ha estat àmpliament percebut a les comarques catalanes de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, així com a la Franja de Ponent.

Un terratrèmol ha colpejat aquest dilluns la prefectura d'Ichikawa, al litoral occidental del centre del Japó, i ha activat una alerta per tsunami en bona part de l'arxipèlag: fins ara s'ha confirmat la mort de 73 persones. El terratrèmol, que s'ha fet sentir fins a Tòquio, ha tingut lloc prop de la península de Noto, a 16 quilòmetres de profunditat. El sisme ha assolit una magnitud de 7 a l'escala japonesa tancada de 7, que se centra en la capacitat destructiva dels tremolors més que en la intensitat. Les autoritats nipones asseguren que no s'han produït danys en cap central nuclear. El sistema d'alerta de terratrèmols, pioner al món, en un país situat en un punt d'alta activitat sísmica, ha evitat una tragèdia més greu. Inicialment s'ha activat l'alerta més greu des del tsunami del 2011, que va provocar el desastre nuclear de Fukushima, però, durant la matinada, les autoritats l'han desactivat.

Un terratrèmol de magnitud 6,4 ha sacsejat el Nepal i ha causat almenys 157 morts. El sisme ha afectat l'àrea de Jajarkot, al nord-oest del país, aquest divendres a la nit, segons recull el Centre Nacional Sismològic del Nepal i fonts oficials citades per Efe i Reuters, que afegeixen que també ha ferit com a mínim 110 persones. Centenars de cases i altres edificis –diversos ja en mal estat– han quedat absolutament destruïts i s'han ensorrat. Per això, el nombre de víctimes podria augmentar. La zona s'ha quedat sense electricitat ni serveis de telefonia mòbil després de la catàstrofe.

És metge a l'únic hospital públic que hi ha a la província d'Herat. És el centre on han anat a parar la majoria dels ferits pels terratrèmols que han desolat el nord-oest de l'Afganistan durant els últims dies. Aquest diumenge hi ha hagut un tercer sisme d'intensitat 6,3. “Al principi no teníem prou medicines ni equips. Ara no podem dir que tot està bé perquè a un hospital sempre falten coses, però estem molt millor”, diu el facultatiu. És l'única lleu crítica que se li pot arrencar després de mitja hora de conversa per telèfon, tot i dir-li que podem mantenir el seu anonimat. A Facebook, en canvi, els comentaris dibuixen un panorama molt diferent. Hi ha qui diu que molts metges van fugir de l'hospital tan bon punt la terra va començar a tremolar per primera vegada la setmana passada i que, quan van arribar-hi els primers ferits, no hi havia gairebé qui els atengués. Altres critiquen que allò es va convertir en una mena de subhasta: qui pagava més rebia atenció mèdica, tot i tractar-se d'un hospital públic i, en teoria, gratuït.

El pitjor terratrèmol en anys que ha patit l'Afganistan s'ha cobrat de moment més de 2.400 morts i el nombre de ferits s'eleva a més de 2.000, tot i que en un principi les autoritats locals havien parlat de 9.000. El balanç de víctimes és provisional, mentre es busquen sota les runes. El que sí que és segur és que es tracta de la crisi més greu a què s'han hagut d'enfrontar els talibans des que van recuperar el poder al país l'estiu del 2021, sense accés al sistema financer i amb les reserves internacionals tallades. La gran devastació causada per la cadena de sismes (fins a set seguits), juntament amb la pobresa i la falta de mitjans per a les tasques de rescat i d'emergències per atendre els damnificats, ha obligat el govern de Kabul a demanar ajuda als empresaris i persones "adinerades" per fer front a la crisi humanitària, amb milers de persones que han perdut la casa i totes les seves pertinences. Es tracta d'un dels pitjors sismes d'aquest any, després del que va matar 50.000 persones entre Síria i Turquia al febrer.

Per arribar a Talat N’Yaaqoub, una localitat enmig de les muntanyes de l’Atles, es triguen dues hores i mitja en cotxe. O més ben dit, es trigava. Ara calen entre quatre i cinc hores sota l’amenaça de noves esllavissades en els trams finals de carretera. L'ajuda governamental no va arribar al poblat de l'Idriss, als voltants d’aquesta població, fins tres dies després que el sisme assolés el Marroc, on ja s'han confirmat 2.901 morts.

Arran del devastador terratrèmol de divendres, el més greu en 60 anys, el Marroc està escrivint una nova pàgina del que es coneix com la diplomàcia de les catàstrofes. Rabat ha autoritzat fins ara l'arribada d'equips d'emergència d'Espanya, el Regne Unit, Qatar i els Emirats Àrabs. Altres països més propers, com França o Algèria, també s'hi han ofert, però no han rebut encara la llum verda de les autoritats marroquines per desplegar els seus equips al país. Les primeres 72 hores es consideren crítiques després d'un sisme i més tard els índexs de supervivència cauen en picat.

La formació política Més per Menorca ha instat el Consell Insular a fer una aportació econòmica extraordinària al Fons de Cooperació, per donar resposta a les emergències del Marroc i Líbia. El portaveu dels menorquinistes, Bep Juaneda, ha registrat una proposta perquè sigui aprovada en el pròxim ple.

Mentre els equips de rescat continuen treballant als pobles de l’Atles per trobar les víctimes del terratrèmol que divendres va sacsejar el Marroc i netejar de runa la zona, el barri jueu de Marràqueix (conegut com el Mellah) continua congelat en la nit de divendres. Hi ha carrers completament tallats i cases destruïdes fins als fonaments. L’escena podria ser d’una ciutat d’Al-Haouz –la regió muntanyenca a l'epicentre del sisme–, però és al cor de la ciutat. Aquí no hi ha dificultats perquè hi arribi l’ajuda. En principi. “Et diré per què aquí no han netejat la runa: perquè aquí no hi ha turistes, només marroquins”, denuncia el Reda, veí del barri i que treballava com a guia turístic. El pitjor terratrèmol en seixanta anys ha deixat ja a tot el país 2.862 morts i 2.562 ferits, segons l'últim balanç.

El món es despertava dissabte passat amb les terribles imatges del terratrèmol que havia tingut lloc durant la matinada al Marroc i que ha provocat prop de 2.500 morts. Hores després, les autoritats del país encara no s'havien pronunciat i no hi havia notícies ni cap reacció del rei Mohamed VI. Només hi havia un comunicat del seu gabinet decretant tres dies de dol nacional. L'absència del monarca era notòria. No va aparèixer fins al vespre, en una fotografia feta pública on se'l veia a Rabat presidint una reunió per fer balanç del desastre. On havia estat tot el dia Mohamed VI? Per què no havia fet cap aparició pública abans?