No existeixen històries en minúscula. Totes, tinguin la incidència que tinguin, conformen la que s’escriu en majúscula, com es pot comprovar a L’arquitecte, que es representa al Teatre del Mar, escrita per Josep Ramon Cerdà, dirigida per Rebeca del Fresno i interpretada per Xisco Segura, Miquel Àngel Torrens, Caterina Alorda i Xen Garcinuño. Una història de la Història d’aquest país, una pinzellada carregada de molts elements i tants altres racons i angles, que, d’alguna manera, dibuixen amb precisió l’origen de què som. Una hipotètica conversa és la columna vertebral de la narració, on s’especula sobre l’especulació, el turisme amb totes les seves conseqüències i la modernització a qualsevol preu, amb un rerefons misteriós que, al mateix temps, dona consistència al relat, l’assassinat d’un dels principals protagonistes, dos reconeguts arquitectes amb nom i llinatge, Gabriel Alomar i Josep Ferragut. Amb ells, Cerdà fa ficció de la realitat. El pasolinià crim avant la lettre sense resoldre, tot ombra i sense cap bri ni un de llum, serveix de contrafort de tot un buc que esdevindria un edifici immens, inabastable, amb els cappares de dues maneres d’entendre una professió que sempre es posa de costat. Ferragut va ser una excepció i va morir en no tan estranyes circumstàncies.