La infància de l’escriptor palmesà Miquel Àngel Llauger està marcada per una decepció que acaba de relatar en el seu darrer llibre de records, un opuscle titulat Díptic de la balena (Ensiola Editorial). Era principi de 1973 i tenia nou anys. Faltaven més de dos anys i mig perquè morís Franco. El país vivia pendent de les imatges que arribaven de Nicaragua, a Centreamèrica, on la nit del 23 de desembre del 1972 un terratrèmol, d’una intensitat de 6,2 en l’escala de Richter, havia arrasat la pròspera capital, Managua. La premsa parlava de més de 10.000 morts, encara que mai no se’n sabé la xifra real. Hi hagué altres 20.000 ferits i un nombre indeterminat de desapareguts. L’espectacle era apocalíptic amb el centre històric en ruïnes. Més de la meitat de les 400.000 persones que vivien a la ciutat perderen la llar. La tragèdia era pitjor que la que s’havia viscut amb el tremolor del 1931.