<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - diumenge]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/diumenge/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - diumenge]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Manies mínimes (3)]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/manies-minimes-3_1_4910377.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/158f5c78-fdc2-45e7-b9cf-87c2856d66e3_16-9-aspect-ratio_default_0_x1634y1714.jpg" /></p><p>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Clara Soriano]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/manies-minimes-3_1_4910377.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Jan 2024 11:14:35 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/158f5c78-fdc2-45e7-b9cf-87c2856d66e3_16-9-aspect-ratio_default_0_x1634y1714.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Manies mínimes (3).]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/158f5c78-fdc2-45e7-b9cf-87c2856d66e3_16-9-aspect-ratio_default_0_x1634y1714.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Un còmic de Clara Soriano]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què Alfonso Guerra no vol que Yolanda Díaz vagi a la perruqueria?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/alfonso-guerra-no-vol-yolanda-diaz-vagi-perruqueria_129_4810780.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/137f2fe4-5b8c-4a18-88b5-559a9af68945_16-9-aspect-ratio_default_0_x2769y86.jpg" /></p><p>Ja han passat alguns dies des de la desencertada però significativa frase d’Alfonso Guerra sobre Yolanda Díaz: <a href="https://www.ara.cat/politica/l-ultim-argument-masclista-d-alfonso-guerra-yolanda-diaz-dedica-temps-perruqueria_1_4807425.html">“</a><a href="https://www.ara.cat/politica/l-ultim-argument-masclista-d-alfonso-guerra-yolanda-diaz-dedica-temps-perruqueria_1_4807425.html"><em>Le habrá dado tiempo entre una peluquería y otra, le habrá dado un ratito para estudiar</em></a><a href="https://www.ara.cat/politica/l-ultim-argument-masclista-d-alfonso-guerra-yolanda-diaz-dedica-temps-perruqueria_1_4807425.html">.”</a> La tristesa no és que Alfonso Guerra necessiti amb caràcter d’urgència nocions bàsiques d’igualtat, sinó que, en el fons, sabem que l’opinió és compartida per una part important de la població. Però per què és un problema que Díaz cuidi la seva imatge i quins són els orígens d’aquest prejudici?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Rosés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/alfonso-guerra-no-vol-yolanda-diaz-vagi-perruqueria_129_4810780.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 25 Sep 2023 06:01:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/137f2fe4-5b8c-4a18-88b5-559a9af68945_16-9-aspect-ratio_default_0_x2769y86.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Yolanda Díaz vota a Madrid.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/137f2fe4-5b8c-4a18-88b5-559a9af68945_16-9-aspect-ratio_default_0_x2769y86.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La llegendària història de la Galeria Cadaqués]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/llegendaria-historia-galeria-cadaques_130_4783336.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/10ca04b7-922e-4610-9413-fca141c43ad7_16-9-aspect-ratio_default_0_x2062y418.jpg" /></p><p>A la dècada de 1960, a l’Espanya del <em>desarrollismo</em>, Cadaqués esdevenia una gemma turística a ulls del món. L’arquitecte italosuís Lanfranco Bombelli Tiravanti (1921-2008), juntament amb el seu soci i amic Peter G. Harnden –que havia conegut configurant exposicions i construint pavellons per al Pla Marshall a Europa–, va arribar a Cadaqués de la mà de Coderch i hi va iniciar, amb l’amic, el despatx d’arquitectura Harnden i Bombelli (us remeto al llibre<em> </em><a href="https://www.ara.cat/cultura/l-art-cases-cadaques_1_4057191.html" target="_blank"><em>L’Art de viure</em></a><a href="https://www.ara.cat/cultura/l-art-cases-cadaques_1_4057191.html" target="_blank">, de Marc Arnal</a>, per descobrir aquest univers arquitectònic fascinant).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cesca Castellví Llavina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/llegendaria-historia-galeria-cadaques_130_4783336.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Aug 2023 14:54:59 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/10ca04b7-922e-4610-9413-fca141c43ad7_16-9-aspect-ratio_default_0_x2062y418.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Galeria Cadaquès.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/10ca04b7-922e-4610-9413-fca141c43ad7_16-9-aspect-ratio_default_0_x2062y418.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Amb motiu del seu 50è aniversari, la galeria acull una exposició mutant amb algunes de les seves obres més emblemàtiques. Us oferim un viatge per la història d'un epicentre de l'avantguarda]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El crim que va fer arribar la sang a les aigües del riu Ebre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/crim-arribar-sang-aigues-riu-ebre_130_4789091.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f527772e-db14-4491-9c2d-f4cdf5be8e63_16-9-aspect-ratio_default_0_x670y533.jpg" /></p><p>A la porta de la casa pairal de Ca Margalef, al poble de Ginestar (Ribera d’Ebre), hi ha un cartell informatiu de l’Ajuntament on s’explica la història dels casalots preciosos de la vila construïts durant el segle XVIII, quan el comerç de tabac i cotó va fer que algunes famílies de la zona s’omplissin les butxaques. Gairebé totes aquelles elegants cases pairals han quedat buides, com passa amb Ca Margalef, convertit ara en una residència per als turistes que es pot llogar. No sempre es pot dormir en una preciosa casa barroca catalana com aquesta, amb una piscina a la part posterior, on abans hi havia les bèsties domèstiques. I no sempre pots fer nit a l’escenari d’un crim terrible que va fer córrer rius de tinta a finals del segle XIX.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Padilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/crim-arribar-sang-aigues-riu-ebre_130_4789091.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Aug 2023 11:09:43 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f527772e-db14-4491-9c2d-f4cdf5be8e63_16-9-aspect-ratio_default_0_x670y533.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els assassins de Ginestar, a la Campana de Gràcia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f527772e-db14-4491-9c2d-f4cdf5be8e63_16-9-aspect-ratio_default_0_x670y533.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El 1880, uns lladres van matar quatre persones innocents en un mas de Ginestar. Entre els criminals, no tots van córrer la mateixa sort]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuba viu un nou èxode: "En lloc d'evolucionar, la situació ha involucionat"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/cuba-protestes-exili-municipis-globals_1_4275913.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b5d53587-3602-47ff-9ed5-ab40a145be70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“En lloc d’evolucionar, la situació ha involucionat. Els moviments de la societat civil estan en espera i continua havent-hi moltes persones preses, fins al punt que la Fiscalia ha hagut d’admetre que manté diversos menors detinguts set mesos després de les protestes. Estan jutjant alguns manifestants per sedició. Així que molta gent està marxant del país, estem vivint un nou èxode, però en aquesta ocasió de professionals joves”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Patricia Simón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/cuba-protestes-exili-municipis-globals_1_4275913.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Feb 2022 09:32:53 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b5d53587-3602-47ff-9ed5-ab40a145be70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Detenció d’un manifestant durant les protestes de l’11 de juliol  davant del Congrés de l’Havana. A l’esquerra, una jove pels carrers de la capital cubana.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b5d53587-3602-47ff-9ed5-ab40a145be70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Set mesos després de les protestes de l’11 de juliol, les més importants viscudes a l’illa des del triomf de la Revolució el 1959, la celebració dels judicis contra els manifestants i l’agreujament de la situació econòmica del país empenyen a l’exili els seus joves més crítics. ]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les Galápagos estrenen el 2022 amb una nova reserva marina]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/galapagos-estrenen-2022-nova-reserva-marina_1_4271011.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/bddbccff-e16d-4825-8abd-063e54d12803_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>A les illes Galápagos és més fàcil creuar-te amb un lleó marí pel carrer que pagar amb Visa en qualsevol establiment. L’arxipèlag equatorià encara és un lloc amb una biodiversitat excepcional per estudiar l’evolució de les espècies, com a mitjans del segle XIX, quan va inspirar Charles Darwin a publicar la seva teoria de la selecció. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Portella]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/galapagos-estrenen-2022-nova-reserva-marina_1_4271011.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 12 Feb 2022 12:45:49 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/bddbccff-e16d-4825-8abd-063e54d12803_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[És freqüent trobar-se lleons  marins de les Galápagos al mig del passeig del  moll de Puerto Ayora, a la imatge inferior.  A les Galápagos actualment hi viuen unes  33.000 persones.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/bddbccff-e16d-4825-8abd-063e54d12803_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El govern de l’Equador amplia la zona marítima protegida que rodeja l’arxipèlag per garantir el manteniment de la biodiversitat, i a partir d’ara només podran accedir-hi els pescadors artesanals ]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“El millor de viure aquí és la seguretat...i poder jugar a futbol”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/millor-viure-seguretat-jugar-futbol_130_4268718.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/73a14fef-b8c3-4ff5-aee0-bd3227cf0629_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Vesteixen pantalons curts i samarreta amb els colors blaugrana, i posen somrients davant la porteria amb diverses pilotes de futbol. Anita Rafat es mostra una mica pudorosa: porta una mena de turbant al cap i mitges negres i samarreta interior perquè no se li vegin ni els braços ni les cames. En canvi, la seva germana, la Fereshteh, no té complexos: ensenya els cabells i les cuixes. Tenen 37 i 28 anys, i van fugir de l’Afganistan a l’agost en un dels vols d’evacuació espanyols. Ara fan a Barcelona el que no van poder fer mai al seu país: jugar a futbol.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mònica Bernabé]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/millor-viure-seguretat-jugar-futbol_130_4268718.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Feb 2022 16:14:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/73a14fef-b8c3-4ff5-aee0-bd3227cf0629_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les germanes afganeses Anita i Fereshteh, a punt de començar l'entrenament de futbol a Barcelona.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/73a14fef-b8c3-4ff5-aee0-bd3227cf0629_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Quatre famílies afganeses que van arribar a Catalunya fugint dels talibans ens expliquen com s’han adaptat a la seva nova realitat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El sandvitx, un menjar nascut entre partides de cartes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/sandvitx-menjar-nascut-partides-cartes_1_4255654.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7879436b-f962-4115-88d6-8f9c1f890e31_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Als Estats Units, on fan estadístiques de tot per molt absurdes que siguin, diuen que cada dia es mengen 300 milions de sandvitxos. De vegades els invents més senzills són els que triomfen, com posar un tros d’embotit entre dos trossos de pa. El naixement del sandvitx encara genera debats entre els historiadors britànics. ¿Va ser un acte d’amor a la pàtria o coses d’un <em>bon vivant</em>? </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Padilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/sandvitx-menjar-nascut-partides-cartes_1_4255654.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 29 Jan 2022 10:20:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7879436b-f962-4115-88d6-8f9c1f890e31_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Retrat de John Montagu, quart comte de Sandwich, obra del pintor Johann Zoffany.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7879436b-f962-4115-88d6-8f9c1f890e31_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[John Montagu, el comte de Sandwich, va posar de moda al Regne Unit durant el segle XVIII posar un tros de carn entre dues llesques. Però encara avui existeixen debats sobre si va fer-ho per poder treballar més o per no aixecar-se de la taula de joc quan jugava a cartes]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘In vino veritas’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/in-vino-veritas_1_4240043.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/318a3a50-b290-406b-a891-4d9e82655b46_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Si sou lectors habituals de premsa escrita sabreu que tot opinador amb pedigrí algun dia ens cola un article amb un títol en llatí. Avui que dedico aquesta pàgina a parlar de llocs on, a banda de bona teca, tenen bons vins, ha arribat el meu torn. I la veritat que trobem en el vi és que en pocs anys la diversitat d’opcions per pendre’n a Barcelona ha fet un salt sideral. Lluny queden aquelles cartes en què tots els vins tenien noms grandiloqüents i etiquetes amb tipografia medieval i escuts d’armes. El vi ja no només és per als entesos (o per als que se’n fan). S’ha tornat molt més divertit. Vi orgànic, biodinàmic, vi taronja, vi en llauna, vi vegà (sí, perquè hi ha vi que es clarifica amb clara d’ou) i sobretot sommeliers amb moltes ganes de compartir la seva passió sense que et sentis un farsant quan tastes el vi fent veure que saps el que fas. No m’allargo més, us faig tres propostes.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rosa Rodon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/in-vino-veritas_1_4240043.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 14 Jan 2022 10:38:13 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/318a3a50-b290-406b-a891-4d9e82655b46_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La teva ‘foodie’ de capçalera ‘In vino veritas’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/318a3a50-b290-406b-a891-4d9e82655b46_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Montserrat Caballé: alts aguts de veu i humanitat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/montserrat-caballe-aguts-veu-opera-cantant_129_4215639.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/df5f3510-f9ec-432a-8a97-03153a88edb6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>31 de gener de 1994, cremava el Liceu. La columna de fum es veia des de tot Barcelona. La crònica creixia mentre baixàvem Rambla avall.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Batista]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/montserrat-caballe-aguts-veu-opera-cantant_129_4215639.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Dec 2021 12:52:22 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/df5f3510-f9ec-432a-8a97-03153a88edb6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Montserrat Caballé saludant el públic del Liceu.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/df5f3510-f9ec-432a-8a97-03153a88edb6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una història mil·lenària]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/casa-bages-964-manresa-restaurant-gastronomia_1_4209501.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ce35b56d-25a1-4668-a49d-4785f6339aba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El restaurant Bages 964 forma part d’un projecte enoturístic anomenat Oller del Mas. Aquest complex és únic per la seva singularitat i per la seva cuidada oferta. Un bon restaurant, un celler reconegut arreu pels seus vins ecològics procedents únicament de les vinyes de la finca, cabanes de fusta dins del bosc amb vistes a Montserrat, <em>spa</em> i zona de benestar personal, <em>pitch and putt</em>, pistes de pàdel... De tot aquest <em>monstre </em>n’és propietari i director en Frank Margenat, 36a generació de propietaris d’Oller del Mas. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ivan Díez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/casa-bages-964-manresa-restaurant-gastronomia_1_4209501.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Dec 2021 19:16:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ce35b56d-25a1-4668-a49d-4785f6339aba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El xef Àlex Portals a la sala del restaurant manresà.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ce35b56d-25a1-4668-a49d-4785f6339aba_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alerta amb els ‘soft boys’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/alerta-soft-boys_1_3872309.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cfbbc0e6-cc51-4ef9-8c45-935a34c07e23_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fa més de 160 anys Charles Darwin ja va explicar amb la seva teoria de la selecció natural de les espècies que els patrons genètics que perduraven eren aquells que proporcionaven als individus les característiques més adequades a la supervivència del medi ambient en el qual es troben. Es tracta d’un mecanisme d’adaptació mitjançant el qual els organismes fan front a les tensions i pressions del seu entorn. És un raonament que serveix de metàfora per explicar l’aparició d’un nou model de mascle tòxic adaptat a les circumstàncies socials dels nous temps. El moviment feminista i l’aparició de noves masculinitats ha posat el focus en els homes de conducta prepotent i dominant amb les dones. Han sigut identificats i assenyalats per l’entorn, principalment femení, que ha mostrat el seu rebuig a aquests predadors insaciables. Per tant, part dels coneguts com a <em>fuck boys </em>més perspicaços que han detectat aquesta pressió han hagut d’evolucionar per garantir la seva supervivència, passar més desapercebuts a les preses i mantenir el seu esperit de caça. L’estereotip del follador clàssic sense escrúpols s’ha hagut de refinar. I ara s’han començat a detectar. Se’ls anomena <em>soft boys</em>. No us deixeu enganyar per l’esponjositat del terme. Els <em>soft boys</em> són els antics <em>fuck boys </em>però camuflats. Són el llop amb la pell de xai. És la mutació de la masculinitat tòxica en l’era del #MeToo. El seu tarannà és tan confús i enganyós que han començat a aparèixer pàgines web, sobretot als Estats Units, per alertar la comunitat del seu <em>modus operandi</em> molt més sibil·lí, especialment a l’hora d’utilitzar les aplicacions del mòbil per lligar. El <em>Saturday Night Live</em> ja n’ha fet esquetxos per parodiar el seu estil i alguns comptes d’Instagram com <a href="https://www.instagram.com/beam_me_up_softboi/" rel="nofollow">@beam_me_up_softboi</a> recullen missatges i conductes d’aquests individus per prevenir les víctimes. Hi ha articles de premsa que ja parlen d’una epidèmia. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mònica Planas Callol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/alerta-soft-boys_1_3872309.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Feb 2021 15:22:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cfbbc0e6-cc51-4ef9-8c45-935a34c07e23_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Alerta amb els ‘soft boys’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cfbbc0e6-cc51-4ef9-8c45-935a34c07e23_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una comandant  catalana a Mart]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/comandant-catalana-mart_1_2680428.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>No és fàcil fer una maleta per anar a Mart. Aquests dies Mariona Badenas, astrofísica llicenciada a la Universitat de Yale, està preparant l’equipatge per a la que serà una de les seves missions més especials: durant dues setmanes viurà en unes condicions molt semblants a les que viuria si viatgés al Planeta Vermell. Ella serà la cocomandant de la missió Latam-III, una tripulació de set persones que desembarcarà al desert de Utah, als Estats Units, on farà una sèrie de proves i experiments científics per preparar una possible arribada a Mart. Per això, a la maleta de la Mariona hi cabran pocs luxes, més enllà de càmeres, trípodes i material tecnològic per treballar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Text_laura Saula]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/comandant-catalana-mart_1_2680428.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Apr 2019 18:33:50 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[L’astrofísica Mariona Badenas serà la primera dona catalana cocomandant d’una missió simulada a Mart, un projecte de la Mars Society que tindrà lloc aquest mes de maig al desert de Utah, als Estats Units]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Palma islàmica encara present]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/palma-islamica-encara-present-ciutat-envaida_1_2688645.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/10e5434b-8107-4ee0-be6d-9a0e3f7f13fb_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>Des de començament del segle X, Mallorca ja depèn de l’emirat omeia de Còrdova, que l’any 929 es converteix en el califat de Còrdova, cosa que dona lloc a un important procés d’islamització de les Illes.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Revisat Per Magdalena Riera Frau]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/palma-islamica-encara-present-ciutat-envaida_1_2688645.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 10 Mar 2019 10:36:45 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/10e5434b-8107-4ee0-be6d-9a0e3f7f13fb_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Plànol de Palma en època islàmica (any 1200), amb la xarxa viària i el recinte emmurallat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/10e5434b-8107-4ee0-be6d-9a0e3f7f13fb_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Soc comunista, imbècil”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/comunista-imbecil_1_2689630.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>A lex McIntyre s’ha criat en un context de retallades pressupostàries. Als deu anys, li van tancar el casal on anava després de l’escola. Quan en tenia onze, l’ajut per a l’habitatge que percebia la seva mare es va reduir substancialment a conseqüència de l’anomenada llei de reforma del sistema de protecció social. Quan, uns quants anys després, el fanal de l’atzucac on viu va començar a fer pampallugues a mitjanit, aquests fets ja s’havien entrellaçat fins a formar una sola història, la d’una política estatal que havia definit la seva infantesa. “L’austeritat, això és l’única cosa que conec, és la meva vida -diu McIntyre-. No he conegut mai una Anglaterra diferent”.</p>]]></description>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/comunista-imbecil_1_2689630.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 02 Mar 2019 22:49:11 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[El mitjà d’esquerres Novara Media ha fet samarretes amb aquesta frase que va dir en un debat una jove activista. Representa un sector dels joves britànics fills de l’austeritat que ja no confien en el capitalisme]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els territoris limítrofs de la consciència]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/territoris-limitrofs-consciencia_1_1244935.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Mai he estat gaire amant de l’acumulació d’objectes, i ni tan sols tinc el fetitxisme dels llibres: els deixo i els perdo amb facilitat. Però hi ha un objecte que m’ha acompanyat molts anys d’ençà que el vaig comprar en una estranya botiga de Boston, l’amo de la qual no se sabia si era un antiquari o un drapaire: un petjapapers de bronze, amb diverses figures, entre les quals hi ha un gat, i la llegenda <em>nevermore</em>. Evidentment, el petjapapers al·ludia a Edgar Allan Poe i al seu poema <em> El corb</em>. He retingut sempre aquest objecte, en part per la meva admiració a Poe, en part perquè l’he considerat irònicament una mena de fetitxe mediador. En realitat, m’hauria agradat conèixer Poe, cosa que no em passa amb la majoria dels escriptors, als quals considero que és millor llegir-los que conèixer-los.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rafael Argullol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/territoris-limitrofs-consciencia_1_1244935.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jan 2018 17:04:30 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El ball de les grans mares de la Xina]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/ball-grans-mares-xina_1_1244922.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La senyora Meng lidera els passos. Darrere seu, una fila perfectament ordenada de dones de mitjana edat li segueixen el ritme de moviments senzills i robòtics. Igual que elles, altres grups de jubilades d’aquest barri de Pequín, un conjunt d’edificis alts i finestres pixelades, s’ajunten a pocs metres per ballar. Tant se val que les temperatures no superin els zero graus, ni que les pàl·lides llums fluorescents del carrer convidin a refugiar-se en un entorn més agradable. El vespre és el seu moment, el seu respir diari. Tan sols necessiten una líder que, com la senyora Meng, s’ofereixi a ensenyar una coreografia i un bon altaveu per poder seguir el ritme amb animades cançons populars.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Saula]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/ball-grans-mares-xina_1_1244922.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jan 2018 17:03:54 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Més de cent milions de dones surten a ballar cada vespre a les places i espais públics, una afició que amaga un genuí rerefons cultural]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“És urgent obrir un procés constituent que plantegi el debat monarquia-república”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/urgent-proces-constituent-plantegi-monarquia-republica_1_1244950.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Miguel Mora (Madrid, 1964) va treballar durant més de 20 anys a <em> El País</em>, on va formar part de la secció de cultura i va fer de corresponsal a Roma, Lisboa i París. L’any 2015 va fundar amb 13 periodistes més -que com ell venien de diaris de referència europeus- el setmanari digital <em> Ctxt.es</em> (<em> Contexto</em> ). Ens rep en un pis de Madrid del carrer Príncipe de Vergara, tocant a Chamartín, un espai que recorda les velles redaccions de periodistes, on es feia el periodisme a la Transició. En una atmosfera densa de fum de tabac, aquí fan vell periodisme amb noves eines.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Georgina Ferri]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/urgent-proces-constituent-plantegi-monarquia-republica_1_1244950.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jan 2018 17:02:49 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Com més deixem fer a l’inconscient més interessant és la vida i el relat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/mes-deixem-linconscient-interessant-relat_1_1254360.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Emmanuel Carrère no escriu novel·les ni tampoc assaig, és un observador. Va passar per Barcelona, al cicle Converses a la Pedrera, i ho va aprofitar per presentar el seu últim llibre, <em> Conviene tener un sitio adonde ir</em> (Anagrama), on es recullen una trentena d’articles escrits entre el 1990 i el 2015. Guionista i escriptor, el periodisme és a la base de totes les seves obres, una mena de novel·les periodístiques o de periodisme ficcionat que atrapen el lector perquè l’interpel·len directament.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Vera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/mes-deixem-linconscient-interessant-relat_1_1254360.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 Dec 2017 16:47:15 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quieta nit]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/quieta-nit_129_3038226.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El 1949 en Pere Calders va escriure un conte de Nadal meravellós. Es titula <em> Quieta nit </em>i parla d’una família que, el 24 de desembre a la nit, quan sopen tranquil·lament sense celebrar res, mentre la canalla ja dorm, reben la visita inesperada d’un Pare Noel. “La figura rodona i vermella d’un Pare Noel obstruí la porta del menjador. [...] L’Ernest el va agafar per la màniga i el contacte de la franel·la li donà una esgarrifança”. La Isabel, la mare de la família, li comunica enutjada que li han donat malament l’adreça. L’home de vermell no és ben rebut: “En aquesta casa fem Reis” li fan saber. Calders fa una descripció magistral de les incomoditats que genera en una llar l’arribada d’un personatge que aleshores significava una perversió de les tradicions autòctones. La visita és un trasbals emocional tant per a la família com per al Pare Noel, que nota l’aversió de tots, fins i tot del nen, que es desperta i li rebutja l’escopeta que li porta. Calders crea un <em> crescendo</em> d’hostilitat i una batalla dialèctica magnífica que va més enllà dels valors de les tradicions per abocar-se a les normes de la convivència, l’ètica i els drets fonamentals dels humans. El Pare Noel argumenta que més enllà de repartir regals es tracta d’evitar “que la institució que representava pogués incórrer en el desprestigi”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mònica Planas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/quieta-nit_129_3038226.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 Dec 2017 16:46:29 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
