<![CDATA[Ara Balears - compulsiu]]> 10 <![CDATA[Lectures místiques (i III): Nosaltres, els que encara creiem]]> Passats tots aquests dies de comprar, embolicar, desembolicar i canviar o endreçar amb els que ja teníem els objectes que en diem “regals”, sembla més que lògic de plantejar-se què són i quin sentit tenen aquest munt de coses exànimes que cobegem, adoptem i arrecerem, o desemparem sense miraments. Un temps, qualsevol objecte podia contenir màgia, era susceptible d’una alquímia com la que assaja Damià Rotger als seus poemes: el bocí polit de mirall trencat, un ventall o el pic i la pala, fan companyia no pas d’una manera quotidiana, sinó reveladorament. Tanmateix, avui, la nostra societat acumuladora compulsiva i alhora amant obsessa de la novetat, conviu en general amb materials artificials i amb ítems fabricats en sèrie; o bé, en minoria, agombolada per minerals nobles extrets de manera innoble i embolcallada en peces de luxe que transpiren la misèria dels seus artesans.

]]> <![CDATA[Parlam amb addictes al sexe: “Veia un cos i m’era igual de qui fos, em sentia atrapada"]]>

L’agenda de contactes de Lola és extensa, plena de noms d’homes; amants efímers d’una única trobada sexual. “He arribat a masturbar-me 18 vegades al dia per autoregular-me i, a més, practicava sexe sempre que podia. M’he follat tot Palma. Només cercava sentir orgasmes, no crear cap vincle”, relata.

]]>