Joan Carles March Cerdà (1960) és doctor en Medicina i actualment professor a l'Escola Andalusa de Salut Pública, de la qual va ser director. És un dels metges illencs més mediàtics. Aquest pollencí establert a Granada acaba de publicar Más de 11 vidas, un recull del testimoni de persones amb intents suïcides, familiars i supervivents, a més d'experts en la matèria.

Mai havia imaginat que el meu germà moriria. Com tampoc m’havia plantejat mai que arribaria un dia en què hauria d’explicar als meus fills que va ser una mort per suïcidi. Moltes vegades, en altres moments, m’he dit que no podria fer-ho. En aquesta situació el que sempre m’havia dit una vegada i una altra és que no sabia si dir-los-ho. Com. Quan. Fins a on els explicaria. O què dirien, una vegada que m’haguessin escoltat.

La notícia ha passat en segon pla, com solen fer-ho les notícies referides a aquesta mena de fets (en el millor dels casos, perquè la majoria passen inadvertides): dues germanes que vivien al districte de Sant Andreu de Barcelona, a un pis al carrer Navas de Tolosa, es van suïcidar la matinada del passat dilluns, hores abans de ser desnonades del seu domicili. Tenien 54 i 64 anys, i van deixar cartes de comiat en què explicaven que havien decidit deixar de viure davant de la impossibilitat de resoldre el seu problema. No havien pagat el lloguer del pis des de març de 2021 i devien a la propietat poc més de nou mil euros.

El canvi climàtic i la contaminació impacten de ple en la salut de les persones: se sap que incrementen el risc de patologies com el càncer i els problemes cardiorespiratoris, però també tenen efectes nocius sobre la salut mental. Amb tot, fins ara no s'havia fet una anàlisi completa sobre aquesta relació. Investigadors de l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han revisat les evidències que vinculen canvi climàtic i contaminació atmosfèrica amb salut mental per "treure'n conclusions sòlides" i dilluns han publicat els resultats a la revista World Psychiatry. Segons l'informe, l'escalfament global pot haver incrementat un 5% els casos de suïcidi, una xifra estimada que es preveu que arribi al 7% al 2050. També relacionen la crisi climàtica amb un augment dels comportaments suïcides, com ideacions i autolesions, i de les hospitalitzacions per aquest motiu, així com amb més risc de patir demència o deteriorament cognitiu.

Un total de 344 persones es van suïcidar a les Balears entre 2018 i 2021, la majoria de les quals eren homes. La persona més jove a suïcidar-se en aquests quatre anys tenia 11 anys. Així es desprèn de les dades del servei balear d'Epidemiologia que han estat consultades per Europa Press, que detallen que, en aquest període, 263 de les persones que es van suïcidar eren homes i 81, dones.

El nombre d'illencs que han cridat al Telèfon de l'Esperança a les Balears per sol·licitar ajuda relacionada amb temptatives suïcides continua augmentant i en els darrers quatre anys s'ha multiplicat per sis. Segons han detallat des d'aquest servei, durant els primers 11 mesos d'enguany van rebre 235 cridades per suïcidi, 48 més que l'any passat i 198 més que les que van rebre el 2019, abans de l'inici de la pandèmia.

Prop de 40.000 persones es van treure la vida entre el 2020 i el 2022 a Corea del Sud, una xifra que supera en un 22,7% el nombre de morts per covid-19 durant aquests mateixos tres anys. Les malalties mentals són més letals que el coronavirus i han esdevingut una gran epidèmia en aquest país asiàtic. L'administració alerta que s'està davant una emergència nacional.

Sols i desemparats es van sentir els pares de Pol Gual davant de l’assetjament que patia a l’institut de la Ràpita on estudiava ESO. El noi, que acaba de fer 16 anys, té un trastorn autista lleu i una gran dificultat per relacionar-se i fer amics. Algun company es burlava d’ell i la majoria li feien el buit. “Un parell de mesos abans del que va passar, estava trist, diferent, ens deia que es quedava a la biblioteca”, recorda el Joan, el pare. El que va passar és que un dia de l’hivern passat, l’adolescent va arribar a casa i es va llançar pel balcó deixant una nota de comiat en què lamentava que els dolents són aplaudits. Miraculosament, va sobreviure i ara, mig any després, els seus esforços se centren en la recuperació. La tornada a un nou institut haurà d’esperar i, malgrat tot, el pare diu que està “il·lusionat”.

El Telèfon de l'Esperança de les Illes Balears ha publicat aquest dimecres el balanç de la feina feta durant els primers 11 mesos del 2022, en què s'ha registrat un increment significatiu tant de les telefonades com dels intents de suïcidi i les peticions d'ajuda entre els més joves. A més, han destacat que el perfil més habitual de residents a les Illes Balears que els telefonen amb idees suïcides són dones, d'entre 36 i 65 anys i sense parella.

Un llençol lligat amb diferents peces de roba i unes sabates blanques tipus croc. Són l'últim rastre, abandonat als peus d'un arbre, de l'home que aquesta nit s'ha suïcidat en un parc públic de Barcelona. La policia ha trobat el seu cos, penjat d'un arbre, a la plaça Pablo Neruda, a poc més de 400 metres de la Sagrada Família. Eren dos quarts de vuit del matí i la ciutat vivia en aquest punt, a l'encreuament dels carrers Marina i Aragó, la circulació frenètica de l'hora punta. Faltava poca estona perquè els autocars comencessin a descarregar turistes a només uns metres d'aquí per caminar en grup fins a la Sagrada Família. I perquè els operaris que treballen en les obres del tramvia a la Diagonal comencessin a posar en marxa la maquinària. Ells han vist tot just arribar que algú havia decidit treure's la vida en un dels punts amb més bullici de la ciutat, en una zona de la plaça que queda per sota del nivell del carrer. La policia, que no té dubtes que ha estat un suïcidi, ja estava desplegada a la zona. Segons els testimonis amb què ha parlat l'ARA, tenia entre 30 i 40 anys.

L’escalada de malestar emocional i trastorns de la salut mental en les franges d’edat més joves no remet i l’augment està saturant els professionals de la sanitat pública a les Illes i Catalunya. En el cas de les Balears, un 17% dels menors de 18 anys han estat diagnosticats amb un algun trastorn mental, segons els càlculs de la Coordinació Autonòmica de Salut Mental. En el 80% d’aquests casos –que són 41.861 en xifres absolutes–, els trastorns s’han considerat lleus. El sistema públic de salut ha hagut d’adoptar un paper reactiu davant l’emergència derivada de la pandèmia en infants i adolescents, un dels grups més afectats per les conseqüències –socials i econòmiques – que també ha tingut el coronavirus, i els ha tocat prioritzar els casos més greus, que són molts.

Júlia Junqueras va trigar nou anys a afrontar el suïcidi del seu pare, un dia de novembre del 2012. A fer el dol i poder convertir aquella ràbia inicial de "per què ens has abandonat?" en l'acceptació que el suïcidi no és un fet voluntari. "Al principi em deia a mi mateixa que havia estat un accident", explica aquesta infermera de Figueres de 28 anys. S'ho deia com una via d'autoprotecció, perquè no sempre és fàcil d'entendre com un progenitor, la persona que t'ha donat la vida i que se suposa que t'ha de protegir, posa fi a tot d'una manera tan traumàtica.

Les alarmes per l’augment dels intents de suïcidi entre els joves van saltar a mitjans del 2021. Des d’aleshores, les urgències han anat rebent cada vegada més adolescents que han pensat a treure’s la vida o que han superat la ideació i ho han intentat. Acostumen a ser noies d’entre 12 i 17 anys que s’han autointoxicat i que són reincidents. Només al Sant Joan de Déu, hospital infantojuvenil de referència, l’any passat es van atendre 281 temptatives juvenils i, des del 2020, s'ha multiplicat per cinc la taxa d’aquestes consultes per cada 1.000 visites al centre. El volum de casos fa feredat, i ja abans de l’estiu la direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitària del departament de Salut va haver d’emetre una alerta per l’"impactant augment" de les consultes per sobreingesta de medicaments en menors, sobretot en noies: entre elles, les temptatives s’havien triplicat en tan sols dos anys, passant dels 480 casos als 1.265. "En un primer moment pensàvem que seria passatger, però continua creixent", explica a l'ARA el director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l’Hospital del Mar, Víctor Pérez.

"Esperàvem que els suïcidis es disparassin entre la gent gran durant la pandèmia, i no va ser així", ha explicat el coordinador de la Unitat de Toxicologia de l'Hospital Universitari Son Espases, Jordi Puiguriguer, aquest dijous a la presentació de l'Anuari de l'Envelliment de les Illes Balears 2022. Puiguriguer és l'autor d'un dels articles de l'anuari, La influència de la pandèmia en les intoxicacions en la tercera edat, que ha fet juntament amb la comare i infermera experta en toxicologia Silvia Miralles.

El matí de l’11 de novembre del 2002, Elena Jacinto va tenir una de les seves habituals baralles amb la seva mare i va agafar el metro cap a l’institut convençuda que ja en tenia prou d’aquella vida de neguits. Tenia 17 anys, i en els últims mesos havia intentat en sis ocasions llevar-se la vida prenent-se pastilles, primer les que arreplegava per casa i després les que li receptava el psiquiatre. No va arribar al centre. A l’estació de Plaça del Centre li va costar, però finalment es va tirar a les vies. Pum. Diu que volia “trobar la pau” perquè creia que la família viuria millor sense ella. 

"Tenia 14 o 15 anys, era un jove que s'autolesionava, tot i que deia que ja feia dos mesos que no ho feia. No tenia problemes amb els estudis i provenia d'una família estructurada, però no l'entenien. Va provar d'anar a la psicològa i no li va anar bé, de manera que van demanar hora per a salut mental, però li van donar cita per a tres mesos després. Així que, a banda de fer-lo connectar amb les seves fortaleses, li vaig recomanar que cridàs al 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida del govern espanyol) i a la fundació ANAR". Així ha relatat la conversa que va tenir la presidenta i orientadora del Telèfon de l'Esperança a les Balears, Antònia Serra, amb un dels 266 joves que van atendre durant aquest primer semestre del 2022.

Prevenir el suïcidi, la primera causa de mort no natural del país sobretot entre els joves, és una prioritat de salut pública. El telèfon 024 creat per evitar suïcidis atén unes 300 trucades al dia i ha donat resposta a un total de 34.000 trucades en els quatre mesos que fa que està en funcionament a Espanya. Cada trucada d'auxili és una persona amb una història al darrere. De totes les atencions, unes 1.500 persones han acabat derivant-se als serveis d'emergència, i s'han identificat 585 casos en què el suïcidi estava en curs durant la trucada.

Dificultats per tornar a relacionar-se amb els companys, vergonya de treure’s la mascareta –que actua com a escut protector físic però també simbòlic–, dèficits en els estudis, sentir-se més còmode a casa que al carrer, esdevenir més empàtic, conèixer-se millor o adquirir més seguretat en un mateix. Són algunes de les seqüeles, positives i negatives, que dos anys de covid han deixat en els adolescents que ens han obert les portes de les seves habitacions per explicar com es troben i com afronten el futur. Un futur que titllen d’“incert”. Pot passar qualsevol cosa.

La Conselleria de Salut prepara el nou Pla Estratègic de Salut Mental 2023-2029, amb què vol apostar per una "nova visió" en l'abordatge d'aquestes malalties, segons ha informat Europa Press. "És una aposta ferma i necessària que permetrà un canvi molt significatiu en l'atenció als problemes de salut mental", ha defensat el coordinador autonòmic en aquesta matèria, Oriol Lafau, aquest dimecres al Parlament.