Almenys deu pacients haurien mort al Regne Unit després de patir una pancreatitis, presumptament com a efecte secundari de les anomenades injeccions contra l'obesitat de fàrmacs per perdre pes com Mounjaro, Wegovy i Ozempic. Segons l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, en les sigles en anglès), des que es van introduir aquesta mena de medicaments que suprimeixen la gana i es fan servir per tractar tant l’obesitat com la diabetis tipus 2, s’han rebut més de 560 notificacions de pacients amb inflamació del pàncrees. La informació la publiquen aquest dijous The Guardian i The Times, si bé només és aquest segon mitjà el que quantifica el nombre de víctimes, així com el de les persones afectades: no menys de 560.

Les estratègies dels últims 30 anys per contenir l’avenç de l’obesitat al món han fracassat i, si no hi ha una acció política contundent, les projeccions de cara al 2050 no són gens optimistes. Aquest és l’escenari que dibuixa l’anàlisi global més exhaustiva feta fins ara del sobrepès i l’obesitat, el The Lancet Global Burden of Disease Study. Segons l’estudi liderat per la Universitat de Washington (UW), entre el 1990 i el 2021 els casos s’han duplicat, amb més de 2.100 milions d’adults i prop de 500 milions d’infants i adolescents afectats. És a dir, quatre de cada deu persones al món tenen obesitat. Però d’aquí a 25 anys es preveu que aquestes dades augmentin més: el 60% dels majors de 25 anys (3.800 milions) i un terç dels infants i joves d’entre 5 i 24 anys (746 milions) patiran una malaltia per excés de pes.

La sensació és ben coneguda i l'experimentem cada dia: ens posem davant del plat a taula, comencem a menjar i, en un moment donat, ens aturem perquè ens sentim tips. I sovint, com experimentem cada Nadal, saltar-nos aquest senyal de sacietat del cos penalitza, ja que acostuma a comportar digestions feixugues i empatxos poc plaents. Però, com sap el cervell, l'òrgan que regula el comportament, quan l'organisme té prou nutrients i no necessita ingerir més aliments? Sembla que científics de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, han trobat la resposta.

Experts de tot el món han elaborat un informe en què redefineixen l'obesitat i proposen anar més enllà de l'índex de massa corporal (IMC) com a factor per diagnosticar-la. En concret, defensen que cal un enfocament nou basat en altres elements que complementin aquest índex per determinar si algú té obesitat o no. Es tracta d'un document impulsat per una comissió global, amb el suport de 75 organitzacions mèdiques, entre les quals hi ha l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), que ha publicat la revista The Lancet Diabetes & Endocrinology. A banda de l'IMC, els experts consideren que cal tenir en compte altres factors com la mida corporal, si es té dificultats per respirar o si hi ha disfuncions en òrgans, entre d'altres.

Fa anys que una part important de la comunitat científica s'esforça per trobar un Sant Grial per a la pèrdua de pes, sobretot per a la vinculada al tractament de l'obesitat, considerada una de les pandèmies del segle. Troballes com la semaglutida i el seu fàrmac més conegut, l'Ozempic –inicialment està destinat a la diabetis, però ha demostrat potencial per abaixar de pes–, han esperonat investigadors d'arreu del món. Ara, un equip format per científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i del d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) han publicat aquest dilluns a la revista Nature Communications un estudi que proposa l'eliminació d'una proteïna clau per "cremar" el greix per protegir el cos de l'obesitat i controlar altres malalties metabòliques.

Sovint les persones que pateixen obesitat són assenyalades per la seva suposada falta de voluntat a l'hora de tenir hàbits saludables, culpabilitzades per no esforçar-se prou per canviar dietes i perdre pes o, en el cas d'haver-se sotmès a una cirurgia bariàtrica, per no ser constants en l'exercici físic. La seva complexitat intrínseca ha fet que aquesta malaltia estigui fortament estigmatitzada i que, malgrat que ja afecta gairebé un de cada cinc adults catalans –una de cada vuit persones al món–, el seu abordatge sanitari encara és molt deficitari.

El laborisme no només amenaça d'apujar les quotes de la seguretat social als treballadors –va prometre durant la campanya electoral que no ho faria–, sinó que ara planteja idees més controvertides. Un exemple d'això és la instauració del que alguns crítics ja en diuen la medicamentcràcia, o la medicalització de la societat per resoldre problemes estructurals extremadament complexos. Problemes que són de salut i culturals, en primer lloc, i no econòmics. O que només ho són en tant que els més afectats són, en general, els més pobres. En aquest cas, l'obesitat.

Mar Armengol és fotògrafa i activista a favor de la normalització dels "cossos reals", és a dir, tots els cossos que no apareixen als anuncis ni a les desfilades de moda, els que queden fora dels focus mediàtics, que imposen unes mides de bellesa molt allunyades de la realitat.

Els habitants de les Balears són els segons de tota Espanya que menys a gust estan amb el seu físic i els campions a fer dieta. Així ho constata el VI Estudi de Salut i Vida 2023 elaborat pel Grupo Análisis e Investigación. Un 41,9% dels illencs diu que ha regulat la seva alimentació durant els darrers 12 mesos i un 25,7% va expressar malestar amb la seva imatge. Aquestes dades no sorprenen la psicòloga i nutricionista Nieves Pérez, que ho atribueix a l’estil de vida. “A Mallorca l’etapa estival dura sis mesos durant els quals s’exposa el físic, es va a la platja i la roba que duim ens fa anar mig despullats”, comenta. “Aquesta situació fa que molta gent se senti interpel·lada a tenir un cos estèticament acceptable”, exposa. Per altra banda, posa el focus en la cuina tradicional mallorquina. Tota la rebosteria es fa amb saïm, que provoca “una sensació gustativa extremadament satisfactòria al paladar, però és una bomba calòrica de primer nivell”, avisa.

Les farmàcies començaran a vendre, a partir de l'1 de juliol, un nou medicament indicat per a la diabetis tipus 2 i provat també per a l'obesitat amb bons resultats al laboratori. Es tracta de Mounjaro, que es presenta com la competència directa de medicaments similars que ja són al mercat, com el Wegovy o l'Ozempic, que només està testat per a la diabetis tot i que també es fa servir per perdre pes.

Els nous medicaments que ajuden a controlar la diabetis i baixar de pes com l'Ozempic o Wegovy que han desenvolupat cinc líders mundials del camp de l'endocrinologia han estat reconeguts aquest dimecres amb el premi Princesa d'Astúries de recerca científica i tècnica 2024. Amb la seva recerca, els científics Daniel J. Drucker, Jeffrey M. Friedman, Joel F. Habener, Jens Juul Holst i Svetlana Mojsov han descobert nous tractaments com la semaglutida, que imita el funcionament de l’hormona GLP-1, produïda a l’intestí i que estimula el pàncrees en la producció d’insulina, i que també ajuda a perdre pes. Ara el jurat del guardó espanyol considera que estan tenint un enorme impacte clínic i social i els reconeix la seva contribució a la ciència. “Estan millorant la qualitat de vida de centenars de milions de persones a tot el món”, han afirmat.

L'epidèmia de l'obesitat no deixa de créixer arreu del món i ja s'ha convertit en la primera forma de malnutrició a escala mundial. Mil milions de persones pateixen obesitat arreu del món, segons assegura un estudi publicat aquest divendres a la prestigiosa revista The Lancet que ha comptat amb la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En poc més de trenta anys el nombre de persones que pateixen aquesta patologia s'ha duplicat entre els adults i s'ha multiplicat per quatre entre els més joves de dinou anys.

Suposo que abans de constatar l'innegable talent escènic d'Itziar Castro (1977-2023) molta gent es fixava només en el seu físic. Després ensopegava amb una personalitat exuberant i assertiva, i també amb aquella mirada neta, franca. Aquesta dona queia bé a tothom, i amb raó, i per això la seva mort prematura ha causat commoció més enllà del món actoral. Va fer visible un tipus de físic que abans solia ocultar-se púdicament, o bé rebia un tractament degradant i cruel. En tot cas, el cos d'Itziar Castro no era una "opció" ni una "dissidència contra els cossos normatius", com vaig sentir dir fa uns dies. No, l'actriu patia una malaltia anomenada lipedema, causant de l'obesitat mòrbida que, segons he llegit, podria tenir a veure amb l'aturada cardíaca que va causar-li la mort en una piscina de Lloret de Mar. Un servidor de vostès té una malaltia crònica de les que no fan broma, i els puc ben assegurar que tampoc no es tracta de cap "opció" ni, en aquest cas, de cap "dissidència metabòlica". 

Gairebé la meitat de la població de Catalunya de 18 a 74 anys té excés de pes o obesitat. Si parlem només d’obesitat, el percentatge és del 15,7%, però augmenta en el cas de persones amb un índex socioeconòmic baix (17%), o amb estudis primaris o sense estudis (26,6%). I encara més preocupant: quatre de cada deu infants pateixen aquesta malaltia o també tenen sobrepès. Per això la subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Bocio, assegura que combatre l’obesitat és per a ella una prioritat.

Viure a Son Gotleu o a Son Vida afegeix una etiqueta als seus habitants, associada a un nivell econòmic i social molt determinat. Deixant de banda les excepcions i els prejudicis, el cert és que estudis diversos demostren amb xifres els signes de la desigualtat. El darrer, el del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), integrat per Mauricio Ruiz Pérez, Joana Maria Seguí Pons, Eddy Villon i Antoni Colom. En aquest treball s’ha estudiat la distribució espaciotemporal del risc d’obesitat entre infants i joves de les Balears. Aquest estudi l’ha liderat Antoni Colom en el marc de la convocatòria de contractes postdoctorals del Govern Margalida Comas. Des de l’ARA Balears n’avançam els resultats preliminars.

Anar amb ella pel carrer és sentir-se observada. Tothom, sense excepció, la mira de dalt a baix. Alguns, de manera més discreta. Altres, amb total desvergonyiment. Alicia Rodríguez, de 25 anys i resident a l'Hospitalet de Llobregat, assegura que, des que té ús de raó, ha estat a dieta i ha fet esport. Amb tot, pateix obesitat mòrbida.

És fàcil i ràpid. Escrivint a Google “cirurgia bariàtrica Turquia” apareixen infinitat d'opcions per operar-se de l'estómac a Istanbul i perdre un munt de pes. Tota la informació és en castellà i assegura resultats miraculosos per un preu mòdic. La primera cosa que cal fer és omplir un formulari indicant-hi el nom, l'adreça de correu electrònic i el telèfon on vols rebre informació. La resposta des d'Istanbul és gairebé immediata.

El 52,2% dels ciutadans de les Balears té excés de pes i el 16% té obesitat, segons dades de l'estudi ENE-COVID fet pel Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) recollides per Europa Press. L'estudi analitza la seroprevalença de la infecció per la covid el 2020 a l'Estat. En aquest sentit, les dades indiquen igualment que entre els nins i adolescents d'entre 2 i 17 anys, la taxa de prevalença d'excés de pes és de prop del 30% (un 27,8%), i l'obesitat és d'un 11,4%. L'estudi també assenyala que un 3,6% de la població adulta de les Illes sofreix obesitat severa, percentatge que es redueix al 2% en el cas dels nens i adolescents.

Cada cert temps apareix un medicament amb el potencial de canviar el món. Segons els experts sanitaris, l’última novetat a oferir aquesta possibilitat són els nous fàrmacs per tractar l’obesitat: l’Ozempic, el Wegovy, el Mounjaro i d’altres que podrien sortir al mercat ben aviat. Encara és d’hora, però el cert és que mai no ha existit res com aquests medicaments. Jonathan Engel, historiador de la medicina i la sanitat del Baruch College de Nova York, els qualifica de revolucionaris.