Dues milanes han tornat a volar aquest dimecres a Mallorca després de sobreviure a trets d’arma de foc. Els exemplars, recuperats pel Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib), han estat alliberats a l’ermita de Bonany, a Petra.

Una parella de teuladers s’acosta a botets a les taules d’uns turistes. A la mateixa plaça del centre de Palma, un grup de coloms picoteja entre les juntes del paviment i una tórtora s’amaga entre les fulles d’un gran ficus. L’escena és tan quotidiana que es torna invisible. La idea estesa és que la ciutat expulsa la fauna. Però basta aturar-s’hi uns minuts per comprovar que l’entorn urbà és ple d’ocells, molts més dels evidents. No desapareixen. Es transformen.

Els mapes de risc de grip aviària que rep setmanalment el Govern “indiquen una progressió molt preocupant” a les Illes, segons ha anunciat aquest dimarts el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández a la presentació del balanç de sanitat animal i dels principals sistemes de control a les Balears. “Estam en el punt crític de risc de grip aviària”, ha insistit. 

El Govern i l'Ajuntament d'Inca han signat un nou acord per ampliar per un any el permís als productors d'aviram perquè puguin sacrificar pollastres a l'escorxador municipal, per motius de producció i de benestar animal.

Un dels perills per al voltor negre a Mallorca és la massificació dels seus hàbitats. A la Serra de Tramuntana, una de les zones on aquesta espècie cria "hi ha gent a tots els cims cada cap de setmana", exposa el coordinador del projecte Voltor Negre de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM), Pep Tàpia. "Si hi ha algú, no passa res. El problema és la molèstia repetida, perquè el voltor percep la zona com a no segura i ja no torna. Nosaltres som un depredador per a ells", diu.

En Saüc, d’infantil 5, s’afanya a afegir-se al grup. És el responsable de classe d’observar els ocells aquesta setmana. En una sala amb un gran finestral es troba amb companys d’altres cursos, entre els quals l’Aleix, de segon; l’Aïnara, de tercer; o en David, de sisè. Junts aprenen a esperar rere el vidre i a permetre que passin coses per conèixer les aus que viuen a prop seu o estan de pas a la zona. Fa dotze anys que l’escola de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls, va engegar aquest projecte, a petició de tres pares naturalistes i ocellaires. Només hi estan deu minuts, de dilluns a divendres, just després de deixar les motxilles a les aules, però aquesta activitat, que s’entrellaça amb altres en què les aus també en són protagonistes, els dona eines per anar i volar per la vida.

L’arribada al segle XVI dels colons holandesos a l’illa de Maurici, a l’Àfrica Oriental, va ser la sentència de mort del dodo, una mena de colom gegant que mai havia tingut cap contacte amb depredadors. I al segle XIX, en tan sols un any, un gat domèstic va posar fi a tota la població d’un petit ocell nocturn, l’acantisita de l’illa de Stephens, a Nova Zelanda. Però l’extinció d’aus va començar molt abans, quan els humans van iniciar la seva expansió pel planeta, ara fa 130.000 anys. Des de llavors, almenys 610 espècies d’ocells han desaparegut, segons un estudi pioner liderat per la Universitat de Birmingham, al Regne Unit, i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Quan pensam en plàstics en el medi ambient, ens ve al cap la presència a la mar. No obstant això, aquest material s’estén a les copes dels arbres. A les Illes, és “habitual” trobar-hi trossos als nius de milana, confirma el responsable de l’àrea de conservació de GOB Mallorca, Toni Muñoz. “A Menorca fa més de 30 anys que estudiam aquesta espècie i sempre n’hem vist”, constata el membre de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), Josep Capó. Tot i això, a causa de l’activitat turística i el trànsit marítim, entre d’altres, de cada vegada hi ha més fems i plàstics escampats per la natura i s’han observat restes plàstiques a nius d’espècies com la primavera o el pardal, on “no era tan habitual trobar-ne”, afegeix.

La mort d'un turista neerlandès de 21 anys el 30 de juliol passat en un edifici de Platja de Palma a conseqüència de la inhalació de monòxid de carboni va ser accidental: va ser provocada per un niu d'ocell al tub del gas que va obstruir la sortida de fums.

Parlem de fòbies i pràcticament tothom en té una: les aranyes, les serps, les rates, les olives (!!) o les plomes. Tinc una amiga que passeja per la ciutat atemorida perquè els coloms cada cop se’ns acosten més i és incapaç de no deixar anar un xiscle quan una de les aus passa arran dels seus cabells.

Fa 66 milions d’anys, un asteroide va impactar brutalment contra el golf de Mèxic. La catàstrofe va provocar l’extinció de tres quartes parts de les espècies que habitaven la Terra —aviat és dit—, entre les quals hi havia dinosaures com ara el Tyrannosaurus rex. Però alguns dinosaures voladors dotats de plomes van sobreviure i van acabar esdevenint les 10.000 espècies d’aus existents avui dia, des dels colibrís, fins als còndors, passant pels lloros i els mussols.

Potser a la majoria de gent els voltors els semblen vagament repulsius; uns personatges com els de l’il·lustrador Edward Gorey, amagats entre arbres pelats i a l’aguait que es mori alguna cosa. Però per als investigadors que estudien alguna de les 23 espècies de l’actual consorci de voltors, aquests ocells tenen una intel·ligència desbordant nascuda de la seva singular ocupació.

La idea d’un pollastre escapçat corrent d’una banda a l’altra, inspirada en una història real, pot fer la impressió que aquest ocell no té gran cosa al cap. Però Sonja Hillemacher, investigadora del comportament animal a la Universitat de Bonn, sempre ha sabut que els pollastres no són només una font descerebrada d’ales i nuggets per menjar. “Són molt més intel·ligents del que ens pensem”, afirma.

Un estudi publicat fa poc ha conclòs que l’agricultura intensiva és la principal causa de la desaparició de molts ocells a Europa –de la pèrdua de gairebé el 60% dels ocells en els darrers quaranta anys a les zones agrícoles–. L’estudi també esmenta, com a causes secundàries, la urbanització i la pujada de les temperatures, però és molt significatiu que la principal causa, de molt, sigui com mengem: l’agricultura intensiva. És a dir, els monocultius (sistemes de producció agrícola-ramadera amb un ús molt intensiu de productes químics).

Ocells com el pardal, l'estornell, la perdiu, la guatlla, el corriol o el torlit són cada vegada més difícils de veure i és en gran mesura a causa de l'acció humana. Fins ara se sabia que els ocells són un grup d'animals molt sensibles als canvis del medi i que això n'afectava la població. Però quines eren les causes? Segons l'estudi publicat a la revista PNAS –liderat per la Universitat de Montpeller i amb participació del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO)–, l'agricultura intensiva és la causa principal del descens de la població d'ocells a tot Europa, sobretot a la zona occidental.

La pluja i el fred ha fet que els ocells de l'Albufera de Mallorca s'hagin arrecerat entre la vegetació de les voreres dels canals, que d'ençà de dilluns van plens d'aigua i arrosseguen canyet i branques. Aquesta imatge contrasta amb la de just fa uns dies, quan les temperatures eren primaverals i alguns ocells començaven a festejar. "Les ànneres són els ocells més primerencs, i ja se'n començaven a veure algunes colles a festejar. El fred i l'aigua, però, els ha llevat la festegera de cop", explica Maties Rebassa, director d'aquest parc natural.

332 exemplars de voltor negre habitaven a Mallorca l'any 2021, un 170% més que els 123 que es varen comptar en 2008. Es tracta d'una espècie autòctona i molt estimada que va tocar fons durant la dècada dels vuitanta. A partir de llavors, va començar a crèixer de manera progressiva, gràcies a les accions per conservar l'espècie i reforçar-ne la població. Des de 2010 el creixement ha anat a més, fins a arribar a les xifres actuals. En total, el 2021 es varen comptabilitzar 44 parelles de voltors a la zona de la serra de Tramuntana i el nombre de postes d'ous va ser de 40, dels quals han volat 32 polls.

Fa poc més de 50 anys Pau Casals va interpretar davant l’assembla de les Nacions Unides i amb un solo de violoncel El cant dels ocells, una cançó popular catalana que es va convertir, d’aquesta manera, en tot un símbol mundial de pau i llibertat. Ara, cinquanta-un anys més tard d’aquella efemèride, un grup de recerca del Max Plank Intitute de Tübingen encapçalat pel neurocientífic Emil Stobbe, juntament amb col·laboradors d’altres centres de recerca alemanys, ha demostrat que la piuladissa dels ocells redueix l’ansietat i afecta positivament l’estat d’ànim de les persones, unes condicions emocionals que, tot i que potser no es relacionen directament amb la pau i la llibertat, sens dubte les afecten, ja que influencien en la salut mental.

El Servei de Gestió Forestal de la Conselleria de Medi Ambient ha publicat una nova entrega de la col·lecció de la Guia dels Boscos de les Illes Balears, aquesta vegada especialitzada en els ocells. El Govern ha assenyalat que el document recull informació bàsica sobre els ocells que habiten els boscos de les Illes i està destinat a ser una eina per a la població escolar, però també per al públic interessat en general.

Més de 500 ocells de diferents espècies participaran en la 52a edició del Concurs Ornitològic Ciutat de Palma. Així ho han anunciat aquest dimarts el regidor de Medi Ambient i Benestar Animal, Ramon Perpinyà, i el president de l'Associació Ornitològica de Palma, Pep Trias Planas. El concurs es farà els dies 28 i 29 d'octubre i s'atorgaran vuit guardons a cada modalitat.