La contractació temporal va créixer un 43% a les Illes Balears durant el 2021, amb 293.829 contractes nous signats. Segons les dades publicades aquest dijous per Randstad, l'Arxipèlag lidera el creixement d'aquest sector del mercat laboral de tot l'Estat i se situa 23 punts per sobre de la mitjana espanyola. Així, en el conjunt de l'Estat, durant tot l'any passat es varen signar 17,3 contractes temporals, xifra que suposa un increment del 20% en relació amb les dades del 2020.

La reforma laboral de l’any 2012, promoguda pel PP en circumstàncies d’emergència econòmica, podia tenir una raó de ser per desbloquejar la capacitat de creixement de l’economia espanyola, però no tenia sentit que es mantingués un cop recuperat el potencial de creixement. Els problemes de l’economia espanyola són de mala regulació laboral. En això no hi ha diferència catalana: l’economia catalana batega exactament igual que la del conjunt de l’Estat perquè les regulacions laborals són molt fortes i són idèntiques per a totes les parts de l’Estat –són competència exclusiva seva–. Tots els estudis fets des de fora no paren de subratllar la mala qualitat de la regulació laboral espanyola, que es concreta en taxes d’atur estructuralment molt elevades, taxes de temporalitat anormalment altes i una dualitat laboral (diferents condicions i regulacions) molt marcada en funció de l’edat. Són molts més els defectes del funcionament de les relacions laborals a l’Estat, derivats sempre de la multiplicació de contractes de baixa qualitat, que volien corregir rigideses heretades de l’Estatut dels Treballadors, però no els detallo tots. Han acabat creant un monstre.

La temporalitat laboral a les Illes Balears és un mal dolent que fa anys que és patent dins el mercat. Avui dia, segons dades recollides a partir d’un estudi sobre la precarietat laboral a les Balears fet per la Direcció General de Model Econòmic, el 27% dels contractes dels illencs són temporals. Aquesta xifra està per sobre de la mitjana estatal, 26,3%, tot i ser el país d’Europa amb la taxa més elevada. Així i tot, encara és més lluny de la mitjana europea, que s’estableix en un 13,6%. Però, malgrat aquestes dades preocupants, el més destacable és que, segons han fonts de les administracions públiques, la gran majoria dels contractes temporals que es fan a les Illes estan en frau de llei, és a dir, són il·legals.

"Estem alimentant una bomba de rellotgeria". L'alerta és de l'economista i president de l'empresa de recursos humans ICSA Grupo, Ernest Poveda, davant "l'abús" dels contractes temporals que monopolitzen des de fa anys el mercat laboral espanyol i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Les dades li donen la raó. Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà), durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes és de menys de dos mesos, concretament és de 54,1 dies. La xifra és més alarmant –assegura l'economista– si es té en compte que la crisi econòmica del covid no hi ha tingut cap impacte, ja que si es compara amb les dels últims anys fins i tot és una mica superior. El 2007, quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies. "S'ha cronificat i abusat de la temporalitat i això provoca una inestabilitat en molts treballadors, que encadenen un contracte darrere l'altre, cosa que afecta directament l'economia i sobretot el consum, perquè una persona que està en aquesta situació no es planteja comprar un habitatge o un vehicle", exemplifica.

El volum de nous contractes temporals que s'ha signat durant el primer semestre de l'any ha arribat a xifres similars a les registrades abans de la pandèmia. Segons dades de l'empresa de recursos humans Randstad, les Illes Balears són la tercera comunitat autònoma de l'Estat on més han augmentat aquests contractes, amb un increment d'un 24%. Així, durant aquest període s'han signat un total de 119.622 nous contractes temporals a l'Arxipèlag, davant el 96.445 de l'any passat.

És un fet bastant palpable que el gruix de l'economia de les Illes Balears és, en gran mesura, de monocultiu. Des del boom turístic a partir dels anys setanta, l'enfocament ha tingut poques direccions que no fos la promoció turística. Les vegades que s'ha parlat de diversificar l'economia, s'ha fet dins el mateix sector, és a dir, cercant diferents maneres de vendre el producte turístic. Aquesta unidirecció va fer que la temporada d'estiu esdevingués cabdal per al desenvolupament econòmic de tot l'any de l'Arxipèlag. I així va néixer la figura del treballador que només era contractat els mesos que l'empresa tenia obert o, per altra banda, durant els mesos que necessitava més personal per major quantitat de feina. Era una situació que deixava desemparat el treballador durant els mesos de temporada baixa, sense la seguretat de tornar a ser contractat. Finalment, es va aconseguir oficialitzar i crear la figura del fix discontinu. Ara, a la fi, podrien ser reivindicats i reforçats per la legislació.

Amb la negociació per a la reforma laboral entre el govern espanyol i els agents socials a ple rendiment, les propostes del ministeri de Treball es van concretant. Encara no s'ha tancat un acord en el marc del diàleg social però el departament dirigit per la ministra Yolanda Díaz ja ha posat les seves propostes a sobre de la taula. Díaz no només vol limitar els contractes temporals a sis mesos –ampliables a un any per conveni col·lectiu– i eliminar el contracte d'obra i servei, sinó que també planteja que l'acomiadament de treballadors amb contracte temporal es consideri nul en comptes d'improcedent si el contracte no estava justificat adequadament, amb independència del motiu que al·legui l'empresa per donar-lo per acabat.

El ministeri de Treball es modernitza amb l’ús de noves tecnologies que revolucionaran la Inspecció de Treball. El govern espanyol té previst utilitzar el big data per detectar irregularitats i incompliments laborals per part de les empreses. Els robots que substituiran els inspectors de Treball no només agilitaran la detecció d’infraccions sinó que també tindran capacitat de sancionar les empreses incomplidores: es generaran actes d’infracció automàticament.

Els contractes que es faran a les Illes Balears durant aquesta campanya d'estiu gairebé arribaran als 4.000 entre els mesos de juny i setembre, una xifra que suposarà un increment del 18% més que els que s'han fet durant l'estat d'alarma, segons les previsions d'ocupació d'Adecco. L'empresa de recursos humans estima que la xifra de contractacions podria situar-se en uns 1.000 contractes mensuals de mitjana a les Balears.

La contractació temporal a Espanya no és ni de bon tros un problema només del sector privat. De fet, gairebé un 28% dels treballadors del sector públic tenen un contracte temporal, amb les últimes dades del 2019. Tal com remarca la Comissió Europea en el seu últim informe sobre la salut de l'economia espanyola, "al sector públic l'ús de contractes temporals ha augmentat encara més el 2019". Per això, Brussel·les investiga si la normativa del sector públic espanyol compleix l'obligació de prevenir i sancionar els abusos de successius contractes de durada determinada. Així ho explica el comissari d'Ocupació, Nicolas Schmit, en una resposta parlamentària a l'eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, que ha avançat aquest divendres El Español.

Balears és la comunitat amb la menor taxa de conversió de contractes temporals a indefinits, amb 12.250 contractes convertits durant el primer semestre de l'any. Aquesta xifra suposa una caiguda d'un 7,4% respecte del 2018 (13.226), segons ha indicat l'informe de l'empresa de recursos humans Randstad.

Les dones de les Illes Balears cobren un 4,7% menys per hora treballada que els homes, segons un estudi realitzat pel sindicat USO: mentre que elles cobren 13,79 € per hora, ells reben 14,48 €, 0,69 € més.

La contractació de treballadors fixos discontinus tindrà bonificació a les quotes de la Seguretat Social, d’acord amb el que aquest dimecres ha anunciat la secretària d’Estat d’Ocupació, Yolanda Valdeolivas, en una reunió mantinguda a Madrid amb el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela. Aquesta bonificació s’aprovarà per decret llei.

Els treballadors fixos i temporals a Espanya podran rebre diferents indemnitzacions un cop finalitzin els seus contractes. Així ho ha decretat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després d'avalar dues sentències que van plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Galícia i el jutjat social número 33 de Madrid. A partir d'ara, els treballadors amb un contracte indefinit hauran de ser indemnitzats amb 20 dies per any treballat, mentre que per als temporals aquesta xifra es redueix a 12 dies.

Els contractes de menys de cinc dies de durada que se signen durant l’agost han crescut, entre el 2012 i el 2017, un 126,7% a les Balears. Fa cinc anys, abans de la darrera reforma laboral, representaven el 16% dels contractes nous: dels 24.417 contractes que varen signar-se l’agost del 2012, prop de 4.000 tenien una durada d’entre un i cinc dies. En canvi, segons les dades de l’Observatori del Treball de les Balears, aquest percentatge ha crescut enguany fins a representar el 21,4% de la nova contractació i, amb “la primavera de l’ocupació” que celebrava aquesta setmana la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, dels 41.876 contractes signats el mes passat, 8.980 no superaven els cinc dies.

La precarietat laboral s’estén fins i tot als contractes amb l’administració pública. La justícia ha obligat l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a readmetre i indemnitzar amb 6.000 euros una treballadora que va signar 250 contractes temporals amb aquesta institució pública sanitària durant els últims set anys (l’equivalent a un contracte nou cada 10 dies) i a qui va deixar de contractar en saber que estava embarassada. La sentència es va fer pública la setmana passada.

Les indemnitzacions per acomiadament dels contractes temporals són discriminatòries. L’última sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha provocat un terratrèmol del qual tot just es comencen a saber les conseqüències. El tribunal considera que les indemnitzacions entre treballadors temporals i indefinits han de ser idèntiques. Tenint en compte que cada cop se signen més contractes temporals a Espanya (la totalitat de l’ocupació que es va crear a Catalunya al segon trimestre va ser temporal) la sentència provoca una sotragada que marcarà un abans i un després.