En l’actual societat sedentària i empantallada és molt freqüent sentir dir: “Jo no sé cantar”. Antigament, però, això no s’ho hauria plantejat ningú, ja que cantar formava part de la vida quotidiana de molta gent. Aquell món d’oralitat cantada començà a trontollar a principi del segle XX amb la creixent emigració del camp a les ciutats provocada per la industrialització. A Catalunya, els primers a posar el crit al cel foren els intel·lectuals del Noucentisme, que el 1907 havien creat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Temien per la desaparició d’un patrimoni immaterial que el Romanticisme ja havia elevat a la categoria de volkgeist (‘ànima del poble’). La seva salvació arribaria de la mà de Rafel Patxot, un científic i mecenes cultural de Sant Feliu de Guíxols, de 50 anys.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) mostra per primera vegada el que també és una part significativa del seu fons: una selecció de fotografies de Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), el retratista avançat i capellà que va viure a la casa mitgera amb la de Toni Catany, una casa que ara forma part de l’edifici del mateix centre. I ho fa en una exposició oberta divendres dia 3 de novembre, que reuneix retrats fets per Tomàs Monserrat amb un conjunt de fotografies importants també del primer quart del segle XX. Són les fotos que varen servir de registre i document per al treball de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució que va promoure la cerca i recollida de literatura i música popular dels Països Catalans. L’exposició Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat i les fotografies de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que es podrà visitar fins al proper 15 de març, és fruit de la col·laboració entre el Museu de la Música de Barcelona i el CIFTC de Llucmajor.

Museu del Fang.- Aquest cop va ser a sa Cabaneta, però Totes les tecles de Samper havia començat aquesta primera embranzida a Santa Maria, continuarà a Can Balaguer i finalitzarà a Inca. El seu origen va ser una investigació per part del musicòleg Amadeu Corbera que va esdevenir documental, dirigit per Victòria Morell, amb el títol de Baltasar Samper. El ritme amnèsic. Una bona manera de contextualitzar i posar al seu lloc un compositor que, incomprensiblement, ha quedat al prestatge dels oblidats/censurats, tot i els esforços de Joan Moll, i d’altres, perquè no fos així. Joan Moll, un dels molts estudiosos que intervenen en el documental i segurament el gran capdavanter del compositor, ja havia enregistrat un parell de peces, corresponents al Ritual de pagesia, entre d’altres, a més d’oferir un exitós concert a La Pedrera dedicat completament a Samper. Tot i això l’obra pateix d’intermitència crònica, sobretot perquè conceptualment va quedar als llimbs del temps. Per a l’ocasió i amb la troballa de noves composicions, l’encarregat de donar-hi una nova empenta ha estat Tomeu Moll-Mas, que va iniciar el seu recital amb les Danses mallorquines, So de pastera i Ball de cisterna, seguit del conegut Ritual de pagesia. Obres menors, sens dubte, però no exemptes de qualitat, ja que com tants altres d’entre els més grans utilitzaren la música popular del seu país com a rerefons i columna vertebral de moltes de les seves partitures. Després de Lai d’amour, Moll-Mas interpretà El cant dels ocells, del seu amic i mestre Pau Casals, seguit de dues cançons que va escriure per a la seva alumna Marta García-Renart, Molts anys, Marteta!, per a la mà esquerra, i un arranjament per a piano a quatre mans, Sardana de Sant Martí del Canigó, també de Pau Casals, que va interpretar juntament amb Corbera.

A la maleta que va viatjar de Mèxic a Mallorca amb tot el llegat de Baltasar Samper, adquirit per l'Arxiu del Regne de Mallorca l'any 2018, hi havia aquesta partitura inèdita: una transcripció per a dues guitarres que el guitarrista Bartolomé Calatayud va fer de la primera de les Danses mallorquines de Samper. Una obra que el compositor mallorquí va escriure a partir de la melodia popular So de pastera, recollida a Sóller l'any 1924.

L'associació cultural Euroclàssics ha publicat el disc 'Samper Cançons i danses', un recopilatori de 15 obres del pianista i compositor mallorquí Baltasar Samper, moltes de les quals són inèdites. El pianista encarregat de l'associació, Francesc Blanco, ha presentat el disc aquest matí en una roda de premsa, acompanyat del regidor de Cultura, Llorenç Carrió, i el conseller de Cultura, Francesc Miralles.

El documental sobre el musicòleg Baltasar Samper que enregistra la productora mallorquina Cinètica ha viatjat fins a Islàndia per entrevistar el net del musicòleg, Baltasar Samper.

Llum verda perquè la Conselleria de Cultura, Participació i Esports adquireixi, per un cost de 40.000 euros, el patrimoni musical del músic mallorquí Baltasar Samper, un dels més importants del segle XX. Diversos especialistes en Samper avalen la compra d'aquest llegat: els pianistes Miquel Estelrich i Joan Moll, el musicòleg Amadeu Corbera, i el gerent de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Pere Bonet.

A Mèxic, aquests dies hi coincideixen diversos mallorquins amb un mateix objectiu: estudiar, difondre i recuperar la història i el llegat del músic Baltasar Samper (Palma, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1966). Per una banda, hi trobam Amadeu Corbera, que ja fa mesos que resideix al país centreamericà. El musicòleg hi és a fer part de la seva investigació de la tesi doctoral sobre Samper. En paral·lel, hi trobam l’equip de la productora audiovisual Cinètica, que aquests dies hi enregistra un documental sobre la figura del músic.