Deim que algú no té escrúpols quan comet accions immorals deliberadament, sense mal de consciència. No només no se’n penet, sinó que, a més, té una actitud d’indiferència davant de les conseqüències negatives resultants. Fins i tot, podem parlar que els genera cert plaer malèfic, pervers, com un piròman que gaudeix de veure boscs sencers encesos, abrasats i devastats. Per tant, una persona que no té escrúpols no té cap tipus de mirament cap al que no és el jo ni li provoca cap angoixa el malestar d’altri. Però d’on ve aquesta expressió? Què són els escrúpols? Segons la primera accepció del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), ‘escrúpol’ és una “part molt petita d’una cosa” i, segons la segona, un “dubte, inquietud de la consciència, per cosa de poc pes”. Tot i que actualment el significat de l’expressió vagi lligat a la segona accepció, l’origen s’apropa més a la primera o, millor dit, beu de les dues.