Son Puig-gros és la finca que Miquel, que hi va fer de porqueret quan era nin, obtingué amb els guanys d’un souvenir a Palmanova. Ell s’ha convertit en el senyor de la gran possessió i els seus centenars de quarterades. A Son Puig-gros, els nous senyors fan un sopar per celebrar l’esdeveniment amb amics, família, antics propietaris i veïns. Aquesta és la contextual contrada on es desenvolupa la història d’Els carnissers, de Guillem Frontera, la seva primera novel·la, amb la qual va ser guardonat amb el premi Ciutat de Palma. Corria l’any 1969, quan tots pensàvem que un lluminós nou món s’obria enfront de la nostra mirada, mentre que el jove antic alumne de La porciúncula, aspirant a poeta i incipient novel·lista, veia i ens explicava el que cap de nosaltres era capaç de veure, intuir ni cap altra cosa semblant. Per això, Els carnissers no és una obra premonitòria ni Son Puig-gros, tan sols una metàfora, sinó l’evidència que el corn de l’abundància venia acompanyat d’un peatge, molts aranzels i sense marxa enrere.

A set o vuit anys, tot xalest, un menut de Sant Jordi (Palma) li deia al seu padrí: “Jo, de gran, vull tenir un despatx, una cadira còmoda i aire condicionat”. “I què despatxaràs”, demanava el padrí. Li era igual, al nin: “El que sabia era que no volia moure caixes de fruita ni fer feina física com son pare, que era majorista”.