Els arqueòlegs han descobert restes constructives a Son Peretó, Manacor. "Al voltant del paviment s'ha documentat una sitja, que seria el més modern, però també hem vist que davall el paviment hi ha tot de tombes", ha dit el codirector del projecte, Mateu Riera. La campanya del jaciment arqueològic paleocristià acaba aquesta setmana amb l'excavació d'un empedrat, la instal·lació d'un nou panell informatiu i l'inici d'una cala als terrenys adquirits el 2017 per l'Ajuntament de Manacor, segons informa el Consistori en una nota.

L'equip d'arqueòlegs a càrrec de la campanya d'excavacions al jaciment de Son Peretó, a Manacor, ha trobat una tomba que podria ser dels darrers cristians que varen poblar la zona. Hi ha diferents indicis que apunten a aquesta hipòtesi. Segons explica el director d'operacions, Mateu Riera, aquesta tomba "per la manera com està tallada és diferent de totes les altres". A més, és la més gran del centenar que han trobat durant els quinze anys que fa que excaven al lloc, i té la coberta de fusta, a diferència de les altres, que tenien lloses de pedra. A més, "la tomba en tallava unes altres que ja eren les més modernes que havíem trobat".

L'Ajuntament de Manacor, a través d'una línia d'ajuda del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, ha renovat els panells informatius (13 a la basílica paleocristiana de Son Peretó i 9 al poblat talaiòtic de l'Hospitalet Vell) dels seus dos jaciments arqueològics més importants. Així ho han explicat la regidora de Patrimoni, Núria Hinojosa, i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll. La inversió en aquesta millora ha estat de 12.000 euros.

L'actual campanya d'excavacions al poblat paleocristià de Son Peretó a Manacor han tret a llum dues tombes antropomorfes (amb forma humana) que podrien marcar el final de l'ocupació humana no més enllà del segle IX. Es tracta d'un descobriment important, segons el director de les operacions, Mateu Riera, atès que la darrera sepultura trobada d'aquestes característiques data del 1823 a Cas Frares (Santa Maria).

Des que el 2005 l'Ajuntament de Manacor va reactivar les excavacions a la zona paleocristiana de Son Peretó, les intervencions no s'han aturat i la idea és que continuïn avançant a un ritme superior a l'actual. Amb aquest objectiu, ha demanat al govern central participar del fons estatal de l'1% cultural i ha presentat un projecte d'intervenció per excavar dins la basílica. Per això, ha tramitat una sol·licitud d'ajuda de 150.000 euros.

Un equip d'arqueòlegs i especialistes en georadars escruten el subsol de diverses finques situades al voltant de la basílica paleocristiana de Son Peretó "amb l'objectiu de descobrir els autèntics límits del jaciment arqueològic d'època romana que encara roman al subsòl", explica l'arqueòleg Miquel Àngel Cau, un dels responsables del projecte que vol definir les estructures i els límits de Son Peretó. Aquest projecte està tutelat per la Universitat de Brown (Nova Anglaterra, Estats Units) i la Universitat de Barcelona.

El jaciment paleocristià de Son Peretó, a Manacor, es troba immers en una nova campanya d'excavació, en què s'apunta la localització de nous habitacles i amplia la delimitació de la necròpolis de l'assentament, que es troba en els límits municipals de Sant Llorenç del Cardassar i Manacor.

El Departament de Cultura del Consell de Mallorca ha sufragat la renovació del mobiliari de la sala de l'Antiguitat, mentre que l’Ajuntament de Manacor s’ha fet càrrec del projecte museogràfic. L'espai reformat obrirà les portes al públic el proper dissabte, a les 17 hores, i ofereix un nou element de divulgació: l’audiovisual titulat 'Del jaciment al museu', elaborat per Biel Capó i Maria Cifre, en què es mostra el procés de museïtzació d’un esquelet localitzat a la basílica paleocristiana de Son Peretó i que forma part del projecte de difusió dels museus locals de Mallorca que impulsa el mateix Consell.

L’Ajuntament de Manacor ja acumula tretze campanyes d’excavació i treballs de consolidació i d’adequació al jaciment de Son Peretó. Ara s’hi suma el curs universitari d’arqueologia paleocristiana que ha estat possible gràcies al conveni que han signat l’Ajuntament i la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, que depèn de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, de Barcelona. "Aquest és l’únic jaciment mallorquí de l’antiguitat tardana que té un conjunt basilical, un baptisteri i una necròpoli, i també un museu que l’estudia. A més, el jaciment està adequat i és accessible", ha explicat Mateu Riera, el coordinador del seminari.