El curs escolar començarà amb 159 aules modulars, conegudes com a barracons, repartides a diferents centres d’arreu de les Balears. D’aquestes, 124 són a Mallorca; 19, a Eivissa; 9, a Formentera, i 7, a Menorca. De les aules ja existents en el curs 2024-2025, s’han eliminat els mòduls del CEIP Fornalutx, els de l’IES La Ribera i els de l’IES Damià Huguet, entre d'altres. Molts d’ells s’han redistribuït en altres centres com el CEIP Mestre Guillem Galmés (precintades diverses aules per mal estat de la infraestructura), el CEIPIESO Son Basca i l’IES Puig de sa Font, entre d'altres. A Menorca es mantenen les aules modulars que ja hi havia a CEIP Mare de Déu del Toro i CEIP Tramuntana i se n’afegeixen a l’IES Cap de Llevant per a la reunificació dels estudis en el centre (FP d’activitat físiques i esportives es farà en el mateix centre).

El PSIB ha qüestionat aquest dimarts en un comunicat les dades d'aules modulars (barracons) als centres de les Balears aportades per la Conselleria d'Educació i Universitats. El partit considera "demagògia propagandista" el recompte fet. La directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa a la darrera legislatura, i actualment diputada socialista, Amanda Fernández, creu que la interpretació feta pel Govern és "oportunista, perquè intenten enganyar la gent comptant com a aules modulars espais que no ho són, de manera que sembli que n'hi ha més de les reals". "Només puc interpretar aquesta actuació com una adulteració de les xifres dirigida a apropiar-se de la reducció d'aules modulars que es produirà al llarg dels darrers mesos en acabar les obres i executar les que l'anterior Govern va deixar previstes al Pla d'infraestructures", diu Fernández.

El Govern ha contestat a les crítiques de Podem i el Partit Popular sobre l'inici del curs escolar amb un total de 116 aules modulars, conegudes com a barracons, assegurant que està previst que a final de legislatura s'eliminin 60 d'aquestes aules, segons ha explicat el conseller d'Educació i Universitat, Martí March.

La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de les Pitiüses, FAPA Pitiüses, ha denunciat aquest dimarts la manca de pressupost i de planificació que pateixen els alumnes d’Eivissa i Formentera per les decisions de la Conselleria balear d’Educació. Diuen que les dues illes són “les més castigades” i asseguren que el pressupost actual de la Conselleria hauria de ser més alt per poder assolir “mil milions d’euros anuals”, fet que suposa un increment d’uns 120 milions d’euros respecte de la quantitat actual, segons la presidenta de FAPA, Pepita Costa. “És una reivindicació que feim des de fa anys”, ha afirmat Costa, qui explica que aquesta xifra representa “el mínim” de què hauria de disposar la Conselleria.

La diputada popular Núria Riera ha demanat aquest dijous la dimissió del conseller d'Educació, Martí March, i de tot l'equip de planificació educativa. Ho ha reclamat després que dimecres s'anunciàs que s'incrementarà el nombre de barracons a les Illes. Segons Riera, és una "vergonya" que es comenci el curs "amb més barracons que mai" i "pocs recursos".

Quan falta una setmana per començar el curs, la Conselleria d'Educació i Universitat ha volgut fer balanç de les obres i reformes que s'han realitzat als centres. Aquest 2017/2018 hi haurà 75 centres reformats, la gran part amb obres que hauran acabat en el termini previst. Ara bé, encara hi haurà més alumnes fent classe en aules modulars –els coneguts barracons.