El de Maó és el port natural més gran del món, després de Pearl Harbor. Ho acrediten els seus prop de 6 km de llargària amb una fondària màxima de 30 metres. Es troba als peus d’una ciutat bastida dalt d’un turó. Des de la vorera dels seus penya-segats es té una visió completa de l’espai, des de la Colàrsega fins a la punta de Sant Felip. “Es Mahón, una ciudad hermosa y galante”, afirma un més que solemne himne, escrit el 1904 amb motiu de la visita del rei Alfons XIII, que els seus habitants d’ara entonen cofois a l’inici de les festes de Gràcia, la primera setmana de setembre. I té molt de sentit. En l’actualitat, Maó és per a moltes persones la ciutat més cosmopolita de l’illa de Menorca. Passejant pels seus carrers es respira un profund sabor mediterrani, on trobam present l’herència anglesa, fruit de la seva dominació durant bona part del segle XVIII. Però, un parell de mil·lennis enrere, en època romana, el Portus Magonis era la zona zero d’una activitat econòmica que esperonava el desenvolupament de la ciutat, Magona, que finalment rebé la categoria de municipi amb el títol de Municipium Flavium Magontanum. No obstant això, la capitalitat de l’illa l’ostentava Ciutadella des d’un principi. Tot canvià el mes de febrer del 1722, per ordre del cèlebre governador britànic Richard Kane. Amb l’excusa d’unes desavinences amb el batle general, traslladà els tribunals i, per tant, la capitalitat, de Ciutadella a Maó, ciutat que embellí i de la qual regulà l’expansió urbana. Un segle més tard, el port de Maó acollí la primera base dels Estats Units d’Amèrica a l’estranger, del 1825 al 1845.