Fins ara Mercè Rodoreda ha estat l'autora més internacional entre tots els clàssics contemporanis de les lletres catalanes: se'n poden llegir més de 225 traduccions en una quarantena de llengües. Històricament, l'obra de Salvador Espriu també ha travessat moltes fronteres i, durant l'última dècada, llibres com Incerta glòria, de Joan Sales, i El quadern gris, de Josep Pla, han desembarcat en països com els Estats Units, la Xina, França i Alemanya. Hi ha un fenomen que, fins ara, ha anat creixent gairebé en secret: l'extraordinari boom de traduccions de Montserrat Roig (1946-1991). Del 2021 al 2027 se n'hauran publicat 25 traduccions en una desena de llengües.

Quina és la raó principal de la profunda crisi de confiança en la política? Des del meu punt de vista, la manca de veritat. O si es vol, l’abús del recurs a la mentida. Fins i tot més que una suposada mala gestió de l’interès públic. Hi ha massa càlcul en el discurs polític, tant si és benintencionat com si és cínic. I si sempre ja s’havia dit que abans s’atrapa a un mentider que a un coix, amb el paper de les Xarxes Socials, es pot dir que ja no cal atrapar-les, les mentides, sinó que ens venen a l’encontre totes soles. 

Ens va deixar massa aviat i segurament molts projectes només imaginats van marxar amb ella. Però ens va llegar una sòlida obra narrativa i periodística en què el denominador comú és el compromís amb les llibertats i el feminisme. Vaig tenir el goig de reunir alguns dels seus textos feministes a Som una ganga (Comanegra, 2020). Betsabé Garcia, biògrafa de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991), ha publicat un altre recull de textos seus, Món hetero, gairebé tots procedents del volum ¿Tiempo de mujer?, publicat en castellà l’any 1980, el mateix any que Adrienne Rich publicava Heterosexualitat obligatòria i existència lesbiana.

Baixo amb una amiga la Cinquena Avinguda. A Nova York fa olor de maria pertot, hi ha moltes rates i t’hi trobes gent cridant a cada racó. Si algú crida fort, enmig del carrer, al buit, provant de trencar la calma del cel, pots saber qui és d’aquí i qui no: només cal veure aquells que es giren i aquells que continuen caminant. Els darrers són de la ciutat. Fa uns dies, l’aigua revessava per tota la ciutat i ara un sol d’hivern ens abalteix l’ànim. Són les coses, penso, de viure als límits de la història. O potser és que sempre hi hem estat, al límit, i ara només ens ho repetim per no haver d’actuar. 

Aquest dimecres, a la seva altra ciutat, l'adoptiva Milà, ha mort víctima d'una llarga malaltia la poeta, traductora i pintora Hado Lyria. Va néixer fa 82 anys a la població dels Alps francesos de Laye, però es va traslladar a Barcelona de ben petita, fins al punt de sentir-se barcelonina. Nascuda com a Myriam Sumbulovich, era la filla d'un "sefardita de Sarajevo", com ella mateixa es va autodefinir en alguna ocasió. Per al món de la cultura catalana i espanyola el nom de Hado Lyria (el destí de les flors) potser no és gaire conegut, llevat d'aquells amants de la poesia que hagin pogut llegir el seu volum Delenda, publicat a Visor el 1999. Però a Itàlia és tota una referència per als amants de la literatura en castellà i català, gràcies a la seva tasca com a traductora, entre altres, d'algunes de les obres de Montserrat Roig, de pràcticament tota la de Manuel Vázquez Montalbán, de la de Marsé, de la de Jorge Luis Borges o Rafael Chirbes.

Text de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a l'’Avui' (27-IX-1991). La periodista i novel·lista avui compliria 75 anys. Enguany també s’escau el 30è aniversari de la seva mort, esdevinguda set setmanes després de publicar aquest article. Roig va conrear també l’assaig i va excel·lir com a entrevistadora a la televisió, mitjà on va dirigir i presentar programes.

Per a la majoria de lectors i estudiosos és la Montserrat Roig o, directament, la Roig. Per a elles, en canvi, és la Montse. La mirada més personal de Montserrat Roig va projectar-se ahir al Born Centre Cultural i Memòria a través de la poeta Marta Pessarrodona i les escriptores Carme Riera i Maria Àngels Cabré, en una xerrada moderada per la periodista Ariadna Oltra. Les dues primeres no només la van conèixer en vida, sinó que també hi van compartir converses i experiències que guarden curosament en el record.

“El 1968 en diferents ciutats alemanyes van aparèixer diverses pintades on els joves preguntaven als seus pares: «On eres? Què vas fer entre 1939 i 1945?» Montserrat Roig és l’única que fa la pregunta a l’inrevés perquè ve d’un país de deportats, on no hi havia hagut transmissió pública. No pregunta què han fet sinó què els han fet”, explica Ricard Vinyes, comissionat de programes de memòria de l’Ajuntament de Barcelona. Roig va ser la primera i única -després hi ha hagut investigacions parcials però no un treball de la mateixa envergadura- que va recollir el testimoni dels catalans que van ser deportats als camps nazis. Gràcies a ella sabem els noms i cognoms dels que van morir als camps d’extermini. Roig va publicar al voltant de 40 llibres i va triomfar a TVE amb entrevistes en profunditat, i es va convertir en la primera escriptora mediàtica. Però fins ara no se li havia fet cap gran exposició. El Born Centre de Cultura i Memòria, 25 anys després de la seva mort, i 40 anys després de la publicació d’ Els catalans als camps nazis, recorda les múltiples facetes de la periodista i escriptora amb l’exposició Montserrat Roig. 1977. Memòria i utopia, comissariada per Manuel Guerrero.

La gestació d’ Els catalans als camps nazis és plena d’encontres. El més important va ser el 6 d’octubre del 1972, en la presentació del llibre Los SS tienen la palabra de Vincenzo i Luigi Pappalettera a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona. La periodista, escriptora i assagista Montserrat Roig (1946-1991), que havia descobert el món concentracionari nazi am b K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - l’Hospitalet de Llobregat, 1974), va seure, sense saber-ho, al costat de l’escriptor i deportat manresà: “Em vaig girar i vaig veure un home miop, de rostre ample i somriure trist”, escriu Roig.

La gestació d’ Els catalans als camps nazis és plena d’encontres. El més important va ser el 6 d’octubre del 1972, en la presentació del llibre Los SS tienen la palabra de Vincenzo i Luigi Pappalettera a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona. La periodista, escriptora i assagista Montserrat Roig (1946-1991), que havia descobert el món concentracionari nazi am b K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - l’Hospitalet de Llobregat, 1974), va seure, sense saber-ho, al costat de l’escriptor i deportat manresà: “Em vaig girar i vaig veure un home miop, de rostre ample i somriure trist”, escriu Roig.

Canet de Mar ha estat el municipi escollit per donar el tret de sortida al Correllengua 2016, organitzat anualment per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Aquesta 20a edició està dedicada a l'escriptora i periodista Montserrat Roig i per aquesta raó s'ha escollit aquest municipi del Maresme, on va passar molts estius en família i va escriure algunes de les seves novel·les més conegudes.