L’ampliació de l’aeroport és molt més que una qüestió logística. En totes les inversions importants s’hi projecta una visió del país. Quan es va discutir el transvasament de l’Ebre, no es parlava tant de metres cúbics com de la sensació d’oblit permanent que patien les comarques meridionals del país. Ara, per molt que els experts parlin de llargada de pistes o connexions transoceàniques, el debat ens deixa amb la desagradable sensació d’estar-nos jugant el futur del país a una sola carta.

Si un no vol que es riguin de les seves metàfores, cal procurar que les metàfores no siguin, d’entrada, risibles. Sentir el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, afirmant que la solució per ampliar l’aeroport del Prat sense carregar-se els aiguamolls de la Ricarda passa per fer “un aeroport per a ocells” fa venir un riure irònic. La qüestió és complexa, i arrossega una controvèrsia llarga i tècnicament densa. Però, tal com s’ha explicat darrerament, resultava que era tan fàcil com canviar ocells de lloc.

Amb uniformes i credencials de l'aeroport i a través de les instal·lacions restringides als treballadors. Així facilitaven cinc empleats de l'àrea de restauració i manteniment de la Terminal 1 del Prat l'entrada il·legal de migrants a Espanya, segons ha informat la Policia Nacional en un comunicat. El cos policial ha desarticulat un grup que hauria introduït fins a 22 persones a Espanya saltant-se el control fronterer. A canvi d'importants quantitats de diners, facilitaven als migrants roba i targetes d'empleats perquè poguessin simular la condició de treballador de l'aeroport i, així, sortir de la zona internacional o de trànsit i entrar a Espanya sense retre'n comptes a ningú.

Fa dues setmanes vaig publicar un article en què tractava de posar de manifest que la decisió sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat és difícil, i que per això em sorprenia que tantes organitzacions cíviques –des de partits polítics a patronals– s’hi hagin posicionat de manera inequívoca. Avui hi torno per posar de manifest alguns arguments que s’estan esgrimint i que em semblen especialment febles.

El trànsit aeri de l’aeroport del Prat ha estat des de sempre un dels millors indicadors per mesurar el creixement de l’economia del nostre país. El 2019 representava un 6,9% del PIB i assolia la xifra rècord de 53 milions de viatgers anuals. Si bé és cert que la pandèmia ha aturat aquesta tendència, molt possiblement el 2024, amb la recuperació plena de l’activitat i el retorn dels congressos, els turistes i els negocis, l’aeroport arribarà a la seva capacitat màxima de 55 milions de viatgers a l’any. És per això que cal abordar-ne l’ampliació sense demores.

Com que ens acostem a la fi de la pandèmia, Aena ha tornat a posar sobre la taula el seu ambiciós projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, que inclou una nova terminal (satèl·lit de la T1), l'allargament de la pista Mar i un desenvolupament immobiliari davant de la T2. Els dos primers elements han de permetre augmentar la capacitat de l’aeroport, que estava molt a prop de la saturació. Els avantatges econòmics no són només quantitatius, ja que l’augment es podria centrar en els vols transcontinentals, que són els que tenien més demanda insatisfeta i els que més ens convenen per desenvolupar una economia sana, basada en l’exportació i en les start-ups tecnològiques. Per altra banda, l’allargament de la pista Mar permetria concentrar-hi tots els enlairaments, la qual cosa reduiria el soroll que actualment pateixen els veïns de Gavà Mar i Castelldefels.

El personal de terra d’Iberia que opera al Prat acaba d'anunciar noves mobilitzacions per a dos caps de setmana consecutius. Ryanair prendrà el relleu a partir de l'1 de setembre. De moment, per a dissabte 24 i diumenge 25 ja s'han cancel·lat 112 vols, i s'espera que en siguin més. L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha recordat aquest divendres que els passatgers tenen dret a assistència i reemborsament o a un transport alternatiu fins al seu destí final. A més, l'organisme assegura que en cas de cancel·lació o retards del vol de dues hores o més, l'aerolínia ha d'entregar un imprès informatiu amb els drets.

L'intent 'in extremis' del departament de Treball de la Generalitat i Trablisa –companyia responsable dels controls de seguretat a l'aeroport de Barcelona– d'evitar la vaga convocada pels seus treballadors no ha tingut efecte. Aquests últims ho ratificaran demà en assemblea, però tot sembla indicar que aquest divendres, 9 d'agost, els responsables dels controls de seguretat començaran una vaga indefinida i de 24 hores.

Les fortes pluges que han caigut aquest dissabte migdia a Barcelona han obligat a aturar les operacions de l'aeroport del Prat durant mitja hora i han provocat la cancel·lació, fins a les 16.15 h, de 26 vols, diversos dels quals de connexions amb aeroports de les Balears. A les cancel·lacions a l'aeroport de Barcelona s'hi sumen els 62 vols suspesos per la vaga d'Iberia, que no han afectat les Balears perquè els serveis mínims cobreixen totes les rutes a les Illes.

Els mesos d’estiu són els de més activitat als aeroports, però també aquells en què la vaga és més útil com a eina de negociació entre els treballadors i les empreses, que s’hi juguen el benefici de tot l’any. El comitè d’empresa d’Iberia Barcelona va registrar ahir una convocatòria de vaga per als dies 27 i 28 de juliol. La decisió es pren, segons comunica el sindicat UGT, davant la manca de diàleg amb la direcció de l’empresa pel que fa a la situació de sobrecàrrega de feina de la plantilla.

Després del caos d’aquest estiu al Prat, provocat per les aturades dels treballadors de vigilància d’Eulen, els empleats d’altres empreses subcontractades i també de la mateixa Aena -la gestora aeroportuària- amenacen amb protestes a tota la xarxa. Per evitar-ho, dijous que ve es reuniran els treballadors d’Aena amb la seva direcció i el ministeri de Foment. Tot plegat després que els principals grups de l’oposició reclamessin la dimissió de José Manuel Vargas, actual president de l’empresa i assenyalat com un dels responsables de la mala gestió del conflicte dels últims mesos a l’aeròdrom català. El caos a l’aeroport de la capital catalana, doncs, ha tornat a posar la gestió público-privada d’Aena al focus de les crítiques.

La comissió d'afers exteriors del Congrés dels Diputats debatrà la renegociació del conveni bilateral signat el febrer del 2016 entre Espanya i Rússia que fixa que només una aerolínia pot sobrevolar l'espai aeri rus i només des de Madrid per anar a Tòquio o Xangai que ha avançat aquest dimecres aquest diari. ERC ha presentat aquest matí una proposició no de llei (PNL) tant a la comissió d'exteriors del Congrés dels Diputats com al ple del Parlament espanyol per debatre la renegociació d'aquest conveni que, als ulls d'aquest partit polític, posa "traves" que l'aeroport del Prat compti amb sortides de rutes transsiberianes.

Després d'un setembre rècord, l'Aeroport del Prat continua creixent més que mai i també ha registrat el millor octubre de la seva història, amb un 7,5% més de passatgers que l'octubre de l'any passat fins a superar els 3.621.700. De fet, també va ser el millor mes d'octubre per al conjunt de la xarxa d'Aena, que va superar els 19 milions de passatgers, un increment del 9,4% respecte l'octubre del 2014.