El comitè d'empresa d'IB3 ha reivindicat que lluitarà fins al final pels seus drets i per resoldre el conflicte derivat de la internalització dels treballadors. "No volem ser funcionaris, volem justícia", han assenyalat aquest dijous en un escrit on fan diverses consideracions després de la vaga dels treballadors per reclamar que s'apliquin els acords signats amb la direcció de l'ens públic.

Adolescence (Adolescencia) és, sens dubte, la millor sèrie que s’ha estrenat en els últims mesos. No te l’esperaves a Netflix, per l’enfocament narratiu que va més enllà de l’acció, per la voluntat d’exploració social i per la tècnica fílmica que determina el ritme. Creada i protagonitzada per l’actor Stephen Graham, és un drama familiar que arrenca quan la policia esbotza la porta d’una casa per detenir el seu fill de tretze anys, acusat d’assassinar una companya de l’escola. La història es desenvoluparà en quatre capítols: la detenció, la investigació de la policia a l’institut, una sessió del Jamie amb la psicòloga i, finalment, els esforços de la família per tornar a la rutina malgrat l’estat de devastació. La sèrie recorda la pel·lícula Hem de parlar d’en Kevin, de Lynne Ramsay, basada en la magnífica novel·la de Lionel Shriver, en què ens endinsem en les circumstàncies familiars d’un adolescent que ha provocat una massacre en el seu institut. En tots dos casos, la ficció ha vingut motivada per històries reals que irrompen en els mitjans de comunicació i que ens obliguen a preguntar-nos per les causes d’aquestes atrocitats.

Què fèieu la matinada del 23 de maig del 2010? Segur que penseu que és impossible recordar-ho, però potser se us encén la llumeta quan sapigueu que és la data en què es va emetre el 121è, i últim, episodi de la sèrie Lost (o Perdidos en la seva traducció al castellà). Aquella nit, milers de catalans es van congregar davant del televisor per acabar un camí ple de contradiccions i alts i baixos. Iniciàtic i excitant. Però també decebedor i frustrant. En qualsevol cas, qui va aguantar despert fins a l'instant clau de l'episodi, quan el personatge del Locke li diu al Jack "T'estàvem esperant", va assistir en directe a un moment que era història de la televisió. I tot perquè acabava Perdidos, la sèrie que ho va canviar tot.

Ho diu ell mateix. Joel Joan és “un personatge”. Fa vint-i-cinc anys, amb Jordi Sánchez, va estrenar una de les sèries icòniques de la història de TV3, Plats bruts. Va durar quatre temporades i va marcar, sens dubte, un abans i un després. Avui, dues dècades i mitja més tard, l'actor, director, guionista, dramaturg i productor mira enrere sense ira, conscient d'on era i on és avui. Ha estat impossible ajuntar-lo amb el seu antic partenaire. No els venia de gust, simplement. No estan fets per a la nostàlgia.

Un programa revolucionari i visibilitzador per ajudar a canviar la perspectiva respecte de la salut mental. Fa deu anys que l’associació pro salut mental Estel de Llevant de Manacor va decidir posar en marxa una idea terapèutica sorgida des de la inquietud dels mateixos usuaris: un taller de ràdio a partir del qual preparar i enregistrar un capítol mensual sobre els temes que més els preocupaven. Així va néixer Tertúlies Paranormals, l’espai més integrador de les ones mallorquines.

L'anunci que Rafel Nadal és el nou ambaixador de la Federació de Tennis de l'Aràbia Saudita ha encès la polèmica a les xarxes, on molts internautes han recordat que aquest país no respecta els drets humans, especialment els de les dones i del col·lectiu LGTBI. Les crítiques acusen Nadal de donar més importància als doblers que als drets humans i també mostren la decepció d'alguns seguidors per aquesta decisió del tennista manacorí.

La nit de Reis va ser una mica estranya a La 1. En comptes de pensar en una programació familiar adient per a una nit especial, la televisió pública va oferir un homenatge a Maria Teresa Campos, que va morir fa quatre mesos. No és que no se’l mereixés. Sens dubte és a TVE que la presentadora es va fer un nom. Hi va treballar durant quinze anys, al capdavant de diferents programes. Però des del 1996 que Campos se’n va desvincular i va passar a desenvolupar la seva trajectòria en les cadenes privades, sobretot a Telecinco. La gran majoria dels espectadors associen Maria Teresa Campos a Mediaset, amb qui, tot i que no sempre les relacions van ser fluides, va arribar a tenir un plató al seu nom i un gran retrat als passadissos del qual ella se sentia especialment orgullosa. Va ser Telecinco, de fet, on també va exhibir la seva decadència mediàtica. I és obvi que Mediaset, un cop morta, no ha volgut retre homenatge a la presentadora que els va donar hores de glòria.

Queden vuit dies perquè s'estreni una de les sèries de Netflix que ha generat més expectatives. Es diu El cuerpo en llamas i recrearà el crim de la Guàrdia Urbana, el triangle amorós entre els agents del cos municipal Rosa Peral, Albert López i Pedro Rodríguez que va acabar amb l'assassinat d'aquest últim. El març del 2020, Peral i López van ser condemnats per la mort de Rodríguez, que va aparèixer calcinat al maleter del seu cotxe, al pantà de Foix, el maig del 2017. A la sèrie, Úrsula Corberó es posa en la pell de Rosa Peral i Quim Gutiérrez en la d'Albert López. Però no està garantit que s'acabi estrenant d'aquí una setmana: Peral ha presentat una demanda contra la sèrie i demana veure-la abans que s'estreni.

Aquest mes de juliol passat es publicava la notícia que la Fiscalia demanava sis anys de presó per al responsable d’una administració de loteria de la Corunya. Aquest home assegura que l’any 2012 es va trobar un bitllet premiat amb 4,7 milions d’euros abandonat al taulell del seu establiment. També es demana la mateixa pena per al seu germà, delegat de Loterías de la província. La història que amaga aquest cas és rocambolesca i costa una mica seguir-la. Però atrapa. Juga molt hàbilment amb la dificultat per discernir entre la veritat i la mentida. I, teòricament, hauria de tenir un desenllaç llaminer: de tots els implicats, només un s’emportarà la morterada. ¿Qui és el beneficiari real d’aquest premi d’entre els més de tres-cents denunciants que asseguren que la butlleta premiada és seva?

IB3 Ràdio estrena un nou pòdcast. Aquest dimarts a les 16 hores estarà disponible Campeón, un relat de quatre capítols sobre la vida de Toni Pla, un dels personatges més controvertits de la música alternativa a Mallorca durant els anys 90 i 2000. El periodista Joan Cabot, Premi Ciutat de Palma, és el creador d'aquest producte sonor que s'endinsa en la vida, a vegades quixotesca, d'aquest promotor musical que va dur per primer cop a Espanya The Strokes i va fer tocar Oasis a Calvià l'any 2002, al primer festival de gran format que va tenir Mallorca, Isladencanta.

Al llarg del mes de desembre del 2022, cada ciutadà de les Illes va mirar la televisió, de mitjana, 181 minuts al dia, un poc més de tres hores. Aquesta és la principal conclusió de l'informe Anàlisi mensual de comportament de l'audiència TV, elaborat per Barlovento Comunicación i recollit per Europa Press. Així i tot, la xifra suposa un descens d'un 3% en comparació amb el mateix mes del 2021.

La tendència a rodar superproduccions asiàtiques a Mallorca es consolida. La Mallorca Film Comission, en el darrer trimestre del 2022, ha fet contactes en fins a set països del continent asiàtic per obrir l’illa a aquest mercat, una via inexplorada fins ara. Això suposarà que el 2023 es dupliquin a Mallorca les produccions de països com el Japó, la Xina i l’Índia, les quals podrien arribar a superar les cinc. L’entitat també preveu que l’any vinent les produccions de ficció continuïn pujant, en detriment de les de publicitat, que fins fa poc representaven la majoria de creacions audiovisuals de Mallorca.

Després de la Guerra Civil, per als que se salvaren de ser assassinats no només hi hagué presons físiques, sinó també mentals. Un cop emmordassada la premsa dissident, a partir de 1942 Franco s’elogià a si mateix a través dels NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales), de visionat obligatori en tots els cinemes abans de la projecció d’una pel·lícula. Aleshores també ja disposava de Radio Nacional de España (RNE), que havia estat fundada el 1937 a Salamanca per un dels seus generals, José Millán-Astray (l’adjectiu ‘nacional’ al·ludia al bàndol dels insurrectes). El relat oficial s’acabà de reforçar l’octubre de 1956 amb la inauguració de Televisión Española (TVE).

Revista Eivissa, 50 anys fent cultura i país. Així es titula l’exposició que es pot visitar aquestes setmanes a l’espai cultural Sa Nostra Sala, a Vila, dedicada a l’aniversari d’aquesta publicació vinculada a l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE). La revista fa mig segle que publica diferents articles i investigacions de tots els camps (literatura, història, assaig, lingüística, religió, medi ambient, territori o cultura popular), amb el resultat que és un autèntic “tresor cultural”, en paraules de Marià Mayans, actual president de l’IEE.