Un inspector de sanitat pot anar a un restaurant, examinar-ne la nevera i decidir que clausura el local si les mesures higièniques no són les necessàries. Una denominació d’origen vetllarà perquè els cellers compleixin les condicions (el raïm ve d’aquí, és de tal varietat i no de tal altra...). El mateix inspector d’abans pot anar a una botiga o al magatzem d'un pagès que vengui verdura i fruita i controlar que les condicions sanitàries, legals, siguin correctes.

La rebaixa de l'IVA sobre alguns aliments farà un pas enrere aquest dimarts. En el decret de mesures per fer front a la crisi energètica i de preus aprovat al mes de juny, el govern espanyol va prorrogar aquesta bonificació fiscal, però amb la particularitat que es recuperarien de manera esglaonada els tipus habituals.

La tomàtiga de ramellet no té rival i lidera el podi d'aliments tradicionals preferits pels mallorquins (la compren un 93,8% dels mallorquins), segons un informe de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local amb dades de 2023, es divideixen en tres categories: productes de forn i pastisseria tradicional, vegetals i carnis. Pel que fa als vegetals, l'estudi assenyala un augment en la compra de taronges de Sóller respecte del 2018 (del 53% al 62,6%). El meló eriçó (65,8%), les taronges (62,6%) i les patates de sa Pobla (59%) són altres dels aliments més consumits a Mallorca.

Durant l'estiu és habitual preparar aliments i menjar-los a l'aire lliure, però l'elevada temperatura i el temps que passa entre que es preparen i es consumeixen pot afavorir el creixement microbià i causar una toxiinfecció alimentària. Per això, la Direcció General de Salut Pública de les Illes Balears explica què s'ha de fer i quines són les recomanacions per evitar-ho.

El govern espanyol manté la màxima de no precipitar-se a l'hora de retirar les mesures desplegades des de fa mesos per ajudar famílies i empreses a afrontar les conseqüències econòmiques derivades dels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que han donat ales a la crisi energètica i de preus. Ara bé, la normalització dels dos xocs econòmics, així com el retorn d'una política fiscal més restrictiva marcada per la reactivació de les regles fiscals, empeny l'executiu de Pedro Sánchez a moure fitxa.

Unió de Pagesos ha exigit aquest divendres al Govern que compleixi amb la llei de canvi climàtic i afavoreixi la reducció del nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle als criteris pels processos de contractació pública. En aquesta línia, ha demanat a l'Executiu que revisi aquests criteris per garantir la presència d'aliments produïts a les Balears a hospitals, escoles, residències i serveis socials. En un comunicat, l'entitat ha assenyalat que la crisi estructural que pateix el camp mallorquí amb la competència permanent dels productes que venen de fora "es veu agreujada cada vegada que l'administració fa un concurs de compra pública i no aplica criteris que permeten participar a les empreses d'aquí amb garanties d'èxit".

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va baixar un 2,6% a les Balears al febrer en relació amb la taxa interanual. Es tracta de vuit dècimes per sota de la taxa anual del mes anterior, amb els aliments un 4,9% més cars que el febrer de 2023, segons les dades definitives publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La dada de febrer és la més baixa que s'ha registrat a les Balears des del mes de març de 2021. En termes mensuals, la inflació a les Illes va augmentar un 0,3%, mentre que enguany la pujada ja arriba al 0,4%.

L'augment de preus dels carburants i, en menor mesura, de la restauració i l'oci van impulsar a l'alça el cost de la vida al febrer, tant a Catalunya com a Espanya, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per contra, els aliments, que havien sigut la causa principal de la inflació durant l'últim any, van registrar un abaratiment.

L'alimentació, que en l'últim any havia sigut un dels elements del cistell de la compra que més es van encarir, i el rebut de la llum van tancar el febrer amb una caiguda dels preus, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució de la inflació) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística. No obstant això, l'encariment dels carburants ha compensat la caiguda del cost dels aliments i la llum i ha provocat un increment de preus del 0,3% en comparació amb el gener.

La cuina de l'hotel de l'Arenal en el qual prop de 40 persones es varen veure afectades per una possible intoxicació alimentària s'ha reobert aquest divendres en comprovar-se que s'han resolt "les deficiències d'infraestructures i equipaments" detectades fa uns dies i que en varen implicar el tancament. Segons ha recollit Europa Press, els inspectors han acudit de nou aquest matí a l'hotel i, en constatar que s'havien corregit les deficiències, s'ha decidit aixecar la suspensió. El tancament de la cuina es va donar a conèixer aquest dimecres, després que dimarts es notificàs la intoxicació, que va afectar 40 usuaris (20 habitacions).

Els preus de béns i serveis de consum han augmentat lleugerament aquest mes de gener a Espanya, segons dades avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'electricitat és un dels elements que més han contribuït al repunt de la inflació, mentre que el cost dels carburants ha continuat la tendència a la baixa dels últims mesos.

La Conselleria d'Agricultura ha fet públiques aquest dimecres les dades de l'Estudi del consum i la procedència dels aliments a Mallorca 2023, que va encarregar la ja extinta Direcció General de Sobirania Alimentària la legislatura passada –ara és la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local–. Segons aquest informe, que abasta el període 2018-2023, ha augmentat la predisposició dels mallorquins a comprar aliments originaris de les Balears, "en especial la carn, el formatge i el peix", ha indicat el Govern en un comunicat. "L'evolució de la influència de l'origen en la decisió de la compra dels consumidors de Mallorca evoluciona de manera molt positiva", manifesta el director general de Qualitat Agroalimentària i Producte local, Joan Llabrés. Durant el treball de camp es varen entrevistar 1.019 persones, un 80% dones i un 20% homes.

Fa molts anys que sento la paraula “introduir” per parlar de l’alimentació dels nens (però no dels adults): “A quina edat s’introdueix el préssec?”, “M’han dit que li haig d’introduir els cereals”... S’haurien d’interpretar, esclar, com “introduir els cereals a la dieta i alimentació del bebè”. Però molta gent sembla que ho entén com “introduir els cereals a dins del bebè”, fer-li menjar sigui com sigui, amb insistència implacable, amb distraccions i enganys, amb dibuixos al mòbil, i més endavant amb premis, xantatges o amenaces. I no, ho sento. Els supositoris s’introdueixen, però els aliments es donen o s’ofereixen.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va situar la taxa anual de novembre en un 3,6% a les Balears, dues dècimes menys que a l'octubre, amb els aliments quasi un 10% (un 9,7%) més cars que fa un any. Segons ha recollit Europa Press, els aliments pugen impulsats principalment pels olis i els greixos, el preu dels quals s'ha disparat quasi un 40% (un 39,3%) en un any. A aquests els segueixen els llegums i les hortalisses fresques, quasi un 20% més cars que el 2022 (un 19,8%), i el sucre, que té un preu un 17,6% més alt.

El cost dels carburants i, en grau més baix, l'electricitat i els aliments frescos, van empènyer a l'alça el cost de la vida al setembre, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Com podem saber si hi ha massa menjar al plat o en falta? Si cada criatura és diferent, ¿les racions haurien de ser iguals? “Per a les racions hi ha uns estàndards, encara que caldria individualitzar-ho perquè cada nen té un metabolisme diferent”, assegura Mònica Peitx, endocrinòloga pediatra del centre CPEN.

“Al Senegal estem vivint un infern, els preus del menjar s’han multiplicat per dos o per tres”, protesta el Mamadou, un mestre a temps parcial que viu entre Dakar, la capital del Senegal, i el seu poble, a la regió de Tambacounda, al sud-est del país. Enumera els preus de les cebes, l’oli i el mill. Explica les fórmules que tria per esquivar l'augment dels preus: intenta comprar els sacs quan estan més barats i els guarda en un àtic. Un sac de 50 quilos de blat de moro costa 17.500 francs CFA (26 euros), molt més que abans de la pandèmia, quan el mateix sac costava 10.000 francs CFA (15 euros). Els salaris, al sector informal on intenten sobreviure milers de joves a la capital, amb prou feines arriben als 150 euros. I els sacs duren poc si les famílies que cal alimentar tenen molts membres. El Mamadou, en aquest aspecte, es considera un afortunat: “Un sac d’aquests em dura un mes i mig”, diu. La troballa aquesta setmana d’una embarcació amb 101 persones, de les quals només 37 van sobreviure, ha estat l’últim recordatori de la crisi econòmica que viu aquest país de l’Àfrica Occidental. Venien d’una població costanera i intentaven arribar a les illes Canàries. Mamour Ba, el germà d’un dels morts, Cheikhouna Ba, ha declarat a la BBC que ell mateix intentarà arribar a Europa utilitzant la mateixa ruta, ja que ara li resulta impossible viure al Senegal. Tres dels seus germans i un dels seus cosins anaven a la pastera. Tots van sobreviure menys el Cheikhouna, casat i pare de dos fills.

Entre les solucions tecnològiques per afrontar la crisi energètica fa un temps que sentim parlar de l'hidrogen verd, una resposta que, diuen, és sostenible i molt prometedora. ¿Però ens hem fet totes les preguntes? ¿Els plans que s'estan proposant per a la seva promoció i desenvolupament –com el Full de Ruta de l'Hidrogen del govern espanyol o el projecte Vall de l'Hidrogen de Catalunya impulsat per la Generalitat– són inversions per a un futur millor o per al contrari?