Albert Pla és un artista incommensurable. D'aquells que escapen a qualsevol definició, estil o corrent convencional que els encaselli. Sobre l'escenari no n'hi ha cap altre com ell. Va començar a cantar en un bar de Jaén el 1989, i des de llavors fa més de tres dècades que recorre Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica amb els seus concerts, espectacles i performances inclassificables, sempre provocatiu però alhora entranyable i magnètic, fent equilibris entre la broma irreverent i les veritats palmàries com punys. Ara el cantant celebra 35 anys de carrera al Festival Strenes de Girona (hi havia d'actuar el 2020, per commemorar els 30, però es va anul·lar per la pandèmia) amb un doble concert extraordinari a les escales de la catedral.

“Per això hem fet una adaptació radical del text. Radical com ho és el mateix Alceste en els seus punts de vista”. Això diu, entre moltes altres coses, el programa de mà d’El misantrop, de Molière, amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer, espectacular, versificació de Pablo Macho Otero, impressionant, entre molts altres adjectius, tots ells superlatius, i direcció de David Selvas, impecable. Després de tants anys i tantes versions i adaptacions, el més fàcil és pensar, “bé, no serà tant”. No tan sols és tant, sinó que és molt més. Crec que fins i tot supera amb escreix el subversiu tarannà del protagonista. Un personatge que sens dubte ningú ha superat el retrat tan precís i engrescador com el que va cisellar Jean Baptiste Poquelin Molière, ara fa, exactament, tres-cents cinquanta-vuit anys.

Albert Pla va ser el convidat rumber a la festa de salsa que va proposar el Cruïlla ahir al Parc del Fòrum. Festa grossa als tres escenaris principals, que va culminar amb l’actuació del llegendari cantant veneçolà Óscar D’León, justament el dia que feia 81 anys. Qui sap quanta gent que ahir estava al Cruïlla va anar a veure Marc Anthony al Palau Sant Jordi el 13 de juny, la nit que abans del concert el públic va cantar Llorarás com si en aquell moment no hi hagués res més important al món. El cas és que ahir aquesta cançó també va tenir un impacte aclaparador entre el públic del Fòrum quan la va cantar Óscar D'León. Entra directament en la llista dels millors moments de la música en directe d'aquest any; de fet, tot el concert va ser excepcional i va ser gaudit pel públic d'una manera com s'ha vist poques vegades al Cruïlla.

Tres milions de visualitzacions acumula Amén de Flos Mariae, el vídeo més viral d'aquesta banda de set germanes del Gironès que van convertir-se en un fenomen fa vora vuit anys per la seva imatge més pròpia d'una altra època i l'estètica kitsch religiosa dels seus clips. Alguns mitjans periodístics no van tardar a fer-se ressò de la història fosca rere la família Bellido Durán. Ara Javier Calvo i Javier Ambrossi estrenen la sèrie de ficció que també s'hi inspira, La Mesías.

Albert Pla (Sabadell, 1966) torna a fer un concert amb banda i el públic a peu dret. Serà el dissabte 7 a la Sala Apolo amb el seu nou grup, la Surprise Band. En la seva faceta com a actor, participa en la sèrie La mesías, dels Javis, que s'estrenarà a Movistar+ l'11 d'octubre.

Clara Peya (Palafrugell, 1986) entoma les pors i les violències que l'encotillen, les transforma i qüestiona el totalitarisme del concepte de perfecció en un disc titulat Corsé (Vida Records), que presenta aquest divendres, 15 de setembre, al Mercat de Música Viva de Vic. Aquesta vegada, el repte de la pianista inclou també la decisió de fer que cadascuna de les tretze cançons les canti una veu diferent, unes en català i d'altres en castellà. Hi participen Sílvia Pérez Cruz, Albert Pla, Ferran Palau, Marina Herlop, Salvador Sobral, Anna Ferrer, Pol Batlle, Leo Rizzi, Ede, Momi Maiga, Iris Deco, Maren i Àlex Serra.

Albert Pla (Sabadell, 1966) embolica una cigarreta mentre parlem del cicle de concerts que ofereix al Teatre Borràs cada dimarts. Va començar tot sol, aquesta setmana s'hi ha sumat el guitarrista Diego Cortés, i qui sap com acabarà. Per això ho han titulat Els dimarts de l'Albert. Pla és un animal escènic que no ha parat de treballar des que es van reobrir els teatres. Aquesta setmana actua a Barcelona, Madrid, Logronyo i Tàrrega. Amable i divertit, de resposta curta i imprevisible, amb una història fantàstica sempre a punt, fa l'efecte de viure en una altra dimensió al marge de la realitat. Servidora sospita que els que estem en la dimensió equivocada som nosaltres.

El cantautor Albert Pla va fer servir la ironia per respondre al president del PP, Pablo Casado, després que fa uns dies, al congrés de la formació conservadora a Mallorca, manifestàs que a les illes no es parlava el català. El sabadellenc, tot i que també es va pronunciar a través de les xarxes socials, no va deixar escapar l'oportunitat per deixar en evidència Casado durant el concert que va fer a la terrassa del Claustre de Maó.

'España de Borbón'

Creada per Albert Pla. En emissió a www.albertpla.com/espana-de-borbon/

www.albertpla.com/espana-de-borbon/“Potser d'aquí cent anys se li permet a algú dir alguna cosa sobre Felip VI. Però mentre segueixi sent rei... poca conya, que te'n vas al talego”, comenta Albert Pla al final del capítol III d'España de Borbón, la sèrie sobre aquesta dinastia monàrquica que ha anat penjat a YouTube aquests últims mesos de confinament. No és el primer cop que el músic s'inspira en els sobirans per a la seva obra, només cal recordar temes ja clàssics com Carta al rey Melchor. Però aquest cop Pla s'estrena com a creador de websèries per fer una bona repassada a les biografies, el llegat i l'empremta d'aquesta nissaga de reis espanyols.

]]> Primer va ser el prefaci i aquesta setmana arriba el pròleg, que no és altra cosa que el segon capítol d'España de Borbón, la videosèrie d'Albert Pla sobre els Borbons que es pot veure al seu canal de YouTube. L'artista de Sabadell explica en aquest capítol com serà la sèrie –"una sèrie històrica", insisteix–, que farà un recorregut per la saga que va començar amb Felip V i que de moment arriba fins a Felip VI.

]]> Diu que volia convèncer Netflix per fer una sèrie sobre Joan Carles I i la saga borbònica. Pensava que tenia més possibilitats comercials que Narcos. Però la cosa no podia tirar endavant. Després va tenir la idea de convertir la història en un gran espectacle teatral, però, ai, ni el TNC, ni els Teatros del Canal ni el Lliure ho veurien clar. ¿Un llibre? Cap editorial hi estaria interessada. Doncs una obra de teatre radical, amb radicals com Willy Toledo, Alberto San Juan i Cristina Morales, però tanta radicalitat seria poc operativa...

]]>

Mascareta, temperatura, gel a les mans, entrada esglaonada i seients separats. El covid ha transformat la manera de celebrar els festivals de música, que han hagut d'implantar tot de mesures per evitar el contagi. Però si hi ha algú que pot fer oblidar, ni que sigui durant una hora llarga, tot el que té a veure amb el virus, és Albert Pla, que aquest dijous va portar al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols la seva proposta més macabra: l'espectacle Miedo, cuinat amb la música de Raül Refree, el disseny dels argentins Mondongo i la tecnologia visual de Nueveojos.

]]> Líders del món que perden el rumb, falsos profetes desemmascarats, xarlatans que es queden muts i, en general, el desconcert. Aquestes són algunes de les imatges que formen part de la cançó ¿Os acordáis?, el tema amb el qual Albert Pla reflexiona amb esperit crític sobre la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. El videoclip, esclar, reforça el missatge de la composició.

]]>

"Tot va començar quan Catalunya va declarar-se independent d'Espanya". Així es posa en marxa Espanya en guerra (Amsterdam, 2020), el nou llibre d'Albert Pla (Sabadell, 1966), que de moment es publica només en l'edició en català traduïda per Martí Sales. Tanmateix, l'acció de debò comença quan intervé l'exèrcit dels Estats Units, que acaba ocupant Espanya. En aquest escenari, en què tota la classe política catalana i espanyola és assenyalada com a objectiu a exterminar, vuit soldats nord-americans desencadenen el caos. Són el Batalló dels Sonats, a mig camí entre una rèplica encara més bèstia de pel·lícules com Els violents de Kelly i Maleïts malparits una versió gore dels soldats del còmic Historias de la puta mili d'Ivà. Albert Pla en parla mentre reactiva tímidament l'agenda de concerts, que ara com ara inclou actuacions a Barcelona (Cruïlla XXS, 23 de juliol), Maó (31 de juliol), Sant Feliu de Guíxols (Porta Ferrada, 6 d'agost) i Montblanc (Festival Essències, 28 d'agost).

]]>

Albert Pla torna aquest dijous a la sala Barts amb el seu últim espectacle, Miedo. Falten pocs dies perquè es faci pública la sentència del judici als líders independentistes, i el títol de l’espectacle dona peu a fer-li preguntes sobre l’actualitat. “A Espanya treballo més que a Catalunya, i no és veritat que a Espanya es creuen el que diuen els diaris. Els espanyols són com els catalans, que estan fins als ous del seu govern, encara que ens arribi que els espanyols es pensen que els catalans estan bojos o que tots els espanyols són del PP, no és veritat”, afirma Albert Pla, a qui no li agrada d’haver de parlar de temes extraartístics quan fa promoció. “L’espectacle intenta parlar de coses que no tenen res a veure amb el 90% de les coses sobre les quals la gent es passa el temps parlant”, diu.

]]> Albert Pla ha publicat 'Juerga catalana 2', una nova cançó acompanyada de videoclip inspirada en el procés sobiranista català i en els fets del 20 de setembre del 2017 davant la seu del departament d'Economia a Barcelona.

]]> Que 'Natura sàvia' s’estrenés a TV3 amb en Peyu conduint ens va fer témer el pitjor. Un altre presentador donant voltes en cotxe per Catalunya es feia ja insuportable. I aleshores van aparèixer Quimi Portet i Albert Pla mirant-s’ho per la tele, lamentant un altre programa d’un presentador conduint. En pocs segons vam saber que veuríem, per fi, un programa diferent.

]]>

Després de sis anys de silenci discogràfic, el cantautor Albert Pla ha publicat la cançó 'Entierro', un avançament del seu nou disc 'Miedo', que sortirà a la venda el 19 d'octubre.

]]>

Després de la jornada de dijous, en què van actuar Quimi Portet i La Raíz, entre d’altres, la programació del Festival Acústica de Figueres s’escampa arreu de la ciutat divendres i dissabte. Tot seguit, els 10 concerts imperdibles de l’Acústica 2019.

]]>

Enric Montefusco fa temps que persegueix l’esperit de la música popular, i dimecres al Teatre Grec el va tenir a les mans. Era la presentació, única i irrepetible, de 'Coros de medianoche', el disc en què l’ex-Standstill cedeix el micròfon a Maria Arnal, Nacho Vegas, Niño de Elche, Albert Pla i Los Hermanos Cubero. Montefusco els va convocar en un escenari convertit en un xiringuito més aviat feréstec, amb taula, cadires, menjar i beure. Cada convidat va cantar les mateixes cançons que en l’EP, sempre impulsats per una banda formada per Pere Jou (teclats i trompeta), Jaime del Blanco (violí i sousàfon), Ramon Rabinad (bateria) i el mateix Montefusco (guitarra acústica). Tot plegat transmetia efectivament una sensació de proximitat casolana, d’experiència compartida. No era espontània, perquè la música, també la música popular, és fruit d’una elaboració prèvia, de l’aprenentatge, d’escoltar-se els uns als altres i d’assajar.

]]>