La propietat i la promotora de l’edifici situat al número 27 del carrer del 31 de Desembre, a Palma, han presentat una proposta per enderrocar la construcció actual —atribuïda a l’arquitecte Gaspar Bennàssar— i aixecar-hi un nou edifici que reprodueixi “fidelment la façana original del projecte de l’arquitecte”, afegint-hi a més quatre plantes. Actualment, l’edifici té tres altures, de manera que la proposta suposaria elevar-ne l’alçada fins a set plantes.

Són una infinitat de xinxetes vermelles clavades en un mapa. En són tantes, de fet, que és impossible distingir els carrers. Joan Casadevall m’explica que assenyalen les tretze mil façanes que han estudiat a Barcelona. El té penjat a l’entrada del seu estudi, on són especialistes en color. 

Qui no somia amb reformar casa seva amb un xec en blanc? Per què els reportatges sobre rehabilitacions de cases i pisos del suplement de l’Ara Diumenge són dels que més furor causen a la web d’aquest diari? Les dues preguntes poden semblar frívoles, però en el fons no ho són gens. Abordar-les obre la porta a mirar amb uns altres ulls la nostra casa (fins i tot, a fer-hi canvis!). Per reflexionar sobre aquesta febre que ens fa tafanejar projectes arquitectònics com si s'hagués d'acabar el món, ens hem endinsat en un carreró fosc per fer una entrevista a una parella que es dedica a això de transformar els espais que habitem: els arquitectes Anna Prats i Joan Valls.  

El monestir de les Caputxines de Palma reobrirà després de l'estiu set espais rehabilitats, com la bugaderia o la xemeneia, entre d'altres, i inclús llocs que mai han estat oberts al públic, com el rebost de l'oli. També s'hi podran apreciar més de 700 peces de ceràmica i una col·lecció de fins a 50 tisores de ferro. Les obres de la reforma han passat per dues fases: la primera va consistir a catalogar tots els béns de l'edifici i fer-ne inventari, mentre que la segona va consistir en la restauració de la planta baixa del monestir, que patia problemes de corc i d'humitat en els paviments. A més, la intervenció arquitectònica ha permès reubicar i recol·locar part del fons etnològic de la institució. Així, s'ha millorat la museïtzació i conservació dels objectes. Les dues parts de la reforma han tingut un cost d'aproximadament 400.000 euros i el Consell de Mallorca –amb la col·laboració del Bisbat– n'ha destinat 275.000 per pagar-ne la segona fase.

Guitarra en mà i primers acords: "Hola Clàudia, hola Roc". La Clàudia i el Roc responen. El Roc ho fa amb la mà i la Clàudia amb la veu. L'Anna Menén, musicoterapeuta, i l'Andrea Jiménez, logopeda, comencen sempre les sessions de musicoteràpia infantil saludant els petits pacients. La musicoteràpia és l'ús de la música i els seus elements –el ritme, la melodia, l'harmonia...– amb una finalitat terapèutica, i a l'Institut Guttmann la utilitzen per a la rehabilitació de pacients neurològics, tant adults com pediàtrics. Es poden treballar tant aspectes cognitius, de la parla i psicomotors com emocionals o de sociabilització, entre d'altres. "La idea és agafar un objectiu que no és musical i transformar-lo en música per treballar aquesta funció i que això reverteixi en la seva vida", explica Menén. I es pot usar com a eina rehabilitadora per a tota mena de pacients: amb afectació neurològica, persones amb demència, amb afàsia, amb trastorns del neurodesenvolupament, trastorns de consciència...

Durant la visita que ha fet aquest dilluns al matí al Casal Solleric i al Casal Balaguer, el tinent de batle de Cultura –que ho és també de Turisme i Esports–, Javier Bonet, ha anunciat que l'Ajuntament de Palma prepara "un ambiciós projecte de rehabilitació" del Solleric. Tot i que no hi ha posat data, ni ha especificat res més del projecte, ha parlat que s'executarà en un indefinit "en el futur", perquè "farà falta, en primer lloc, identificar quines són les actuacions necessàries per tal de retornar a aquestes dependències el seu paper dinamitzador de l'activitat cultural".

L’IB-Salut ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació per a la Rehabilitació d’Accidentats Cerebrals de les Balears (Rehacer), per a la prestació de serveis de rehabilitació i el trasllat de persones amb discapacitat física i psíquica derivada d’un dany cerebral.

Queden dues setmanes per la festa de final d'obra -rehabilitació- que s'ha fet durant aquest darrer any a la Fundació Pilar i Joan Miró a l'Espai Estrella, la sala expositiva més gran de la Fundació, situada a l'edifici Moneo.

Els projectes musicals en l'assistència sanitària per afavorir la relaxació i el control del dolor són cada vegada més freqüents. Segons Salut, la influència de la música trasllada el pacient a un entorn beneficiós i més amigable, per controlar i combatre les situacions d'estrès sorgides en el procés de millora de la salut. El darrer d'aquests projectes l'ha posat en marxa el Servei de Medicina Física i Rehabilitació de Son Llàtzer, que ha integrat la música dins el procés rehabilitador.

Amb la digitalització, molts productes s’han popularitzat. Les opcions que aporta internet per conèixer i fer conèixer són infinites. Un d’aquests grans booms ha estat el dels nadons reborn, un tipus de nines amb característiques realistes que intenten simular l’aparença dels nadons reals. Així, van aparèixer blogs, cursos en línia i canals de YouTube que ensenyaven a fabricar-ne. Es va crear una comunitat. Algunes persones en col·leccionen, d’altres els tenen com una joguina i fins i tot se n’utilitzen en teràpies per a gent que ha perdut algun fill de manera prematura i per a persones que pateixen malalties degeneratives, com per exemple l’Alzheimer.

El Govern ha posat en marxa una nova convocatòria d'ajudes, dotada amb 205.000 euros, destinada a particulars per rehabilitar edificis i habitatges inclosos dins l'àrea de regeneració i renovació urbana (ARRU) de Manacor. Així ho han donat a conèixer aquest dijous el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, i la directora general d'Habitatge i Arquitectura, Cris Ballester. També hi han estat presents el batle de Manacor, Miquel Oliver, i la regidora d'Urbanisme, Núria Hinojosa.

Recordar-se d’apagar els llums de casa en anar a dormir, posar una rentadora o renovar el DNI. De vegades, l’autonomia i la responsabilitat individual comencen per gestos tan senzills com aquests. I acaben, en darrer terme, amb la independència econòmica. Ara bé, el fet de passar un grapat d’anys privats de llibertat fa que tot això soni molt llunyà. Aquest és el cas dels sis expresidiaris que viuen a hores d’ara al Pis d’Acollida de l’Associació Pastoral Penitenciària de Mallorca, ubicat a Son Sardina i amb cabuda per a deu persones. L’entitat, concertada per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, acompanya la població reclusa en la inserció sociolaboral des de la presó i, en sortir, els ofereix aquest servei residencial. En cinc anys, ja han passat pel pis 63 usuaris.

La farmàcia Llabrés obrirà aviat les portes, després de la feina de rehabilitació duita a terme gràcies a la Fundació Hesperia i el Consell de Menorca. El projecte pretén preservar, mantenir i apropar a la ciutadania un edifici emblemàtic i referent, un dels pocs testimonis que queden del modernisme a l'illa.

L'Ajuntament de Palma preveu que les obres de rehabilitació de l'edifici Moneo de la Fundació Miró s'acabin durant el primer trimestre de 2022. Així ho ha comunicat Cort després d'una visita del batle de Palma, José Hila, i el regidor de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, a l'espai. El director de la fundació, Francisco Copado, i els tècnics que s'encarreguen de la direcció de l'obra els han acompanyat.

La sala expositiva més gran de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma ha tancat aquest dimarts. L'edifici, anomenat Espai Estrella, se sotmetrà a un procés de rehabilitació, manteniment i seguretat, tal com ja es va fer al 2017 amb el taller Sert. Es tracta d'un espai de 800 metres quadrats de superfície. La direcció de l’obra la duran a terme els tècnics d’Infraestructures de l’Ajuntament de Palma: Toni Sbert, Eva Borràs i Miquel Moll. L’obra s’ha licitat per un import total de 430.269,68 €. D’aquests, 177.000 € arriben en forma de subvenció del Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics i la resta s’assumeix des de l’Ajuntament de Palma.

L'Ajuntament de Manacor ha restaurat la façana de la torre de les Puntes per un cost total de 30.146,40 euros. Aquesta restauració ha durat dos mesos i ha estat obra de Refoart SL i el manacorí Sebastià Berga, que ha estat el redactor del projecte i director de l'obra, segons ha explicat el Consistori en un comunicat.

L'avantprojecte elaborat per l'equip format pels arquitectes BAAS Jordi Badia i Erik Herrera, Atlas, ha resultat guanyador del concurs per a la rehabilitació de l'antiga fàbrica de Can Morató. L'edifici serà la nova seu de Colonya, entitat que va comprar la fàbrica, abandonada des de 1960, fa gairebé dos anys. El jurat estava format per cinc representants del Consell d'Administració de Colonya; Josep Massot, com a representant d'ARCA; i els arquitectes Rafael Moneo, Lluís Clotet, Elies Torres i Pere Nicolau.

El Govern ha informat que ha rebut un total de 72 sol·licituds del Pla de Rehabilitació Energètica d'Edificis (PREE), 48 a Mallorca, 20 a Menorca i quatre a Eivissa. L'Executiu ha destacat que suposarà una inversió de 4 milions d'euros per a la millora de l'eficiència energètica d'immobles de les Balears.

La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyol, ha informat han augmentat el pressupost per a la rehabilitació d'edificis fins als 500.000 euros davant l'augment de peticions. Cort ha destacat que el passat 14 d'abril va finalitzar el termini per presentar els projectes per optar a les ajudes, que comptaven amb un pressupost inicial de 400.000 euros, i ara s'ha augmentat en 100.000 euros més.

L'Ajuntament de Palma ha obert dues línies de subvencions per valor de 400.000 euros en total per rehabilitar edificis a les barriades de Son Gotleu, Verge de Lluc i el Camp Redó. Segons ha explicat aquest dimarts el director general d'Habitatge del Consistori, Josep Maria Rigo, la primera línia subvencionarà fins a un 80% –amb una quantia màxima subvencionable de 30.000 euros– per "rehabilitar elements que afectin la seguretat" de les construccions o per fer reformes després d'una inspecció tècnica desfavorable. La segona línia subvencionarà el 100% de fins a 20.000 euros per fer obres en zones d'ús públic.