El coordinador general de la Coalició per Mallorca, Joan Serra, i el conseller insular Antoni Salas han presentat aquest dimecres una moció que es debatrà demà al ple del Consell de Mallorca. La proposta neix per donar resposta a la pressió demogràfica estructural que pateixen les Illes Balears, una realitat que es reflecteix directament en la saturació d'escoles i instituts.

“Si l’alumne no coneix la llengua, no entén el mestre. Aquest és el primer hàndicap”, diu el portaveu de l’STEI, Pere Pol. A les Illes són molts els nins i nines que, d’entrada, topen amb aquesta barrera a l’escola. “Cada any arriben 2.000 alumnes nous a les Illes, molts amb necessitat d’acolliment lingüístic. És una situació insostenible”, afirma amb preocupació Josep Palou, portaveu d’Unió Obrera Balear (UOB). A les Balears, segons l’Anuari de l’Educació 2019, hi viu el major percentatge de població nouvinguda de l’Estat, un 17,8%. Les Illes són la segona comunitat en alumnat estranger, que no deixa de créixer, sobretot després de la crisi. Davant una realitat tan característica, crida l’atenció que no hi hagi cap programa o normativa específica d’acolliment cultural i lingüístic adreçat ni als nouvinguts més petits, els d’Educació Primària, ni a les seves famílies.

A algunes classes d’Infantil del CEIP Vara de Rey, de Sant Antoni de Portmany, més de dos terços dels alumnes són nouvinguts i presenten dificultats per entendre i parlar les dues llengües oficials de l’arxipèlag balear. És la premissa amb la qual parteixen els quatre grups polítics que formen el ple de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany per aprovar demà una declaració institucional que demana implementar un programa d’escolarització equilibrada promogut per la Conselleria d’Educació del Govern balear. Aquest mecanisme ja s’ha aprovat a altres municipis com Inca o Calvià, on també existeix una gran quantitat d’alumnes nouvinguts. La concentració d’aquests estudiants “provoca un problema educatiu" perquè la tasca docent “resulta més complicada” quan la major part del grup no parla castellà ni català. També es veu afectada la part social perquè “la concentració dificulta la integració dels menors i de les seves famílies”, segons ha explicat l’Ajuntament mitjançant un comunicat.