Només 31 dels 67 municipis de les Illes han complert amb l'obligació de presentar el pla de gestió sostenible de l'aigua que tenia com a termini màxim el mes de desembre de 2021. Es tracta d'una eina que serveix planificar el subministrament d'aigua i evitar restriccions en possibles casos de sequera.

El batle de Maó, Hèctor Pons, encenia les alarmes aquest dijous i demanava als seus ciutadans limitar el consum d’aigua perquè no podia cobrir tota la demanda. Amb els pous de reserva exhaurits, qualificava la situació de “crítica”. Una situació que no és exclusiva d’aquest municipi: ja altres pobles de les Balears, sobretot de la serra de Tramuntana, a l’estiu s’han d’abastir amb camions cisterna. Els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic –les Illes travessen l’onada de calor més llarga des que n’hi ha registres– i una pressió humana que reprèn la magnitud prepandèmia estan complicant la sostenibilitat de l’aigua de les Illes. En un context com aquest, la Conselleria de Medi Ambient creu que s’han de prendre mesures per frenar futures expansions urbanes i ha decidit posar un topall al creixement dels pobles si no poden garantir la suficiència hídrica.

Un total de 33 municipis dels 53 que integren Mallorca superen els límits de fugues d’aigua de les canalitzacions municipals que marca el Pla hidrològic de les Balears. L’ordenança per al 2021 posava el sostre de pèrdues en el 25% del subministrament de les xarxes, i en les darreres dades de la Direcció General de Recursos Hídrics s’observa que el 62% dels territoris de l’illa s’hi situen per damunt. A més, hi ha nou municipis mallorquins que deixen de comptabilitzar més aigua de la que aprofiten. El cas més extrem és el de Sencelles, el municipi balear que més en perd, amb un 61,22% del total, tenint en compte que l’any 2015 aquesta xifra es movia pels voltants del 15%.

Tot i estar preocupats sovint pels nivells dels embassaments de les Illes, la realitat de la salut hídrica les Balears va més enllà. El cas és que el 85% de l’aigua de consum urbà prové de sota terra, d’aigües subterrànies. Malauradament, però, aquestes masses que nodreixen la població estan sobreexplotades. Exposat en xifres, 42 de les 86 masses d’aigua subterrània que hi ha a l’Arxipèlag estan en una situació de risc alt de no poder recuperar un bon estat, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient.

Reutilitzar aigües regenerades, millorar el sanejament i la depuració de les aigües residuals urbanes. Aquests són alguns dels objectius que es volen aconseguir amb el tercer cicle del Pla hidrològic de la demarcació hidrològica de les Illes Balears. Segons ha explicat la Conselleria de Medi Ambient en un comunicat, aquest dimecres s'ha obert el període de consulta pública i participació de la proposta i el seu Estudi Ambiental Estratègic després que s'hagi publicat la resolució en el BOIB. Ara els interessats disposen de sis mesos per presentar-hi al·legacions.

Un 40% de les zones humides de les Balears té més de la meitat dels seus hàbitats originals alterats, segons un estudi de la World Wildlife Fund (WWF). En total, s'ha calculat que a les Illes n'hi ha 358 i quasi tots aquests espais són costaners i s'han vist afectats per l'urbanisme, especialment els darrers 20 anys. L'entitat assenyala que dos terços dels aiguamolls tenen menys de dues hectàrees i com a exemple recorden que hi ha zones humides petites que durant l'estiu es poden convertir en un aparcament d'una platja. També adverteixen que es té poca informació al respecte i els espais humits més petits no solen estar protegits.

Només canalitzant i arrabassant tota la vegetació del llit d’un torrent no se soluciona el potencial problema d’inundació d’una zona en risc com ho poden ser Palma, Sóller i Pollença. Existeix prou coneixement tècnic i científic per satisfer la preservació dels ecosistemes de ribera, la prevenció de desastres i el control de l’erosió, tres elements bàsics a l’hora d’intervenir en sistemes fluvials. Així ho va defensar el doctor en Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient per la Universitat Politècnica de València, Francisco J. Vallés Morán, en la seva intervenció al Seminari internacional sobre planificació d’inundació en ambients mediterranis, que es va dur a terme dimecres a la UIB.

Totes les zones considerades com a humides a l’Arxipèlag, però també les que podrien ser potencialment recuperables, han quedat per primera vegada delimitades i blindades contra noves construccions, d’acord amb l’aprovació del Pla hidrològic de les Illes Balears aquest divendres al Consell de Ministres. Un total de 41 zones humides de Mallorca, 30 de Menorca i vuit de les Pitiüses, quatre per illa, estan incloses en el llistat del nou catàleg. A més, fins ara no s’havien recollit les bases temporals.

El Pla hidrològic que Biel Company aprovà l’any 2015 ja és història, després que el Consell de Ministres n’aprovàs ahir la revisió que ha elaborat la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de Vicenç Vidal. D’aquesta manera se solucionen les múltiples deficiències del pla de Company, que foren censurades per la Comissió Europea i que haurien pogut implicar una sanció.

El Consell de Ministres ha aprovat, mitjançant un reial decret, el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. Es tracta d'una revisió del document aprovat el 2015 que incorpora determinades millores i reforça la incorporació en la Directiva Marc de l'Aigua.

La reducció de la plantilla del Servei d’Estudis i Planificació Hidrològica del Govern, la infrautilització de les dessaladores arran de la crisi econòmica i la sobreexplotació de recursos han provocat, segons els experts, que els aqüífers de les Illes Balears hagin registrat un clar descens tant en la quantitat com en la qualitat de l’aigua en els darrers quatre anys.

El Consell de Govern ha aprovat la revisió del Pla Hidrològic de Balears, que haurà de ser aprovat pel Consell de Ministres. Segons les dades de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, un 73,6% dels aqüífers de les Illes estan en situació de risc o de no complir les condicions quantitatives i qualitatives que fixa la Directiva Europea de l'Aigua per a 2027 (o fins a 2033 per la seva dificultat per recuperar-se). Només un 26,4% de les masses d'aigua subterrània de Balears es considera sense risc.

El Govern ha introduït a la revisió del Pla hidrològic de les Illes Balears un total de 344 noves mesures que suposaran un increment del pressupost destinat a la gestió de l'aigua de prop de 190 milions, ja que es passarà dels 900 previstos a uns 1.090 milions d'euros, segons han explicat el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, i la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau. El pla serà aprovat demà a Consell de Govern i s'espera que abans de final any tingui el vist i plau del Consell de Ministres.

Sandra Benbeniste és la representant d’Ibiza Preservation Fund (IPF), una entitat que té com a objectiu principal protegir el medi ambient a la major de les Pitiüses.

El pla hidrològic ha d’incloure mesures per impulsar l’ús generalitzat d’aigua dessalada. Així ho exigeixen institucions i la societat civil d’Eivissa i així ho recullen les conclusions a les quals l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera va arribar després del seu debat sobre les al·legacions a la nova revisió del Pla hidrològic balear.

L’alerta groga i taronja per pluges de l’Agència Estatal de Meteorologia a les Pitiüses s’han succeït fins a mitjan setmana després d’uns dies en els quals Eivissa i Formentera van registrar precipitacions puntuals quan encara es tenien presents les inundacions provocades per unes pluges d’agost que no van ser suficients perquè els seus efectes es veiessin reflectits als recursos.

Asaja Balears ha titllat de "desil·lusionant" la proposta de revisió avançada del Pla hidrològic i hi ha presentat al·legacions davant la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres l'inici de la tramitació de la revisió del Pla hidrològic i ha obert el període de participació i consulta durant sis mesos, temps durant el qual ha dictat com a mesura cautelar la suspensió de concessió de nous pous en 30 masses d'aigua sobreexplotades.