La plataforma ecologista Pulmó Verd ha denunciat un nou episodi d'abocament a les platges de les Balears. En aquest cas, són residus sòlids i fibrosos els que han cobert la superfície de la platja i s'escampen per part de la badia. En declaracions a l'ARA Balears, han explicat que dins d'una activitat lúdica a la platja del Penyó, entre Ciutat Jardí i la Punta de la Torre, van trobar una secció del litoral cobert d'una brutícia, que semblaven tovalloletes o draps, barrejada amb la posidònia i l'arena d'aquest entorn natural.

Tot i que les darreres plogudes han millorat les reserves hídriques de les Balears, "no ens podem posar de perfil, perquè som vulnerables i hem de garantir la sostenibilitat d'aigua a les Illes", ha explicat la presidenta Marga Prohens després de presidir les dues meses sobre l'aigua i el canvi climàtic que s'han convocat avui amb els representants dels sectors afectats. En aquest context, Prohens ha anunciat l'objectiu que s'ha marcat el Govern d'incrementar l'ús i aprofitament de les aigües regenerades per a regadiu, que preveu que passi del 40% actual al 60% en 2027, amb l'execució del Pla General d'Aprofitament i Optimització d'Aigües Regenerades amb destinació al reg. "Es tracta d'un pla dotat amb 60 milions d'euros, que inclou fins a 18 projectes a les quatre illes", ha detallat Prohens.

Entre 15 i 20 milions de litres d’aigua depurada arribaran des del Pla de Sant Jordi fins al Migjorn de Mallorca gràcies a un projecte d’impulsió que promou la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural que té el suport i la declaració d’interès per part del Ministeri d’Agricultura. Es tracta d’una inversió de prop de 41 milions d’euros per aprofitar el sobrant de l’aigua d’una de les depuradores amb més cabdal de les Balears, que se’n va a la mar bona part de l'any.

La major part de l’aigua depurada de les Balears no serveix per regar. Tot i que dur l’aigua depurada al camp per convertir un residu en un recurs era el principal plantejament del sistema de sanejament, la realitat és que avui dia el volum de l’aigua que poden fer servir els pagesos és pràcticament insignificant. No hi ha dades exactes sobre la quantitat d’aigua que s’acaba usant per regar, però sí de les causes d’aquest mal estat. 

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha presentat aquest dijous el quart Informe anual de sanejament i depuració elaborat per l'Agència Balear de l'Aigua. L'estudi determina que, el 2022, les 79 depuradores que gestiona l'Agència van depurar un total de 50,21 hm³, una xifra que suposa un increment del 14,21% respecte del 2021 i que supera les dades del 2019, quan es van depurar un total de 49,12 hm³. Segons el Govern, aquest augment és més notable a Eivissa (+21,6%) i a Formentera (+23,8%). De fet, a Mallorca (+13,1%) i Menorca (+9,5%) encara no se supera la xifra de cabal depurat previ a la pandèmia.

Les obres d'ampliació i millora de la depuradora de sa Pobla, que s'han adjudicat per 7,1 milions d'euros, permetran que tracti gairebé el doble del cabal actual, segons ha explicat el Govern en una nota de premsa. Així, passarà de depurar 2.000 metres cúbics diaris a depurar-ne 3.850. D’aquesta manera, l’estació podrà donar servei a una població màxima de 25.667 persones quan, actualment, té la capacitat de donar servei a 15.000 persones. El termini d'execució és de 18 mesos, per la qual cosa, l'adjudicatària, que és l'entitat UTE FACSA-Melchor Mascaró, S.L., haurà d'enllestir-les abans del novembre de 2024.

El batle de Nerva (Huelva), el socialista José Antonio Ayala, ha comunicat a la Guàrdia Civil l'arribada al port de Sevilla d'un vaixell amb unes 3.200 tones de residus tòxics procedents de l'antiga depuradora de Ferreries amb destinació a l'abocador del municipi, i ha demanat una inspecció.

El foc que es va declarar aquest dimecres a la nit a la depuradora del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) ha provocat que durant unes hores s'hagin abocat aigües brutes al riu Llobregat. Les flames han afectat una línia d'alimentació d'alta tensió i durant unes hores la instal·lació s'ha quedat sense subministrament elèctric. Això ha fet que durant aquest període les aigües no es poguessin tractar i arribessin directament per un sobreeixidor cap al riu Llobregat, en una zona molt propera a la desembocadura, segons ha confirmat Protecció Civil. L'incendi s'ha donat per extingit aquest dijous al migdia, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha començat a posar en marxa la depuradora, que progressivament anirà recuperant tota l'activitat.

Fa un mes, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports va organitzar un debat sobre la manca d’aigua a Catalunya. Crec que els organitzadors tenien in mente que el marc fos el canvi climàtic i el seu previsible impacte sobre la disponibilitat d’aigua, però les urgències del moment es van colar de manera estrident. Anem a pams.

La nova depuradora de Palma estarà acabada d'aquí a quatre anys. Així ho ha anunciat aquest dijous el president d'Emaya, Ramon Perpinyà: "Feia vint anys que esperàvem la renovació". Des de la seva construcció l'any 1971, la infraestructura no s'ha renovat. El projecte s'ha adjudicat per 118 d'euros a l'empresa Acuaes, a través de fons Next Generation, i segons ha aprovat aquest dimecres el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns destinar 1.063.681 euros al projecte de renovació del col·lector d'impulsió d'aigües residuals de l'estació de bombeig d'aigües residuals (EBAR) de Sant Jordi, que dependrà de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

El projecte d'ampliació de la depuradora de Formentera ha sortit aquest dijous a exposició pública i els interessats disposen de 30 dies hàbils per presentar-hi al·legacions, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

Les obres del tanc de tempestes "arriben a la recta final" i les instal·lacions ja tenen els dispositius que permetran la neteja del fons del tanc cada vegada que es buidi. Ara mateix es treballa en el muntatge de les comportes d'aïllament dels quatre compartiments que té aquest dipòsit.

La nova depuradora de Palma rebrà uns 142 milions d'euros del govern estatal, segons ha aprovat el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Amb aquest pressupost, que serà cofinançat pels fons Next Generation de la Unió Europea, es duran a terme la licitació del contracte de redacció del projecte, l'execució de les obres i la posada en marxa de les instal·lacions.

“Hi ha conceptes erronis i falsos mites sobre la qualitat de l’aigua”, destaca Tupa Rangel, coordinadora de l’estudi fet el 2021 per Save the Med, juntament amb altres organitzacions, sobre la potabilitat de l’aigua a les Illes Balears. “Es creu que és de mala qualitat, dura i que no es pot beure”, afegeix. Segons l’estudi, l’aigua és potable a 53 dels 67 municipis illencs. A Mallorca, hi ha dues zones on es concentren els sis territoris sense aigua apta per al consum humà:El sud-est, amb Manacor, Felanitx i Santanyí, i es Pla, amb Lloret, Sineu i Ariany. En el cas d’Eivissa, això succeeix a Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària del Riu, i a l’illa de Menorca l’aigua només és potable a Ferreries, es Migjorn Gran i Alaior.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha assegurat aquest dimarts que les obres d'ampliació de la depuradora de sa Pobla es licitaran enguany, si bé ja fa gairebé cinc anys que l’Ajuntament va comprar els terrenys. Ho ha indicat durant el ple del Parlament, després de ser demanat per l'estat actual del projecte.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres un projecte d'ampliació i millora de la depuradora de lixiviats de l'abocador de Son Reus, investigat per un jutjat de Palma per contaminació d'un aqüífer. En relació amb això, el regidor de Medi Ambient i president d'Emaya, Ramon Perpinyà, ha mantingut aquest dimecres en una roda de premsa que aquesta darrera actuació no es fa ara "per cap motiu" en especial, sinó que ja estava planificada des del principi de la legislatura.

L'Executiu balear ha anunciat aquest dilluns que el cànon de sanejament finançarà dos projectes que reduiran els vessaments a la badia de Palma. El Consell de Govern ha autoritzat la despesa de 6 milions d'euros per executar els projectes: les obres de la nova Estació d'Impulsió (EI) del torrent Gros i col·lector a la depuradora de Palma i una canalització des de l'EI del Portitxol fins al col·lector interceptant.

L'any 2023 s'iniciarà la construcció de la nova depuradora de Palma amb la previsió que s'acabi el 2026. Aquest dimecres 30 de juny s'ha firmat definitivament el conveni entre Cort, el Govern i el Ministeri de Transició Eclògica que segella el finançament de la depuradora. A l'acte hi han estat presents el batle de Palma, José Hila, la presidenta del Govern, Francina Armengol, el gerent d'EMAYA, Ramon Perpinyà, i la directora general de la societat mercantil d'Aigües de les Conques d'Espanya, Rosa Cobo, entre d'altres autoritats.

El Ministeri de Transició Ecològica s'ha compromès aquest divendres a pagar el 80% de la construcció de la nova depuradora de Palma, que ha de posar fi al vessament d'aigües fecals que es produeix a la badia quan plou amb intensitat. Això suposa que l'Estat aportarà, mitjançant els fons europeus, 104,8 milions d'euros dels 131 milions que costarà l'obra, que podria començar el 2023, segons ha informat el Govern en un comunicat. La resta del finançament l'aportarà la Conselleria de Medi Ambient a través del cànon de sanejament.