Els fets del 2017 han deixat ferides. Encara couen. La repressió va ser dura i s’ha allargat. Va generar una forta distància entre catalans. També van ser sagnants –i tampoc s’han resolt– les divisions dins l’independentisme. Tot això és un llast que arrosseguem. I no hi ha vent de popa: només cal veure l’ambient internacional enrarit per la suma de pandèmia, guerres i crisi climàtica. Hi hem d’afegir els problemes autòctons d’una barca catalana que fa temps que no reparem. Problemes com els de l’educació, la sanitat, la gestió de la immigració, el retard en la incorporació d’energies renovables, la manca d’habitatge assequible, el turisme necessari però excessiu... Se’ns acumulen els pesos morts, la línia de flotació està en perill.

En la seva etapa minoritària, l’independentisme havia arrossegat una cultura política que contenia elements discursius antagònics amb la vocació institucional del catalanisme: es mantenien postulats contraposats a l’estructura autonòmica d’autogovern, que s’associava a l’opressió espanyola. Els governs tripartits, amb la presència d’ERC, i posteriorment els governs de CiU ja en la seva fase sobiranista i independentista, van significar un canvi històric amb la presència d’independentistes als executius catalans, en una primera etapa, i després amb la formació de governs i majories parlamentàries que han fixat l’estat propi com a objectiu.

Les directives del Partit Liberal (FDP) i dels Verds han donat llum verda al preacord signat divendres amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), que estableix les bases per negociar formalment una coalició de govern. Els dos socis minoritaris han sotmès la decisió als seus respectius congressos durant el cap de setmana, després que la cúpula dels socialdemòcrates ja l'aprovés el mateix divendres. D'aquesta manera, s'enceta el camí formal cap al primer tripartit de la història d'Alemanya, el primer de l'era post-Merkel.

Permetin-me començar amb un aclariment terminològic: quan, en aquest article o en qualsevol altre text, al·ludeixo als governs dels presidents Maragall i Montilla com a “tripartits”, ho faig amb ànim purament descriptiu –governs formats per tres partits– i per economia d’espai, sense cap voluntat despectiva o pejorativa. Només des d’una hipersensibilitat malaltissa (però que existeix, encara avui) es pot sostenir que no anomenar els executius del 2003 i el 2006 “govern Catalanista i d’Esquerres” i “govern de l’Entesa Nacional pel Progrés”, respectivament, és una forma de menyspreu dretà contra aquelles esforçades experiències polítiques.

El PSIB ha estat el guanyador a les tres cites amb les urnes del 2019 -les generals del 28 d’abril i el 10 de novembre i les autonòmiques del 26 de maig. De fet, aquesta ha estat la primera vegada en la història que els socialistes illencs han aconseguit la victòria en uns comicis autonòmics. El partit liderat per Francina Armengol va conquerir 19 dels 59 escons en joc i això possibilità un fet històric a les Illes: la primera reedició del Pacte dels partits progressistes. Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes (Podem) escenificaren la signatura del Govern de coalició el 21 de juny i presentaren els Acords de Bellver, el full de ruta per als pròxims quatre anys. Però el que semblava un acord sense fissures ha viscut diferents episodis de crisi.

La reunió que ahir vespre es va fer a la seu del Consell Insular de Menorca, a Maó, corresponent al seguiment del pacte de govern de la institució, va servir per demanar explicacions a Podem per la desmarcada pública en relació amb el futur de la reforma general en els punts més polèmics de l’Argentina i Rafal Rubí. MÉS per Menorca és el partit més molest amb l’actitud de la formació morada, que considera que ha actuat amb deslleialtat. En qualsevol cas, Podem demanà disculpes per la sortida de to i va reiterar que, en cap cas, hi havia mala intenció en el seu discurs. A més, la formació que lidera Cristina Gómez ha manifestat el seu compromís amb els acords adoptats el 2015. La trobada entre PSOE, Podem i MÉS per Menorca s’ha valorat positivament perquè les diferències que han enrarit els darrers dies l’ambient s’han solucionat i el pacte d’estabilitat seguirà endavant a fi de continuar fent feina pels menorquins.

El candidat del PSC fa temps que defensa que l'aplicació de l'article 155 a Catalunya s'ha d'acabar en el mateix moment en què es formi un nou Govern. Aquest dilluns, però, ha admès que entendria que es tornés a intervenir l'autonomia en cas que l'executiu sortint del 21-D tornés a la via de la unilateralitat. "Lògicament, hi hauria acció dels poders de l'estat per restituir la legalitat", ha dit en una roda de premsa a l'ACN. Iceta ha deixat clar que confia que ningú es torni a plantejar la desobediència al marc constitucional "perquè ja sabem quin recorregut té, que és molt curt" i suposa uns "grans costos", però ha sentenciat: "Fora de la llei, només hi ha el que hem vist".

El pacte de govern de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, format pel PSOE, Reinicia Sant Antonio i El Pi, està passant les hores més amargues. Fart que no es respectassin les seves competències, el tercer tinent d’alcalde i màxim responsable d’Urbanisme, Juanjo Ferrer, ha presentat aquest matí la dimissió com a regidor de la corporació al·legant motius “personals i familiars”, però sense deixar de banda que només una part de l’Ajuntament li ha donat suport.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha comparegut avui després de la darrera reunió del consell executiu presidit per José Montilla i ha assegurat que el pròxim president "trobarà unes finances clares i transparents, amb un dèficit perfectament explicable". Nadal ha explicat que si Artur Mas surt investit demà al matí hi hauria una reunió de traspàs "de forma immediata" amb el president Montilla.

Joan Herrera s'ha quedat defensant un tripartit que tant José Montilla com Joan Puigcercós han donat per mort. I curiosament és l'única força de l'actual Govern que, segons els sondejos, sortirà ben parada malgrat les polèmiques de les quals han estat protagonistes durant la legislatura.