<![CDATA[Ara Balears - llibertat expressió]]> 10 <![CDATA[Balti Picornell recorre davant l'Audiència l'admissió de la querella de Jorge Campos per suposades injúries]]>

L'expresident del Parlament Balti Picornell ha recorregut davant l'Audiència Provincial l'admissió de la querella per suposades injúries presentada pel diputat de Vox al Congrés Jorge Campos i no ha declarat aquest dimarts davant els jutjats de la via d'Alemanya.

]]> <![CDATA[Balti Picornell: "No hem de deixar que ens tapin la boca"]]>

La declaració de l'expresident del Parlament de les Illes Balears Baltasar Picornell com a investigat en la causa impulsada per Jorge Campos no s'ha arribat a produir aquest dijous als jutjats de Palma. La citació ha quedat suspesa després que la seva defensa denunciàs que ni Picornell ni el seu advocat havien tingut accés al contingut de la querella abans de la compareixença.

]]> <![CDATA[Bullirà el mar]]> La insuportable lleugeresa de saber què pensam. Devers Manacor han estat dies intensos. Ha bullit la mar, com la cassola dins el forn, a l’apocalíptica manera ausiasmarchiana. L’OCB de la vila ha cancel·lat una conferència sobre xuetes i antisemitisme perquè qui l’havia d’impartir era la historiadora, i també declarada sionista (així s’autodenomina ella mateixa, el qualificatiu no és meu) Laura Miró. L’episodi és d’una complexitat enorme i res del que pugui dir-ne al respecte sortirà indemne de les acusacions de sionista o terrorista palestí per part dels seguidors d’una i altra part. No pretenc l’equidistància. Vull l’existència d’un estat palestí lliure i sobirà. Em repugna el genocidi que l’estat israelià perpetra al que alguns encara avui de forma gairebé cínica anomenen “Terra Santa”. No vull la colonització israeliana d’aquell territori, com no vull tampoc la colonització espanyola del nostre. Entre l’estat i el poble oprimit tenc clara la tria. Una altra cosa és la cancel·lació. Em trasbalsa que no deixem parlar qualcú, quan a més ja l’hem convidat a dir-hi la seva (no va ser aquest, l’error de partida?). Si hem arribat al punt de no poder escoltar-nos, de no poder-nos dir les coses a la cara, amb tots els matisos, amb tots els emperons, i amb totes les controvèrsies del món, és que hem perdut llençols, en aquesta bugada.

]]> <![CDATA[El darrer cop de Franco a la llibertat d’expressió]]>

Fou la darrera dentada de la censura franquista –el dictador va morir només uns mesos més tard–, si bé aquesta va continuar durant la Transició i fins a la consolidació de la democràcia. Ara fa 50 anys, l’agost del 1975, la revista mallorquina Cort va ser segrestada, en virtut d’una norma –la llei Fraga del 1966, dita així pel seu responsable, el llavors ministre Manuel Fraga– que suposadament atorgava més llibertat als mitjans de comunicació. Ara bé, també preveia els recursos per reprimir-los si publicaven alguna cosa que no agradava al règim. Va ser l’únic cas d’una publicació mallorquina segrestada per la dictadura i aquell episodi va tenir ressò a tot l’Estat.

]]>