Qui sap català en aquests moments? Qui el parla? Com varia això segons l'edat o l'origen? Aquestes i moltes altres preguntes troben resposta en l'Enquesta d'Usos Lingüístics, l'exhaustiu informe quinquennal elaborat per la Generalitat sobre la salut del català i la seva evolució. L'Idescat i el departament de Política Lingüística han fet públics aquest dimecres els resultats de l'enquesta corresponent al 2023. Aquests són els gràfics més rellevants que se'n desprenen.

La qüestió no és que el català ja només sigui la llengua habitual d'un 32,6% de la població catalana, sinó que encara és la llengua habitual d'aquest terç de la població. L'Enquesta d'Usos Lingüístics confirma, agreujant-la, la tendència que ja coneixíem. D'una banda, la llengua té més parlants ara que no havia tingut mai. De l'altra, el percentatge de parlants disminueix, a causa del canvi demogràfic causat per les fortes onades immigratòries arribades a Catalunya els darrers anys. Com a resultat la llengua creix, però no tant com ho fa la població.

Els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la població adulta del 2018 elaborada per la direcció general de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya han generat valoracions diverses. Natural, atès que tota estadística, per alta que en sigui la qualitat i baix el marge d’error, pot ser llegida amb més o menys optimisme. M’ha sorprès, però, llegir articulistes que més enllà d’interpretar-ne resultats els qüestionen i diuen que és acientífica, que els enquestats se senten intimidats i que les notícies són falses, anglicisme, inclòs. L’enquesta no és una recerca per observació ni qualitativa, que demanen altres mètodes. Benvingudes les estimacions personals, amb respecte per la qualitat de l’enquesta i els enquestats, i sobretot propostes que facilitin que la llengua pròpia del país sigui opció de tots els ciutadans i progressi cap a la plenitud a la qual ha d’aspirar tota societat democràtica.

Avui analitzaré la difusió que han fet alguns mitjans de l’Enquesta d’Usos Lingüístics 2018 (EULP) no tant per fer-ne una crítica com per mostrar com és de difícil ara mateix avaluar objectivament la salut del català. Necessitem que el català vagi bé perquè, si no hi va, el que caldria fer per revertir el retrocés obre una caixa de trons que ningú vol obrir. L’optimisme sobre el català l’aplaudeix l’independentisme que vol ampliar la base i el coreja l’espanyolisme que té fòbia a la immersió i assegura que el castellà està en perill. Per no parlar de l’establishment. L’optimisme és, doncs, una teràpia col·lectiva, però la feina del periodisme segueix sent explicar la realitat.

Petits símptomes de millora en els usos del català, tot i que la normalització, a dia d'avui, continua sent una utopia. La Direcció General de Política Lingüística del Govern balear, la de la Generalitat i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han elaborat la segona enquesta d'usos lingüístics, realitzada a final de 2014. Aquest dimarts se n'han presentat les dades finals i la conclusió és que s'està millorant, però que queda feina per fer.

Les dades estadístiques reforcen la percepció social; el català ha experimentat un clar retrocés als grans nuclis de població de les Balears durant els darrers anys.

El català s’encalla a les Illes. La normalització lingüística encara és una utopia. És el que reflecteix, si més no, la darrera ‘Enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears’. Les dades recollides són del 2014 i tot just aquesta setmana el Govern balear en feia un avançament -s’ha publicat un treball sintètic d’un document que encara està en procés d’elaboració-. Hi han participat la Universitat de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Govern.