Els pescadors recreatius hauran de registrar i comunicar electrònicament les captures que facin de determinades espècies i fer-les arribar a l'administració pública a partir del 10 de gener. No només les captures que duguin dins l'embarcació quan tornen a port, sinó que, fins i tot, les que tornin a l’aigua. Les espècies de les quals hauran d'informar són les que estan sotmeses a mesures de gestió (vedes, controls i restriccions). La llista d’aquestes espècies s’actualitzarà cada any per decret i, segons ha confirmat a l'ARA Balears el Director General de Pesca, Antoni Grau, "en són només unes quantes".

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Imedea (CSIC-UIB), que ha realitzat un seguiment de peixos per telemetria acústica durant dos anys, ha demostrat que les reserves marines funcionen millor quan estan connectades entre elles. Els resultats destaquen la importància de les reserves marines de les Balears per protegir i connectar les poblacions de peixos, ha informat la institució en un comunicat sobre el projecte Coremar, que ha estudiat els moviments i el comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca, com el nero, el dentut, la serviola, l'espet i l'escurçana.

La Policia Local de Palma ha desallotjat i tancat d'urgència la platja de Palma a l'altura del balneari número sis, després que un animal marí mossegàs la cama d'una dona i li arrencàs un tros de bessó. Segons ha pogut confirmar l'ARA Balears, la víctima és de nacionalitat italiana, té quasi 90 anys i era a l'illa de viatge.

El mar és infinit, però les butxaques dels consumidors no. Els deu peixos més consumits a Catalunya el 2024 es poden agrupar segons una única característica: són els que arriben al mercat amb un preu més ajustat. També tenen altres punts en comú, com ara que són peixos petits, de molta tradició culinària i de molta qualitat.

L'espinós és l'únic peix autòcton d'aigua dolça de les Balears i està en perill d'extinció. També està catalogat com a vulnerable a la resta de l'Estat, explica el tècnic ambiental de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM), Pep Tàpia, malgrat que encara n'hi ha a la Península i a Europa.

Recuperar els peixos pipa de la mar Balear és l'objectiu d'un projecte impulsat per la Fundació Palma Aquàrium i Marilles. Aquesta espècie, llarga i prima, es camufla entre les algues i forma part de la mateixa família que els cavallets de mar.

Ara és temps de gambes, molls, escórpores i també de tonyines salvatges d'almadrava. Els peixos i el marisc tenen temporada, però no segueixen el mateix patró que les verdures i les fruites. La temporada dels productes del mar la determinen les vedes, que cada port marca per a les espècies per respectar-ne la reproducció i, per tant, la supervivència. Ara bé, també hi ha moments de l’any que es pesquen més uns peixos que d'altres perquè justament arriben a la costa catalana per reproduir-se. Seran figues d’un altre paner que, quan els peixos i els mariscs s’hauran reproduït, perdran qualitat: el cos quedarà més flàccid i, per tant, la mossegada no serà tan molsuda. Però ja ho hem dit, són figues d’un altre paner, i ara toca menjar el que toca.

Entro al restaurant Amar, dins de l’Hotel Palace, i pregunto per l’Arnau Subías. Em responen que no saben qui és. Els dic que és el científic marí que treballa per a Rafa Zafra i em diuen: “Ah, el biòleg!”. Li explico l’anècdota a l’Arnau al restaurant Estimar, al barri del Born, on ens hem traslladat perquè és on té les fitxes dels peixos i crustacis de què parlarem. “Quan em trobo algú que em pregunta de què treballo, els dic que soc un biòleg que treballo en un restaurant, i que la meva feina és divulgar el producte marí entre l’equip, perquè ho sàpiga traslladar al comensal”. És una resposta extensa, certament. I l’explica des del 2022, quan va començar a treballar-hi. L’Arnau matisa que tècnicament és científic marí i no biòleg marí. El cas és que les marisqueries del cuiner Rafa Zafra és dels pocs restaurants de l’Estat que compten en l’equip amb un científic que investiga i aprofundeix sobre el producte que serveixen a taula. Pensant amb rapidesa ens ve al cap un altre restaurant, Aponiente, que sempre també ha comptat amb l’investigador Juan Martín Bermúdez que treballa amb el cuiner Ángel León. 

Lluís Tort és catedràtic de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, expresident de la Societat Catalana de Biologia i membre de diverses societats científiques internacionals. Amb més de 200 treballs publicats, és expert en investigació sobre l’estrès i la immunodepressió en peixos.

La prodigiosa intuïció de Charles Darwin va preveure que al llarg de la història de la vida les espècies van anar canviant i que, per tant, hi hauria d’haver una gradació contínua entre les espècies més antigues i les més modernes. La idea, que avui ens sembla perfectament natural, va topar amb la rigidesa de la mentalitat victoriana, en part perquè aleshores hi havia poques proves, pocs fòssils d’antics animals que fossin prou propers per il·lustrar-ho. Al llarg dels segles XIX, XX i XXI s’han anat trobant fòssils que han omplert els buits de la història de la vida i s’han visualitzat millor aquestes transicions, però n’hi havia una que a principis del segle XXI encara estava pendent: la de les formes de vida que van representar la transició dels animals aquàtics als terrestres.

Les poblacions de peixos de la reserva marina de l'illa de l'Aire de Sant Lluís han començat a recuperar-se, després de tres anys des de la declaració com a àrea protegida, segons posa de manifest l'informe sobre l'estat de conservació elaborat per l'equip científic de l'Estació d'Investigació Jaume Ferrer de la Mola i l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

La base de dades que recull observacions de peixos rars a les Balears (DAPERA), que gestiona la Conselleria de Medi Ambient, ha registrat 53 aportacions de 19 espècies diferents durant el 2022. El Govern ha assenyalat que la més citada, com el 2021, ha estat el Lloro verd (Sparisoma cretense), amb nou comunicacions. Es tracta una espècie molt freqüent a les Canàries que s'està observant cada vegada més a l'Arxipèlag, possiblement a causa de l'escalfament de la mar.

S’apaguen els llums a l’Aquàrium de Barcelona i tots els nens i nenes ja són dins el sac de dormir. És tard, però tenen els ulls ben oberts mentre els taurons passen lentament per damunt del seu cap. “Els taurons se'ns podrien menjar?”, pregunta un d’ells, que fins fa un moment semblava ben segur de si mateix. El monitor respon amb una pregunta: “Els éssers humans formen part de la cadena alimentària dels taurons? No. Les pel·lícules ens han explicat moltes mentides”, afegeix amb humor. Tot seguit es disposa a narrar un conte per ajudar-los a agafar el son. Però és difícil, perquè malgrat que hagi quedat clar que la idea del tauró que devora persones és un mite inflat pel cinema, particularment per la pel·lícula Tauró de Steven Spielberg, trobar-se estirat allà mentre veus els taurons enormes circulant, incansables, és massa emocionant. I també inoblidable.

Un cuiner de Port de la Selva compra un déntol a la peixateria. Com a bon cuiner, prefereix netejar-lo ell mateix, de manera que se l’emporta sencer. Un cop al restaurant, quan l’obre per netejar-lo, hi troba un cilindre de plàstic amb un número de telèfon. La curiositat pot més que les urgències d’un restaurant de costa a l’estiu i hi truca. La veu de l’altra banda li demana d’on ha tret el peix. El cuiner l'hi explica. A continuació, el peixater que l’hi ha venut rep una trucada en què li pregunten on ha comprat el déntol. A la llotja de Palamós, respon. El contacte amb la llotja apunta a un pescador de l’Estartit, que afirma que el va pescar al nord de les illes Medes, fora de la reserva.

La distribució dels sistemes sexuals dels peixos en l'arbre de la vida és un misteri. Ara, però, se sap que inicialment tenien els sexes separats, segons un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. La troballa, que publica aquest dilluns la revista Nature Communications, ha revelat que el gonocorisme (tenir un únic òrgan reproductiu biològic, sigui masculí o femení) és el sistema sexual ancestral dels peixos i no l'hermafroditisme (els dos tipus d'òrgans alhora) com es creia fins ara. La investigadora de l'ICM-CSIC Susanna Pla afirma que "l'evolució dels sistemes sexuals és més dinàmica i complexa del que s'assumeix habitualment". En concret, és dinàmica perquè hi ha sistemes sexuals que es guanyen i es perden amb més facilitat del que es creia, i és complexa perquè per passar de tenir un òrgan sexual a tenir-ne dos cal haver passat per un sistema intermedi, anomenat hermafroditisme seqüencial, en què les espècies canvien de sexe al llarg de la seva vida, especialment quan els mascles passen a ser femelles.

El nombre de peixos que neden a la reserva marina del Freu de la Dragonera ha augmentat un 340% d'ençà que el Govern va decidir protegir aquesta zona el 2016, segons ha precisat aquest divendres la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Les espècies que habiten en aigües de Formentor han experimentat "un important declivi" a causa de l'increment "exponencial" de l'ús d'embarcacions recreatives, segons ha informat aquest dimarts Save the Med, que ha investigat uns 26 quilòmetres dels ecosistemes costaners d'aquesta zona.

¿Som prou intel·ligents per entendre la intel·ligència dels animals? Una pregunta similar dona títol a un dels llibres del primatòleg Frans de Waal i planteja una qüestió que va més enllà de l’aparent joc de paraules. Quines maneres tenim de conèixer la ment animal? ¿Com podem accedir al que passa dins del seu cap o, en el cas del pop, també dins dels tentacles? (Només aquest exemple ja indica que per estudiar el cervell dels animals cal deixar enrere l’antropocentrisme.) La directora Sally Potter, autora d’Orlando (1992), diu que el cinema consisteix en mostrar la superfície de les coses per evocar les realitats no materials que hi ha al seu interior. Precisament això és el que han de fer els psicobiòlegs que estudien la cognició animal. Observar-ne l’exterior per deduir-ne l’interior.

La crisi ambiental al mar Menor, a Múrcia, no només continua sinó que s'agreuja. Segons dades de la conselleria murciana de Medi Ambient, en 8 dies s’han comptabilitzat entre 4,5 i 5 tones de peixos morts a causa de la falta d’oxigen de l’aigua, a conseqüència de la quantitat de nutrients procedents de l’agricultura intensiva. La quantitat de peixos morts gairebé duplica la de l’última crisi de la llacuna, la del 2019 (3 tones). Aquest últim episodi ha enfrontat els governs espanyol i murcià.

S’acumulava tanta gent a l’aparador de la botiga d’electrodomèstics del carrer Major d’Alcover, on estava exposat, que van decidir treure’l. Sembla que la gernació els dificultava les vendes. Allò que despertava expectació no era una nova cafetera automàtica ni una nevera que consumeix poquíssima electricitat, no, sinó un fòssil marí, el Colobodus giganteus (per dir-ho d’alguna manera, una tonyina antiga), que ara es pot veure al Museu d’Alcover.