Els agricultors i ramaders que produeixen residus han d’estar donats d’alta al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes per poder-los tractar. L’alta al registre atorga un Número d’Identificació Ambiental (NIMA) i té un cost de 51 euros. Sense aquest número, l’empresa adjudicatària del contracte de recollida de plàstics no pot recollir els fems i tampoc no es poden entregar a TIRME. Aquesta obligació, que imposa la llei de residus estatal aprovada el 2022, suposa “més burocràcia per als pagesos, amb una trampa gegant”, lamenta el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià.

La moda dels tassons personalitzats als festivals va aparèixer amb la intenció d'eliminar els plàstics d'un sol ús i reduir-ne l'impacte ambiental, però, segons el darrer estudi de la fundació Rezero, s'ha acabat convertint en un nou model de negoci que contribueix a la contaminació i al deteriorament del medi ambient.

Llegim a l'ARA que investigadors de la Universitat d’Edimburg (que no és pas la Universitat No-T’hi-Fixis) "han descobert en un estudi que un bacteri anomenat Escherichia coli pot convertir una molècula d’una ampolla de plàstic en paracetamol". Les conclusions es publiquen a la revista Nature Chemistry.

El problema dels residus plàstics cada vegada és més gros: cada any se'n tiren al món més de 52 milions de tones. Per això, és urgent desenvolupar formes sostenibles de reciclar aquest material que té un gran impacte en els ecosistemes, perquè els plàstics enverinen els oceans, maten ocells i animals marins i contaminen el menjar i l'aigua que consumim. Ara investigadors de la Universitat d'Edimburg han fet una troballa inèdita que obre la porta a una estratègia per reutilitzar aquests residus i transformar-los en un producte útil. En concret, han descobert en un estudi que un bacteri anomenat Escherichia coli pot convertir una molècula d’una ampolla de plàstic en paracetamol. Tot i el potencial de les conclusions que publica la revista Nature Chemistry dilluns, els autors aclareixen que cal més recerca per determinar si és una estratègia vàlida en la lluita contra la contaminació.

Només el 20% dels residus es reciclen a tot el món. Què passa amb la resta? El guardonat periodista britànic d'investigació Oliver Franklin-Wallis, que ha escrit a The Guardian, The New York Times i The Times Magazine, entre d'altres, ho ha tractat d'esbrinar. Els seus viatges a abocadors de tot el món, recollits en el llibre Un món de deixalles (Editorial Comanegra), aporten un retrat esgarrifós i molt revelador sobre la crisi dels residus.

La contaminació per residus plàstics és un dels problemes més grossos de la nostra civilització. Tant, que fins i tot n'hi ha en forma de microplàstics en els aliments que mengem o en l'aigua que bevem. Segons dades recopilades per l'Institut DKV de la Vida Saludable en col·laboració amb Ecodes, una mitjana de 8 milions de tones de plàstic són abocades cada any als oceans, cosa que equival a buidar-hi un camió d'escombraries ple de plàstics per minut. Aquestes dades, greus de per si, són encara pitjors quan se'n coneix l'impacte que produeixen: el 2025 els oceans tindran 1 tona de plàstic per cada 3 tones de peix i, seguint el mateix ritme, el 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos.

Un amic se’m queixa d’aquest “nou invent” dels fabricants de begudes en contenidors de plàstic o cartó plastificat. “Ara el tap queda enganxat al coll de l’ampolla o del bric, és difícil tornar-lo a enroscar i, si és que vols beure directament de l’ampolla, és incòmode, et pessiga els llavis i segons com l’aigua, el refresc o la llet et cauen a sobre. Jo tallo el tap i el separo, què s’han cregut?”

Mascaretes, gomes per als cabells i embolcalls de preservatius, entre d'altres, es pengen cada dia a la barana que protegeix les persones que visiten el mirador de la Creueta, ubicat a Formentor.

Consumiu tant plàstic com vulgueu, que nosaltres després el reciclem i no hi ha cap problema. Aquest és el mantra amb què la indústria del plàstic ens ha bombardejat les darreres dècades, invertint-hi ingents quantitats de diners.

La Comissió Europea ha adoptat la restricció immediata dels microplàstics afegits intencionadament a diferents productes i la prohibició diferida a d'altres (dona entre 8 i 12 anys per eliminar-los). 

Per fi el món comença a prendre’s seriosament la contaminació causada pels plàstics.

El plàstic dels gots de iogurt, el de les safates de carn d’escuma de poliestirè, els embolcalls dels formatges o les ampolles de suc es filtren en els aliments. Com que aquests plàstics contenen disruptors metabòlics, concretament l'ftalat i el bisfenol, interfereixen en el sistema endocrí i, entre molts altres efectes preocupants per a la salut, podrien alterar també la capacitat del nostre organisme per regular el pes. Ho assegura un estudi, publicat el 2022 per un equip d’investigadors de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Noruega, que ha difós també el diari anglès The Guardian. A casa nostra, el catedràtic de salut pública de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Miquel Porta assegura que l’estudi s’afegeix a moltes altes investigacions que arriben a la mateixa conclusió. “Hi ha molta evidència científica d’aquest fet. S’ha demostrat moltes vegades que el plàstic del recipient passa a l’aliment, i de l’aliment va al nostre cos, però no hi estem actuant o, millor dit, estem fent molt poc i amb massa lentitud per capgirar-ho”, afirma Porta.

El matí del dia que vaig decidir passar 24 hores sense utilitzar –ni tocar– productes de plàstic, vaig obrir els ulls i vaig trepitjar la catifa amb els peus descalços. Sorpresa: està feta de niló, un tipus de plàstic. Portava 10 segons d'experiment i ja havia comès una infracció.

Cada any més de vuit milions de tones de plàstic acaben al mar. Aquests materials formats a partir de derivats del petroli o del gas natural no es descomposen de manera natural, la qual cosa els converteix en una de les principals fonts de contaminació del planeta. Davant d’aquest problema va néixer Oimo, una start-up catalana que té com a objectiu crear productes que substitueixin el plàstic però que siguin compostables i biodegradables.

Dels prop de deu milions de tones de plàstic que cada any acaben al mar, una part es va degradant en trossos cada vegada més petits per formar els anomenats microplàstics i nanoplàstics. Com que són tan petits (entre una mil·lèsima i una milionèsima de mil·límetre), aquests bocins de plàstic poden entrar a la cadena tròfica i acabar a l’interior d’algues, plantes, animals i humans. De fet, ja s’han trobat plàstics a la femta, l’orina, la placenta i la sang humanes. No acaba d’estar clar, però, quins efectes poden tenir aquestes substàncies en el cos. Per esbrinar-ho, un equip de científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha seguit el viatge de nanoplàstics de poliestirè de diverses mides (50, 200 i 500 milionèsimes de mil·límetre) a través del sistema digestiu d’una larva de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster ), un organisme àmpliament utilitzat al laboratori com a model de processos biològics.

Ja se n'havia trobat a la femta, a l'orina, a l'aigua de l'aixeta i fins i tot a la placenta humana. Ara, per primer cop, un estudi ha detectat microplàstics a la sang humana. L'informe, publicat a la revista Environment International i al qual ha tingut accés The Guardian, va analitzar la sang de 22 persones adultes anònimes i va trobar microplàstics en 17 de les mostres: un 80%. La meitat de les partícules (es considera microplàstic quan són inferiors a 5 mil·límetres) eren de plàstic PET, el que es fa servir per a ampolles, i una tercera part eren de poliestirè, utilitzat per a altres tipus d'envasos.

Els plàstics s'han convertit en un problema global. Enverinen els oceans, maten ocells i animals marins i contaminen el menjar i l'aigua que consumim. Però és un producte tan integrat en la vida diària que cap país no pot lluitar sol contra la contaminació que genera. Ara l'ONU intenta adoptar un tractat internacional contra la contaminació per plàstics, per comprometre tots els països del món a prendre mesures. És el principal objectiu de la cimera de tres dies que arrenca aquest dilluns a Nairobi (Kènia) del Programa de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP). Almenys 76 països, entre els quals tots els de la Unió Europea, arriben a Nairobi –on hi haurà representació de més de 150 governs– havent manifestat ja el seu suport a la creació d'aquest tractat.

Fines capes de plàstic subjecten uns pebrots verds dins d'una safata, embolcallen un enciam o tapen una peça d'embotit o una safata de canelons preparats. El paper de film és una constant als establiments comercials (d'alimentació, però no només), fins al punt de representar gairebé la meitat (48%) de tot el plàstic utilitzat en els envasos i embalatges a Espanya. I malgrat el volum de residus que genera, pràcticament tot es queda en això, en material que acaba a l'abocador o cremat. Només el 3% es recicla, segons recull un estudi que repassa les xifres de recuperació d'envasos i reciclatge a l'Estat, xifres a anys llum del que exigeix la normativa europea.

Les deixalles mèdiques s'han multiplicat per deu a causa de la pandèmia de covid-19. Mascaretes, vestits protectors, però també xeringues i ampolles de vacuna o tests usats de covid han passat a engreixar les tones de rebuig que generen cada any les instal·lacions sanitàries, fins a un punt que resulta "perjudicial per a la salut i per al medi ambient", segons l'informe publicat aquest dimarts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "Hem trobat que el covid-19 ha incrementat les càrregues de rebuig sanitari fins a 10 cops", va explicar en roda de premsa Maggie Montgomery, tècnica de l'OMS que ha participat en l'estudi.