Els municipis de la serra de Tramuntana concentren les rendes més altes de les Illes Balears. Segons les darreres dades de l'Agència Tributària, Esporles és el municipi amb més de 1.000 habitants amb la renda bruta mitjana més elevada de l'Arxipèlag: 47.908 euros anuals per declaració. El segueix de prop Valldemossa, amb 46.046 euros, municipi que els darrers anys havia liderat aquest rànquing i que enguany ocupa la segona posició.

Valldemossa és un dels deu municipis de més de mil habitants amb una major renda bruta per habitant d'Espanya. Segons es detalla a l'eina web Fitxes socioeconòmiques del Consell General d'Economistes (CGE), el llistat el completen quatre municipis que pertanyen a la província de Barcelona (Sant Just Desvern, Cabrils, Matadepera i Sant Cugat del Vallès), altres quatre a Madrid (Pozuelo, Boadilla, Venturada i les Fregues) i un a València (Rocafort).

Les Balears són la comunitat que ha perdut més renda per càpita els darrers 20 anys, amb un diferencial negatiu de 18 punts entre 2000 i 2022. De fet, les Illes varen passar d'estar per damunt de la mitjana europea a situar-s'hi fins a un 11% per sota. Aquesta tendència coincideix amb un període d'un gran increment de turistes que, tal i com recollia el darrer setmanari de l'ARA Balears, han passat de 10 a gairebé 20 milions al llarg d'aquestes dues dècades.

Una passejada pel mercat de Pere Garau a darrera hora del matí és suficient per treure algunes de les conclusions de l’estat en què es troben les economies familiars de les Illes. Els comerciants calculen que el gènere s’ha encarit com a mínim un 20%, encara que molts preus s’han duplicat en només un any. La clientela, per la seva banda, revela les estratègies que ha desenvolupat per continuar omplint la gelera amb els mateixos ingressos:optar per quantitats més petites, comprar els aliments més econòmics i cercar les ofertes. Mentrestant, les entitats socials veuen com els seus usuaris no minven des de l’esclat del 2022. Aquest és l’escenari que dibuixa una renda per càpita que ha tingut la caiguda més accentuada de tot l’Estat: l’indicador ha baixat un 16% a les Balears en comparació amb el 2019, mentre que la mitjana estatal ha estat del 6,9% i l’europea, del 0,6%, segons dades de la Fundació Impulsa.

La renda municipal disponible de les llars de Formentera és menys de la meitat de la de Valldemossa, fet que deixa en evidència la disparitat econòmica entre alguns territoris de les Illes Balears. Segons les dades presentades ahir pel conseller de Treball, Iago Negueruela, que fan referència al període entre 2012 i 2015, Valldemossa ocupa el primer lloc en renda disponible, amb un total de 21.458 euros per càpita. Per contra, a la cua es troba Formentera, amb 10.661 euros. La mitjana és de 14.893 euros, xifra que situa les Illes per damunt la mitjana espanyola, que el 2015 va ser de 14.535 euros.

Valldemossa és el municipi amb major renda bruta per persona de les Illes, amb 39.689 euros, una xifra que situa el municipi molt per damunt de la renda mitjana de la comunitat, que és de 26.790 euros. A la part més alta de la llista hi trobam quatre municipis de Tramuntana més: Esporles, amb 35.272 euros; Bunyola, amb 32.914; Alaró, amb 31.492, i Puigpunyent, amb 31.463. Són dades de l'Agència Tributària sobre les declaracions del 2016, en què només es tenen en compte els municipis de més de 1.000 habitants.

La renda per càpita a les Illes va augmentar un 3,2% l'any passat i es va situar en 24.870 euros. Suposa estar per sobre de la mitjana estatal (23.970 euros), segons dades del Consell Econòmic i Social (CES). Totes les comunitats, de fet, varen augmentar l'any passat la renda per càpita gràcies al dinamisme econòmic, però el CES indica que la desigualtat regional persisteix.