L’edifici té 43 habitatges i cinc altures. Es troba molt a prop de la platja eivissenca d’en Bossa i, en acabar-se, possiblement serà el més alt de l’Estat fet amb Blocs de Terra Comprimida (BTC). Serà una construcció ecològica i eficient energèticament gràcies també a l’ús d’aïllants com el suro i la posidònia, recollida a la mateixa platja. Es tracta d’una promoció de pisos públics de l’Institut Balear de l’Habitatge de les Illes Balears (Ibavi), i aquesta és la línia que segueix en totes les noves iniciatives que fa: l’ús de materials naturals de baix impacte ambiental, com ara la ceràmica cuita amb energia renovable, la terra, la pedra i el marès, preferiblement de quilòmetre zero. La tècnica que fa servir aquests elements és coneguda com a bioconstrucció. Malgrat que tothom pot optar al lloguer d’un d’aquests pisos sostenibles, s’hi prioritza l’accés als col·lectius vulnerables, com persones sense recursos, amb discapacitat o víctimes de violència de gènere, persones que difícilment accedirien a un habitatge d’aquestes característiques.

A l’arquitecte Francisco Cifuentes li va quedar gravada a la memòria una escena de la pel·lícula d’Akira Kurosawa Dersu Uzala, en què el caçador que dona nom al film i un militar que l’acompanya improvisen un refugi de càrritx per no morir de fred. Idees com aquesta són la base de la seva recerca dels materials i dels edificis en fusta, com l’escoleta de Llubí i l’escola Arimunani, que ha fet amb el seu estudi, Aulets, juntament amb els col·legues del despatx Aixopluc. “La fusta et dona una alegria, perquè és un material viu, té unes condicions materials que et donen un benestar”, afirma Cifuentes. “Hi ha dos materials que crec que són complementaris: els panells de contralaminat i les bigues; l’estructura de les bigues et permet treballar d’una manera més sincera com funciona el sistema”, explica. A l’escoleta de Llubí combinaren la pedra i la fusta: “La gran inèrcia tèrmica de la base de l’edifici, de pedra de Santanyí, i l’aïllament tèrmic de la coberta de fusta formen uns espais interiors, porxos i umbracles que donen el confort òptim segons cada estació i situació meteorològica diària”, expliquen els arquitectes, perquè “els infants creixin, aprenguin i juguin en un hàbitat que els ajudi a desenvolupar totes les seves habilitats”.

La Llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada el 2019, obre la porta a ampliar el ventall de consum de productes locals. La nova tendència, esperonada per la legislació autonòmica, pot suposar un glop d’aire fresc per frenar el declivi de la indústria local que subministra el sector de la construcció, segons reconeixen els empresaris del ram. Com a exemple, les darreres promocions de pisos socials de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) inclouen clàusules en els nous projectes que exigeixen “l’ús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment d’origen local”. Això es vol traduir en una empenta a la sostenibilitat. En aquest cas, obre la porta a tornar a la producció de material de construcció eficient i ecològic emprant una font energètica de menor contaminació com és la biomassa.

El trànsit de vehicles a Palma va arribar a caure un 80,5% dilluns 30 de març, en el moment més restrictiu de l’estat d’alarma. Malgrat el desconfinament, ara cal continuar mantenint la distància entre persones per evitar nous contagis de covid-19 i moltes ciutats com Barcelona, València, Logronyo i Vitòria estan aprofitant la situació per fer actuacions per un model de ciutat més saludable i sostenible. I ho fan reduint espai destinat als vehicles, segons explica la coordinadora general de ConBici -la confederació que agrupa grups ciclistes de tot l’Estat-, Laura Vergara. En aquest sentit, l’Ajuntament de Palma estendrà a partir de setembre el límit de velocitat de circulació de 30 quilòmetres per hora al 90% dels carrers de la ciutat per “pacificar” el trànsit, augmentar la seguretat i facilitar la distància preventiva. L’entitat Biciutat -que forma part de ConBici-, l’arquitecta urbanista Maria Gómez i el consultor de mobilitat de Cinesi, Miquel Cremades, valoren positivament la mesura, però consideren que cal guanyar espai que ara està destinat als cotxes. El regidor de Mobilitat Sostenible del Consistori, Francesc Dalmau, diu que estan accelerant tots els projectes que tenien en marxa, però avancen en funció dels recursos que tenen.

Els dies 4 i 5 de maig la Unió Mediterrània d'Arquitectes (UMAR) va celebrar l'Assemblea General del 2018 en el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, a Palma. Durant les jornades, les 13 organitzacions que formen part de la UMAR varen plantejar línies d'acció per treballar els objectius del desenvolupament sostenible a través de quatre punts estratègics: l'aigua, l'energia, el patrimoni i les migracions.

L'Ajuntament de sa Pobla està duent a terme un projecte de telelectura i monitoratge de la xarxa d'aigua potable per dotar el Servei d'Aigües d'un sistema tecnològic que permeti el control de cadascun dels 102 sectors que formen la xarxa de distribució. L'objectiu és millorar l'eficiència, reduir les pèrdues i augmentar el rendiment.