Un premi nou s’afegeix a la trajectòria de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), reconegut ja amb guardons com el Carles Riba, el Sant Jordi i els Jocs Florals de Barcelona, entre d’altres. Però en rebre el Josep Maria Llompart a millor obra de poesia en català per Sala Augusta, seguit de Llengua materna (Proa), que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en el marc dels premis Cavall Verd, l’escriptor considera que és ell que s’afegeix a una llista d’autors que, diu, espera no desmerèixer. Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Antònia Vicens, entre d’altres, l’han rebut abans que ell. “Fa una il·lusió especial perquè qui et reconeix la feina són els teus col·legues, la gent amb qui comparteixes ofici”, confessa.

El llibre de poemes Sala Augusta, de Sebastià Alzamora, i la traducció al català de Poesia completa, d’Elizabeth Bishop, a càrrec de Jordi Fité Salvans, han guanyat els premis Cavall Verd en la seva 43a edició. Convocats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), els premis es lliuraran demà, dissabte, 28 de març, en el marc d’un programa d’actes que es du a terme entre Palma i Santanyí.

“Tanta cultura arribarà a fer oi”, diuen que va dir Gabriel Cañellas en els seus dies de president de les Balears, un dia que degué trobar que n’hi havia un excés, de cultura. Ell no podia saber que les seves paraules serien profètiques i que, efectivament, ens embafaríem de cultura, més que res perquè, d’un temps ençà, s’ha convingut que tot és cultura. Sobretot allò que a alguns els agrada: anar de restaurants és cultura, la televisió porqueria és cultura, cercar esclata-sangs és cultura, les festes d’envelats són cultura, les drogues són cultura i el futbol, per descomptat, és cultura. Els toros ja eren cultura d’abans i tot que s’inventàs la cultura, això no admet cap discussió. O no sabeu que a Picasso li agradava anar a les corregudes? Idò no en parlem pus.

La Fira del Llibre de Palma canvia enguany d’ubicació –es trasllada a la plaça d’Espanya– però continua amb la mateixa essència: fidel a ella mateixa, la fira arriba amb el final de la primavera per convertir el centre de Ciutat en un punt de trobada d’escriptors, llibreters, editors i, és clar, lectors. Així ho han constatat els seus responsables a la roda de premsa amb què n’han presentat la programació quan queda poc més d’una setmana perquè comenci. 

Sala Augusta, el primer dels dos poemes –emocionants i escruixidors– que conté el nou llibre de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), comença amb una pantalla de cinema on es projecta la imatge d'un vaixell amarrat al port de Palma. El feix de llum proposa un viatge fins a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. El lector no triga a saber que aquell vaixell, el Jaume I, va ser convertit pels falangistes en presó durant unes setmanes de 1936. També el cinema on es projecta la pel·lícula havia estat, durant la guerra, "una presó per tancar-hi els rojos", coneguda amb el nom de Can Mir, perquè era propietat d'una família de falangistes que portava aquest cognom.

Tenim aquí dalt la imatge d’un home que s’assolella. La imatge agafa més contingut, més densitat, quan hi afegim context: aquest home s’assolella al barri del Nou Llevant, a Palma. Sent com som a l’ARA Balears, aquesta dada ens remet al reportatge que la subdirectora, Maria Llull, publicava aquí la setmana passada: “Nou Llevant, un barri dividit entre el privilegi i la precarietat”. Un titular que val per a una història sencera.

Era l’any 1994 quan Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) realitzà “un d’aquells somnis que se suposa que no s’han de complir”, com ell mateix diu. Tenia vint-i-un anys i va veure publicat el seu primer llibre, un poemari titulat Rafel on s’enfrontava a la mort del seu amic Rafel Montserrat Adrover, que havia succeït de manera sobtada quan tots dos eren encara adolescents. Trenta anys després, l’editorial Lleonard Muntaner en publica una reedició que convida a tornar als inicis de la trajectòria de qui ha esdevingut un referent de les lletres catalanes. Per aquest llibre de poemes, l’escriptor i també articulista de l’ARA Balears havia rebut el premi Salvador Espriu per a joves poetes. Encara ara es mostra agraït per la bona acollida que va tenir el seu debut.

Vet aquí un camí de baixada al port de Maó: qualsevol que hi hagi estat reconeix tot d’una la plaça de la Conquesta i els seus voltants. En aquesta imatge en sortim, de la plaça, en direcció a les Voltes, que davallen cap al port. És un d’aquests indrets on la història es concentra i es torna viva, llocs que tenen alguna cosa que va més enllà de l’encant. Tenen carisma, tenen poder de persuasió. Qui va a Maó, i la recorre, i baixa al port, i hi camina, se sent persuadit de viure una experiència rellevant, no trivial ni anecdòtica. No n’hi ha per a menys: el port de Maó és, sens dubte, una de les meravelles de la Mediterrània, i això que parlam d’una competició concorreguda i disputada.

El dissabte 3 d'agost, Sebastià Alzamora va publicar en aquest diari una columna titulada "Companys (i altres avenços menystinguts)" que comentava el meu posicionament com a president de la Comissió de la Dignitat pel que fa a la recent declaració de nul·litat del consell de guerra del president Companys. En resposta a aquell article, he de fer constar una sèrie de fets que expliquen el meu posicionament.

A l'escriptora Núria Cadenes (Barcelona, 1970) li agrada mirar enrere: va rescatar un món de fa dos mil anys a Tiberi Cèsar (Proa) i va recuperar la investigació policial i el judici per l’assassinat del jove independentista i antifeixista valencià Guillem Agulló l’11 d’abril del 1993 a Guillem (Amsterdam). Potser per això recomana un llibre que també parla del passat: El Federal (Editorial Proa), de Sebastià Alzamora, una immersió al voltant del Foc de la Bisbal, l’aixecament, el 6 d’octubre de 1869, de 3.000 homes que volien posar fi a la monarquia absoluta i fer d’Espanya una república federal.

Quan una activitat humana –com ara la política, posem per cas– es mou en un nivell baix, les equivocacions dels altres passen a adquirir tanta o més importància que els encerts propis. Per això les campanyes electorals han passat de ser criticades per prescindibles (“els partits viuen permanentment en campanya”, és l'argument que se sol esmentar per sustentar aquesta idea, no sense almenys una part de raó) a ser vistes novament com un moment crucial del procés que culmina en el dia dels comicis. Hi ha hagut darrerament una represa, o una revalorització de la campanya electoral, en particular de la seva segona meitat, que és la que ara enfila la campanya catalana. Segurament perquè és durant la segona setmana que es poden cometre els errors que poden alterar les previsions de les enquestes: verbigràcia les eleccions generals del passat juliol, quan la mala campanya d'Alberto Núñez Feijóo i la més encertada de Pedro Sánchez van desembocar en un resultat ben diferent del que vaticinaven tots els sondejos.

Era com un d’aquells personatges de les cançons d’en Kiko Veneno, en Joselito, o aquell que arribava en un Mercedes blanc. Només que en Tyrone era negre. Negre i d’un metre noranta-cinc d’alçada i cent vint quilos de pes. Encara que se solia seure a un tamboret per jugar a la màquina escurabutxaques, el veien de lluny.

La novel·la basada en fets històrics és un format que li és conegut. Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) assegura que el motiva intentar entendre uns fets i uns punts de vista, però també confessa que és la porta d’un gènere que tanca, potser temporalment, amb la història que acaba de publicar. El Federal (Editorial Proa) és una immersió al voltant del Foc de la Bisbal, l’aixecament, el 6 d’octubre de 1869, de 3.000 homes que volien posar fi a la monarquia absoluta i fer d’Espanya una república federal. El que mira l’escriptor, en tot cas, és un passat que ajuda a veure el present.

És, probablement, una de les adaptacions més exitoses que s’han fet en els darrers temps i la pròxima aturada que farà així ho demostra. Serà dia 23 d’aquest mes quan arribi al Teatro de La Abadía de Madrid la versió en castellà de Reis del món, l’obra basada en la novel·la de Sebastià Alzamora que va ser adaptada per Josep Maria Miró i que es va estrenar fa gairebé un any al teatre Principal de Palma. En aquests moments, es troben en plena fase d’assajos, acabant d’encaixar els canvis que suposa la traducció que, segons reconeix el director de l’obra, José Martret, són més dels que semblen.

Tal vegada l'has vist solcant l'horitzó per la mar de Capdepera. O és possible que sigui la primera vegada que veus escrit el seu nom. Meitat nin, meitat peix, però amb nom propi: peix Nicolau. Fonts expertes han explicat a l'ARA Balears tot el que saben sobre aquest ésser misteriós (i relliscós) que recorre les aigües de la Mediterrània, sense demanar perdó ni permís, perquè té una única obsessió: nedar.

Si la imatge icònica de Sant Jordi són els carrers plens de paradetes farcides de llibres, la imatge dels dies previs es repeteix a les llibreries d’arreu de les Balears: capses, capses i més capses que contenen els centenars d’exemplars que són susceptibles de ser venuts el pròxim 23 d’abril. Cap llibreter, però, gosa posar una xifra al volum de llibres que té preparat. “És possible que tinguem el doble de llibres del que és habitual”, afirma Miquel Ferrer, de la llibreria Rata Corner, “però és molt dificil de calcular”. Tampoc és possible esclarir quin és el volum de vendes que es genera cada 23 d’abril, però molts de llibreters fan referència al comentari que any rere any es va repetint: que en un bon Sant Jordi es poden igualar les vendes d’un mes normal a la llibreria. Tanmateix, però, tot depèn d’una sèrie de factors que no són ni previsibles ni controlables per part dels llibreters, com pot ser la meteorologia. La pluja de les primeres hores de l’edició de l’any passat va frenar un Sant Jordi que, segons el mateix Gremi de Llibreters, hauria pogut ésser històric. 

Aquest text és el pregó de Sant Jordi que l'escriptor Sebastià Alzamora va llegir en un acte a la seu del diari el 14 d'abril de 2023.

D’entre els nombrosos motius que han fet que els darrers mesos l’escriptor Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) sigui a primera plana de l’actualitat, des de l’estrena de la versió teatral de Reis del món al premi Òmnium a la millor novel·la de 2022 per Ràbia, aquesta setmana se n’hi afegeix un altre: la presentació del seu darrer llibre, S’accepten encàrrecs, a la llibreria Quart Creixent de Pama. Serà dimecres dia 12 d'abril a les 19.30 h, a càrrec de l'escriptor Guillem Frontera.