La forma correcta de menjar espàrrecs ha estat objecte de debat durant molt de temps: s'han de tallar aquestes tiges punxegudes amb forquilla i ganivet o es poden menjar amb els dits? Tot i això, quan es tracta del valor nutricional dels espàrrecs, hi ha poca discussió. Heus aquí les seves propietats per a la salut més notables.

Hi ha un munt de mites sobre la fruita: quanta en cal menjar, quan, com o quina. Però tot es resumeix en el fet que les fruites són essencials per tenir una alimentació equilibrada i saludable, es poden menjar a qualsevol moment, són riques en vitamines i minerals i és millor menjar-les senceres que en suc. L’Eulàlia Vidal Garcia, doctora en farmàcia, experta en nutrició i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ens dona les claus per superar les creences falses que hi ha sobre la fruita.

Quin és el secret per gaudir d’una vida llarga i saludable? L’àvia catalana supercentenària Maria Branyas, que fins que va morir l’agost passat era la persona més longeva del món, ho tenia clar: “ordre, tranquil·litat, bona connexió amb la família i els amics, el contacte amb la natura, l’estabilitat emocional, no tenir preocupacions, el penediment, ser positiu i allunyar-se de persones tòxiques”.

Avui dia tothom té clar que l’alimentació té un paper clau en la salut, però si filem prim i preguntem quina és la millor forma d’alimentar-nos, coincidiríem tots? Els estudis mostren que cada vegada consumim més aliments ultraprocessats, cosa que té un impacte negatiu en l’organisme, mentre que, alhora, rebem cada dia molta informació sobre suposats aliments miraculosos i superaliments; o dietes que es contradiuen entre elles i que, al final, l’únic que fan és confondre’ns sobre com hem de menjar: des de la dieta baixa en greixos que es va popularitzar als 90, quan tot es va convertir en light; a la dieta paleo i l’Atkins; o, fins no fa gaire, la cetogènica. I ara si hi ha una estrella indiscutible de la moda d’alimentació és la dieta antiinflamatòria, de què últimament no deixem de veure i sentir tant en xarxes, llibres i inclús professionals sanitaris, els beneficis que comporta i, per tant, la necessitat de seguir-la. 

Les etiquetes dels aliments envasats podrien facilitar la vida als consumidors i ajudar a decidir quins és millor comprar. El fet és, però, que sovint ho posen més aviat difícil. Els llistats d'ingredients poden ser un autèntic trencaclosques, el contingut pot tenir poc a veure amb el que es promet a la capsa i proliferen productes que en mesclen dos de molt coneguts, cosa que dona peu a combinacions estrafolàries. La prioritat és cridar l'atenció dels compradors, però ara tenen un recurs al seu abast per no perdre's en l'univers dels productes envasats. Es tracta del llibre Comida fantástica: Manual de urgencia para aprender a leer los envases alimentarios (Vergara, 2024), de la periodista especialitzada en alimentació Laura Caorsi, també coautora del pòdcast sobre nutrició A la guerra con una cuchara amb Beatriz Robles.

Si et trobes entre els milions de persones que amb el nou any s'han proposat fer més exercici o menjar millor, aquí tens una raó més per complir-ho: fent-ho pots protegir el teu cor.

Fa uns mesos la model Vanesa Lorenzo sorprenia les xarxes explicant que havia descobert un oli nutritiu que servia tant per aplicar sobre la pell com per ingerir-lo. Un elixir fet amb arrels de raïm, borratja i gira-sol “multifuncional” que ajudava a lluitar contra els “estressors oxidatius”. ¿El resultat? Una pell delicadament nodrida per dins i per fora.

Hi ha qui diu que som el que mengem, però també som el que fem i pensem. Aquests tres factors, juntament amb altres, com ara les experiències que vivim, influeixen en la construcció i el funcionament del cervell. És un òrgan plàstic i mal·leable que genera la ment i gestiona els comportaments. L'alimentació té un paper important en la salut cerebral i, per extensió, en la mental: influencia l'estat d'ànim, les funcions cognitives i la gestió de l'estrès. No té res d’estrany, perquè per construir noves connexions neuronals o sinapsis, per anar refent la seva estructura i per funcionar i realitzar les funcions vitals, les neurones i altres cèl·lules nervioses necessiten materials energètics i plàstics que assimilem a través de l’alimentació.

"La poca educació nutricional a la qual tenim accés i el bombardeig de missatges sobre mites, creences i modes que rebem, al dia a dia, fan que alguns aliments es demonitzin o se’ls acusi de dolents quan en realitat no hi ha cap aliment o nutrient bo o dolent. Tot és qüestió de dosis i de conèixer quins són els aliments més apropiats per a cada persona", explica Gisela Carrión, llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments.

Cada cop hi ha més aliments que podem trobar tot l'any encara que estiguin fora de temporada. Tot i això, que a l'estiu els espàrrecs, el bròcoli o l'alvocat llueixin a la secció de fruita i verdura del supermercat o que us els serveixin en un restaurant no hauria de ser gens habitual. Només pot significar que aquests productes els han hagut de dur de ben lluny, que se'ls conrea aquí sense respectar els cicles de cultiu que més s'ajusten al nostre clima o que no són frescos. Encara que ens els posin amb safata, millor no deixar-se enredar i, amb la calor, prioritzar el consum d'aliments que són vertaderament d'estiu. De motius n'hi ha de sobres, recorda la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Roser Martí: són refrescants, eviten que els àpats es facin avorrits i, com que n'hi ha una àmplia disponibilitat, ara acostumen a ser més econòmics que altres productes.

Els habitants de les Balears són els segons de tota Espanya que menys a gust estan amb el seu físic i els campions a fer dieta. Així ho constata el VI Estudi de Salut i Vida 2023 elaborat pel Grupo Análisis e Investigación. Un 41,9% dels illencs diu que ha regulat la seva alimentació durant els darrers 12 mesos i un 25,7% va expressar malestar amb la seva imatge. Aquestes dades no sorprenen la psicòloga i nutricionista Nieves Pérez, que ho atribueix a l’estil de vida. “A Mallorca l’etapa estival dura sis mesos durant els quals s’exposa el físic, es va a la platja i la roba que duim ens fa anar mig despullats”, comenta. “Aquesta situació fa que molta gent se senti interpel·lada a tenir un cos estèticament acceptable”, exposa. Per altra banda, posa el focus en la cuina tradicional mallorquina. Tota la rebosteria es fa amb saïm, que provoca “una sensació gustativa extremadament satisfactòria al paladar, però és una bomba calòrica de primer nivell”, avisa.

A l'embolcall d'alguns productes envasats que es venen al supermercat hi llueix el Nutri-Score, un sistema d'etiquetatge que complementa la clàssica taula nutricional. És molt fàcil d'identificar perquè figura a la part frontal de l'aliment i perquè es presenta amb una escala de colors cridaners que poden recordar els d'un semàfor. Des del 2017 l'han adoptat progressivament vuit països europeus, entre els quals hi ha l'estat espanyol i des d'enguany Portugal, però per ara la seva incorporació als productes és voluntària. Mentre que la UE encara no compta amb un etiquetatge frontal alimentari (FOP) harmonitzat i té pendent decidir si obliga la indústria alimentària a incloure el Nutri-Score o un altre sistema en tots els productes, els experts debaten si resulta útil per menjar millor.

Si es posa a dieta un ratolí de laboratori i redueix la ingesta calòrica entre un 30% i un 40%, viurà de mitjana un 30% més. La restricció calòrica, com s'anomena tècnicament la intervenció, no pot ser molt extrema perquè l'animal pot quedar desnodrit, però ha de ser prou agressiva per desencadenar alguns canvis biològics clau.

D’entre tots els regals d'infància, Eva de la Flor recorda especialment dos llibres de cuina, “un de postres i un altre d’aperitius”, als quals tornava amb freqüència. Després, amb la supervisió de la seva padrina, preparava els plats. Els aliments li semblaven “poderosos”. Despertaven la seva curiositat. Ja al Batxillerat volia estudiar una titulació relacionada amb la salut. “Vaig pensar en Ciències Ambientals o Veterinària”, confessa, però –amb molt de pragmatisme– va sospesar les sortides professionals. “No volia dedicar-me a una professió diferent del que estudiàs”, assegura. Aquells llibres de cuina de la infantesa van il·luminar el camí: “No sé si va ser sort o intuïció, però la veritat és que vaig encertar estudiant Nutrició”. Es va llançar a un sector que començava a caminar. El seu número de col·legiada a les Balears és el 51. Entre les primeres. Avui ja és veterana en una àrea que l’obliga al reciclatge continu. “Fa poc vaig revisar els apunts de la carrera i, excepte la bioquímica o aspectes mèdics, la resta ha evolucionat molt”, revela.

La dieta mediterrània es posarà al dia per adaptar-se als canvis socials i assolir una alimentació adequada per a la salut humana i la del planeta. El saló d'Alimentaria & Hostelco ha acollit el XIV Congrés Internacional Dieta Mediterrània, en el qual s'ha apuntat cap a on anirà la pròxima revisió de la piràmide alimentària que proposa la Fundació Dieta Mediterrània, que no l'actualitzava des del 2010. "Els temps han canviat molt des d'aleshores, sobretot respecte a la freqüència del consum d'alguns aliments, i ara totes les recomanacions dietètiques han d'incloure aspectes relacionats amb la sostenibilitat", explica el metge Ramon Estruch, que ha presidit el congrés i que vol tenir la nova piràmide d'aquí un any.

Hem vist moltes tendències en alimentació i nutrició que han vingut i han marxat i això fa que ens adonem que els consells més valuosos en aquest camp es basen en dècades d'investigació en què els científics han analitzat diverses qüestions des de diferents perspectives i han arribat a alguna cosa semblant al consens. Aquí teniu les nostres 10 joies de nutrició per a aquest any nou abonades per la ciència.

Un polo amb forma de nas, nascut de la col·laboració entre els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIB) i el departament de R+D d'El Celler de Can Roca, s'utilitza a l'Hospital de Palamós i al Centre Sociosanitari Palamós Gent Gran com a espessidor adaptat per ajudar a combatre la disfàgia, un trastorn que provoca dificultats per empassar i que pot derivar en deshidratació, malnutrició o infeccions respiratòries.

En un iogurt deliciós, en una cullerada de quefir o en una llesca de formatge cru. També en un rajolí de vinagre de poma, en un glop de kombutxa o en un platet d’olives. A l’interior de tots aquests aliments s’hi amaguen uns microorganismes vius que, si s’administren en quantitats adequades, poden aportar un bon grapat de beneficis per a la salut de l’organisme. Així és com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix els probiòtics, un conjunt de bacteris vius inclosos en aliments naturals fermentats que, si es consumeixen de forma regular, poden ajudar a mantenir una bona microbiota intestinal. Si es té una microbiota equilibrada, la qualitat de vida tendeix a millorar: les digestions són més lleugeres, s’absorbeixen millor els nutrients dels aliments i, de retruc, es reforça tot el sistema immunitari.

El currículum de María Antonia Toña Lizarraga (Pamplona, 1962) fa patxoca. És llicenciada en medicina i cirurgia a la Universitat de Navarra i està especialitzada en medicina de l'educació física i l'esport i en nutrició i ciències dels aliments a la Universitat de Barcelona. Fa trenta anys que es dedica a la docència, la seva gran passió, tot i que la darrera dècada també va estar vinculada al FC Barcelona al capdavant de l'àrea de nutrició. Va entrar al Barça el 2011 de la mà del doctor Ramon Segura, el seu gran mentor, i al juny va decidir donar aquesta etapa per tancada perquè vol centrar-se a investigar sobre la fisiologia i la nutrició des d'una visió "més integral", que relaciona cos i ment. Continua vinculada, això sí, a la selecció espanyola absoluta de futbol.