Els caramulls de pedres que proliferen al litoral i en zones protegides, com ara el Parc Natural de l'Arxipèlag de Cabrera, el Parc Natural de la Dragonera i de ses Salines, entre d'altres, tenen un impacte perjudicial sobre la biodiversitat, segons un article fet per un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) publicat en la revista científica Human-Wildlife Interactions.

Només queda la meitat de la muntanya. La pedrera dels Biscaïns, al puig de na Ginesta, a Calvià, ha anat capolant any rere any el vessant nord d’aquest petit cim visible des del polígon de Son Bugadelles. Entre la carretera de Campos i Porreres passa el mateix: bona part de la serra de sa Mesquida i Monti-sion està completament foradada. No són casos aïllats, perquè la imatge d’una muntanya engolida es reprodueix a múltiples indrets de les Balears. “Si no s’alenteix el creixement urbanístic, el sector de les pedreres continuarà pressionant el Govern, que és molt dèbil davant qualsevol lobby ”, assegura el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover. El negoci de les pedreres s’ha topat en moltes ocasions amb el moviment ecologista i veïnal, que alerta de l’impacte ambiental i social.

El Grup d'Estudis de la Natura i Grup Balear d'Ornitologia (GEN-GOB) d'Eivissa ha criticat l'impacte que generen els caramulls de pedres al litoral de les Pitiüses, on fa alguns anys han esdevingut un costum massiu que provoca un efecte erosiu molt important sobre el paisatge litoral, segons han explicat en un comunicat. A més, indiquen que suposa una greu amenaça sobre espècies animals com l'escarabat endèmic de Formentera 'Akis bremeri', que habita a les zones costaneres dels Trucadors, l'estany Pudent i els Pujols, on més s'ha estès aquesta moda.

"A la natura la posició de cada pedra és el resultat d'una història de milions d'anys. Menorca té una cultura de pedra, des de la talaiòtica a la contemporània. Fer caramulls de pedra no és una tradició menorquina, és una moda invasora i banal importada d'altres cultures".