Menorca, l’illa Reserva de Biosfera i amb el model territorial i de sostenibilitat de referència per a la resta de l’Arxipèlag, comença a defallir. Arranca l’estiu amb una previsió creixent en l’arribada de turistes, però amb menys aigua i una menor descarbonització i separació de residus de l’esperada. També serà la darrera illa de les Balears a aplicar mesures per reduir l’entrada de vehicles a l’estiu, tot i que el mateix govern del PP al Consell reconeix que les carreteres ja estan molt més saturades del que pot absorbir l’actual xarxa viària insular. Alguns indicadors de l’estratègia ambiental que es comprometé a complir per a l’any 2030 fins i tot han retrocedit. Aquesta és, avui dia, la radiografia ambiental de Menorca.

"Avui, 31 de maig, a les portes de l’estiu i d’una temporada alta turística que ja és asfixiant, ens reunim aquí i tornam a convocar a tota la societat mallorquina per sortir als carrers una vegada més aquest diumenge dia 15 de juny a les 18 h a plaça Espanya", aquest ha estat el missatge que la plataforma Menys turisme, més vida ha utilitzat per convocar la nova manifestació contra la massificació turística al sud d'Europa i a les Illes Balears.

Palma i Eivissa s'uniran a la concentració de la xarxa de ciutats del sud d'Europa davant la turistificació (Set) del 15 de juny. El clam contra la massificació i les externalitats negatives del turisme travessa cada vegada més territoris. Per exemple, 42 ciutats de tot l'Estat espanyol també varen protestar conjuntament el 5 d'abril pel dret a l'habitatge. En què s'assembla la situació que es viu en llocs com Palma, Valldemossa i Sóller, a les Balears, amb la dels altres destins turístics emblemàtics —Barcelona, Venècia, Lisboa, Màlaga, Sant Sebastià i les Illes Canàries—, que s'han sumat a la protesta per demanar un model més sostenible i equitatiu?

Set entitats socials han protestat contra el turisme en una carta en què han expressat el seu malestar per la saturació turística, que ha derivat en una "situació d'emergència". "És hora de demanar-vos que no vingueu. No necessitam més turistes, és més, sou la font del nostre problema", han manifestat a l'escrit, el qual han començat amb "Benvolguts turistes", imitant una missiva dirigida precisament a aquests. Les diferents entitats també han lamentat que, tot i que als anys setanta Mallorca era anomenada 'l'illa de la calma', això ja és cosa del passat, "un passat no massa llunyà on la convivència entre els turistes i els residents mantenia un equilibri". "Eren altres temps, en els quals els turistes passaven les seves vacances a l'illa; un sector de la població treballava per a ells, però també existien altres sectors productius", apunten, i subratllen que "les coses han canviat" i que Mallorca "s'ha convertit en un destí turístic per excel·lència".

Aquesta setmana passada em va sorprendre veure amb aquest títol un article que en el seu contingut, parlava de la crisi de l’habitatge. Però no des de la perspectiva del drama social actual, aquí i arreu de l’estat, relatiu a les dificultats d’accés a un habitatge digne a preus raonables, sinó en relació amb una suposada “crisi” del sector de la construcció.

Sense entitats socials i gairebé sense partits de l'esquerra, a excepció de Més per Menorca. El Pacte per la sostenibilitat del Govern no ha fet més que acumular baixes des que el Fòrum de la Societat Civil va abandonar aquesta iniciativa del Govern el novembre de 2024. Aquesta plataforma va qualificar el procés de "tecnocràtic, poc participatiu i amb moltes mancances en la representació dels interessos dels actors sense interès econòmic (la societat civil) en el sector turístic". Les coses no han canviat des de llavors i el GOB, la Federació d'Associacions de Veïns i EAPN-Xarxa per la Inclusió varen seguir el camí del Fòrum. El Govern ha anunciat ara que el 27 de febrer reunirà tots els integrants del Pacte per clausurar-ne la fase de diagnòstic i fonts de l'Executiu asseguren que totes les entitats que en varen partir seran benvingudes si hi acudeixen. "Si ells continuen amb la idea d'arribar a un pacte amb la societat, hauran de fer canvis. Així com van no aconseguiran un consens real", assenyala el portaveu del Fòrum de la Societat Civil, Jaume Garau.

Han passat més de 20 anys des que la necessitat de posar límits al turisme va passar de ser merament un discurs ecologista a entrar a les institucions. A començaments d’aquest segle, un equip tècnic de la UIB va diagnosticar de la mà del primer Pacte de Progrés els mals del model balear i va començar a treballar propostes concretes per mitigar-ne l’impacte. En aquell moment –entorn de l’any 2000– arribaven a les Balears poc més de 10 milions de turistes. El recompte final del 2024 acabarà amb 19 milions, una xifra que implica un increment de prop del 100%. És a dir: mentre les Illes han escenificat un debat sobre els límits del nombre de visitants, aquest pràcticament s’ha duplicat.

Dos turistes s'han barallat avui a Sóller per ocupar el darrer seient del tramvia que enllaça el centre del poble amb el Port de Sóller. La intensitat de la discussió ha anat creixent fins que un dels dos ha caigut de les escales del vagó i la resta de viatgers ha hagut d'intervenir per separar-los.

Uns veïns de Sóller tenen un grup de WhatsApp a través del qual s’avisen quan algú mou un cotxe per si un altre membre del grup necessita aparcar al seu lloc. Una autoorganització per sobreviure a l’allau de cotxes de lloguer que cada dia omplen les places d’aparcament disponibles al terme i que col·lapsen la circulació. “Mai no ens hauríem pensat que empraríem un grup de WhatsApp per a això, però és una jungla. Si surts, ja no tornes a aparcar. Hem donat unes setmanes al batle per començar a activar solucions. No podem viure així”, explica Sió Bauzá, portaveu de SOS Sóller que, sense voler-ho, ha canalitzat el malestar de centenars de persones del terme i que d’alguna manera representa milers de ciutadans de les Balears que han començat a manifestar sense embuts indignació per la pèrdua de qualitat de vida que provoca la massificació.

L'Associació de veïns de la Llotja-Born s'ha refundat per encarar "col·lectivament" els reptes que afecten la barriada, com ara la contaminació acústica generada per l'oci nocturn, la turistificació i la gentrificació. La nova junta directiva de l'entitat, que ha sumat 40 membres, va presentar els canvis dilluns horabaixa a l'edifici de la Llotja de Palma.

El Parlament ha aprovat aquest dijous condemnar "qualsevol acció violenta, acte vandàlic o manifestació fòbica contra els interessos turístics de les Illes Balears". També s'ha aprovat demanar a la Conselleria de Turisme que protegeixi "la imatge turística de les Illes" i que en "preservi el prestigi com a destinació hospitalària i de qualitat per combatre els efectes que aquesta campanya intimidatòria pugui tenir sobre els potencials visitants".