El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha assistit aquest divendres a la inauguració de l'espai de productors locals conegut com el situat de Mercapalma, que serà gestionat per Unió de Pagesos, i hi ha traslladat el seu suport pels beneficis que, segons ha dit, reportarà a la promoció i el consum del producte local i de proximitat.

Les quotes que fixa Mercapalma als pagesos per dur-hi a vendre els seus productes encén el sector primari. “L’espai dels productors de Mercapalma per hora d’ús és 24 vegades més car que les terrasses dels millors bars de Palma”, lamenta Unió de Pagesos (UP). Segons xifres del sindicat agrícola, un bar a la plaça de Joan Carles I pot pagar 13,7 euros per metre quadrat de terrassa cada mes. Un bar que obre 15 hores diàries paga 0,03 euros per hora. No obstant això, reclamen que al situat de productors –el nom que rep l’espai on venen els productes– els pagesos paguen 43,75 euros per metre quadrat cada mes i l’hora d’ús els surt a 0,73 euros. 

A les cinc del matí d’un dimarts, la porxada on es duu a terme el mercat de fruita i verdura de quilòmetre zero de Mercapalma –conegut com a ‘situat’ de productors– és gairebé buida. A terra hi ha retxes pintades que delimiten els llocs on s’hi han de col·locar els pagesos i n’hi ha molts sense ocupar. “I abans hi havia tres naus plenes i fins i tot varen haver de pintar més llocs damunt la voravia perquè no hi cabíem”, recorda Cati Picornell, una dona que de ben petita ja acompanyava els seus pares a vendre a Mercapalma. 

La Cooperativa del Camp Mallorquí abandonarà la gestió de l'espai de productors de Mercapalma, conegut com a 'Situat de productors', un mercat de fruites i hortalisses que es fa cada dimarts, dijous i divendres dins les instal·lacions de l'empresa. Aquesta entitat gestiona les quotes que els pagesos han de pagar a Mercapalma per vendre-hi els seus productes, però per fer-ho, "perd doblers", ha anunciat el president de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual, a l'ARA Balears. "El dèficit l'assumeix la cooperativa. Cada any hem d'afegir 9.000 euros. Ja estam cansats i partim", detalla.

L'Ajuntament de Palma recorrerà el decret del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació que anul·la part dels estatuts de Mercapalma de manera que evita que la societat reverteixi en el Consistori, ha anunciat la portaveu municipal, Mercedes Celeste. La també regidora d'Hisenda, Funció Pública i Govern Interior ha assegurat en una roda de premsa que els serveis jurídics de Cort ja estudien el decret publicat aquest dimecres en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que confirma el que ja va advertir el batle, Jaime Martínez, fa dues setmanes, quan va dir que Mercasa volia expropiar Mercapalma.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha acusat el govern espanyol de voler expropiar MercaPalma i ha assegurat que l'Ajuntament de Palma es prepara per a una batalla legal per evitar-ho. Martínez ha comparegut en roda de premsa per detallar la situació en què es troba la concessió –era de 50 anys i va acabar el 7 de juny– i la societat mercantil formada per l'Ajuntament –que té un 55%– i l'empresa pública estatal Mercasa –que representa un 45%. "Arribarem on hàgim d'arribar, sense cap dubte", ha remarcat el batle, en referència a la possibilitat d'acabar als tribunals.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha informat aquest divendres que Mercasa ha exigit a l'Ajuntament de Palma una "concessió indefinida" per Mercapalma, un fet que ha assegurat que "no acceptarà en cap cas". Així ho ha indicat després que el plenari no hagi acceptat la proposta del PP per fer una sessió extraordinària i urgent sobre la dissolució de Mercapalma, la concessió de la qual finalitzava avui, quan han passat 50 anys.

Mercapalma, l’empresa de distribució de producte alimentari fresc més important de les Balears, arriba als 50 anys d’existència en plena negociació de la continuïtat d’una part de les empreses que n’ocupen les instal·lacions per vendre. L'Ajuntament de Palma té un 57% de l'accionariat d'aquesta empresa, mentre que la resta correspon a Mercasa. D'aquesta manera, és Cort qui dirigeix la negociació amb les empreses.

El producte local és protagonista de converses, de bons propòsits i, sobretot, el recurs imprescindible quan no hi ha res més, com va passar durant la pandèmia. Però les xifres canten i la realitat, una vegada més, va en sentit contrari del que fins i tot els més conscienciats proclamen: en 15 anys, la comercialització de fruita i verdura local, el principal producte agrari de les Illes, s’ha reduït a la meitat. Si l’any 2007 les 77.000 tones que passaren per Mercapalma –principal centre de distribució d’aliment fresc de les Balears– eren la meitat del total que es va vendre aquell any, el 2022 només se’n varen consumir 45.200 tones. D’aquesta manera, el producte local va passar del 50% de la fruita i l’hortalissa comercialitzada el 2007 a representar únicament el 25%, el percentatge més baix dels darrers anys.

Si es pogués observar l’activitat de l’economia balear a vista d’ocell i a càmera ràpida, es veuria l’arribada incessant de milers d’aeronaus que transporten 16 milions de turistes, i el trànsit constant de milers de vaixells que descarreguen en un any 15,5 milions de tones de totes les mercaderies necessàries per abastir aquesta demanda insaciable i la del milió de residents. Aquest és el ‘menú’ que se serveix anualment a les Illes, i que durant el 2022 va assolir els mateixos registres que el 2019, l’any que semblava irrepetible després de batre tots els rècords possibles. El trànsit de mercaderies cap a les Illes retrata fins i tot que Eivissa, amb 3,2 milions de tones, i Formentera, amb 317.000 tones acumulades entre gener 2022 i gener 2023, assoliren xifres superiors al 2019, segons els registres de l’Autoritat Portuària. En canvi, el port de Palma, amb 9,8 milions de tones, Alcúdia amb 1,2 milions i Maó amb 757.000 tones importaren les mateixes quantitats de mercaderies que les de l’any dels rècords.

Un home de 80 anys ha sofert ferides greus després de ser atropellat aquest divendres dematí per un toro mecànic al recinte de Mercapalma, segons ha informat la Policia Local a l'ARA Balears. La víctima ha quedat amb una cama atrapada davall el vehicle i els Bombers de Palma l'han hagut d'alliberar.

Kamal va amunt i avall sense descansar. Descarrega camions que acaben d’arribar plens a vessar de raïm, síndries, melons, carabassons, enciams, patates i tota mena de verdures, fruites i tubercles. La nau on treballa –com totes– està construïda amb l’altura exacta perquè els camions puguin encaixar, fent marxa enrere, a les grans portes de càrrega i descàrrega. Així és més fàcil dur a dins cambres frigorífiques les pesades files de caixons. Cada tràiler té un elevador a la part de darrere; allà, amb una carreta amb dos braços de ferros, enganxa els palets, fa marxa enrere i els carrega dins les cambres.

Una cinquantena de camions i furgonetes de majoristes del Mercapalma han sortit al carrer a primera hora d'aquest dimecres per reclamar ajudes per fer front a la crisi provocada per la pandèmia, que ha minvat més d'un 50% els ingressos, segons estimacions de l'Associació patronal de majoristes i altres usuaris de Mercapalma.

La Conselleria de Salut i Consum durà a terme a partir d’aquest divendres 24 de juliol proves per detectar el SARS-CoV-2 o anticossos entre els professionals que fan feina a Mercapalma, la central d’abastiment d’aliments i begudes de Mallorca. En total, està previst fer proves de diagnòstic a devers 1.900 persones. L’objectiu és detectar la presència del coronavirus i evitar-ne la propagació entre aquests treballadors en unes instal·lacions que, per les seves característiques (alta afluència de persones, manipulació d’aliments o càmeres amb baixes temperatures), poden suposar un lloc de risc per a un servei i uns empleats essencials.

Els 162 rastrejadors de les Balears detecten el doble de contactes de pacients amb covid-19 que la mitjana estatal, segons ha indicat aquest dimecres la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez. "La mitjana de rastreig a Espanya és de tres contactes, mentre que a les Balears nosaltres en detectam sis", ha explicat. Gómez s'ha reunit aquest dimecres amb representants dels consolats de diferents països –Regne Unit, Alemanya, França, Noruega o Dinamarca–, juntament amb el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, i la delegada del govern espanyol, Aina Calvo.

El tancament d'hotels, restaurants, bars i cafeteries ha afectat de manera directa el centre de distribució alimentària Mercapalma. Segons ha informat l'Ajuntament de Palma en un comunicat, l'afluència a la central de distribució ha caigut un 30% arran de la crisi del coronavirus.

L'Ajuntament de Palma treballa amb el Govern balear per trobar una solució que permeti desbloquejar la situació en què es troba l'Escorxador de Ciutat, ubicat a les instal·lacions de MercaPalma. Des del Consistori recorden que es tracta d'un sector estratègic i que la seva voluntat és que es garanteixi la continuïtat d'aquest servei.

La concentració del sector de la distribució d’alimentació en mans d’unes poques marques perjudica els petits pagesos de Mallorca, que cada vegada troben menys possibilitats de col·locar els seus productes en el mercat a un preu que els permeti continuar mantenint l’activitat, encara que sigui amb una rendibilitat mínima. Així ho han expressat a l’ARA Balears els responsables de les principals agrupacions agràries de les Illes i també es desprèn de les darreres dades de l’empresa Mercapalma, que constaten una constant disminució de les vendes dels petits productors locals.

L'empresa majorista Mercapalma va obtenir el 2017 xifres molt positives de comercialització amb una facturació total de 4,1 milions d'euros i un benefici després d'impostos de 2.026.065,06 euros, xifra que suposa un 13,52% més que a l'any anterior.

Mercapalma es prepara per dinamitzar el sector agroalimentari aquests tres propers anys. Una de les línies estratègiques del seu pla definit fins a 2019 passa per posar en marxa el projecte Mercaimpuls. Així ho ha explicat el gerent de l'empresa pública (participada en un 54% per l'Ajuntament i, la resta, per Mercasa), Jeroni Barbón.