La llei d'amnistia pretenia ser un instrument àgil per acabar amb la persecució judicial de molts càrrecs i activistes independentistes. Per això es va fixar un termini d'aplicació màxim de dos mesos, que evidentment ja no s'ha complert en la majoria dels casos. Els tribunals, començant pel Suprem i l'Audiència Nacional, retorcen els terminis plantejant recursos a Europa i també al Tribunal Constitucional (TC). I aquest últim, segons fons jurídiques consultades per l'ARA, no resoldrà fins d'aquí a sis mesos o un any. Dimarts que ve el tribunal de garanties decidirà l'admissió a tràmit sobre el primer cas que ha arribat: la qüestió d'inconstitucionalitat que ha plantejat el Suprem pel cas d'un manifestant encausat per desordres públics. N'arribaran més, i el PP també s'hi ha sumat amb un recurs d'inconstitucionalitat registrat aquest mateix dijous.

Félix Bolaños és el nou boss del govern, i per això el traspàs de carteres que s'ha viscut al Palau de Parcent, la seu del ministeri de Justícia, tenia un aire amb El Padrí. Igual que a les cerimònies que obren les tres pel·lícules de Francis Ford Coppola, allà s'hi barrejaven família i negocis amb una gran naturalitat. Fins i tot la sumptuositat d'un palau que va pertànyer a un aristòcrata mexicà que va ser ambaixador a Espanya, hi ajudava a crear aquesta atmosfera cinematogràfica. Alts funcionaris i companys de partit (Juan Lobato, Ander Gil, Francisco Martín, Óscar López, Francesc Vallès...) la feien petar nerviosos fins que han aparegut els dos personatges principals: Pilar Llop i el mateix Bolaños, amb un gran somriure estampat a la cara.

"Ara mateix no és una qüestió que estigui damunt la taula". Així s'ha pronunciat sobre les competències de justícia a les Balears la ministra de Justícia, Pilar Llop, aquest divendres a Palma, on ha presidit la Conferència Sectorial. "S'ha de fer en moments adequats propicpis. En un moment en què tingui clar quin és l'objectiu que es vol assolir amb l'assumpció d'aquestes competències", ha advertit.

Els membres de la campanya 'La justícia, també en català' han enviat una carta a la Sala del Govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) perquè demani al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) actuacions concretes que avancin en l'ús del català en la justícia a l'Arxipèlag, segons ha informat el Govern en un comunicat aquest dilluns. Ho han fet amb motiu del pla Justícia 2030, que el Ministeri ha posat en marxa per, entre altres coses, facilitar als ciutadans l'accés a l'Administració en l'idioma oficial de la seva elecció.

Tots els edificis judicials que hi ha a hores d'ara atomitzats arreu de Palma es concentraran en un únic lloc: la nova ciutat de la justícia que es preveu construir als terrenys de Son Pardo. Així ho ha anunciat aquest divendres la ministra de Justícia, Pilar Llop, a Palma. Llop ha explicat que el Ministeri va adquirir el solar a la Sareb (Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària) per cinc milions d'euros el 7 de novembre amb la intenció d'ubicar-hi la nova seu judicial de Ciutat.

La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha assenyalat aquest dijous que el Govern haurà d'analitzar l'impacte de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), que estima el recurs d'Habtur en contra de la zonificació del lloguer turístic de Palma i, en conseqüència, permet aquesta activitat als habitatges plurifamiliars. Ara bé, Llop ha advertit en la seva visita a Eivissa que ha de respectar les decisions judicials a causa de la seva posició política.

El Ministeri de Justícia ha enviat aquest dijous al Consell General del Poder Judicial la proposta de crear dues noves unitats judicials a les Illes Balears per tal d'evitar la saturació derivada de l'"extens període d'alentiment estructural de l'Administració de Justícia" durant la pandèmia. Amb aquesta mesura, ha informat, Justícia compleix la Llei 3/2020 de mesures processals i organitzatives per fer front al covid-19.

Tant ERC com Junts per Catalunya i la CUP han evocat aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés l'últim informe d'Amnistia Internacional que demana la llibertat immediata del líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s'ha escudat en la separació de poders i en la competència exclusiva dels tribunals sobre les conseqüències judicials del referèndum de l'1 d'Octubre. Campo ha assenyalat que el poder executiu no hi té res a fer, més enllà de la "màxima consideració" que li pugui merèixer l'informe. "Fem cas a l'informe? Juguem a això. Vostè creu que el govern pot anar i obrir la cel·la?", ha respost a la pregunta formulada per la portaveu de JxCat, Laura Borràs. "A mi m'encanta que tornem a parlar de la sobirania catalana i ho dic perquè potser estem tornant a la nova normalitat. Si això significa que hem superat el coronavirus em dono per satisfet, aprenguem de la pandèmia", ha ironitzat el ministre.

El Ministeri de Justícia ha donat llum verda al projecte d’uns nous jutjats a Manacor. Es preveu construir l’edifici en quatre anys i es disposarà dels terrenys cedits per l’Ajuntament de Manacor al carrer del Pilar, al límit de l’espai urbà de la ciutat i arran de la ronda de Felanitx. El batle manacorí, Miquel Oliver, ha confirmat la decisió del Ministeri. El projecte té prevista una inversió de prop de sis milions d’euros.

La Fiscalia General de l'Estat ha fet arribar a l'Audiència Nacional la denúncia del ministeri de Justícia, que dilluns va demanar una investigació sobre l'activitat de les agències de gestació subrogada que hi ha a Espanya. El govern espanyol apuntava dilluns en un comunicat que la maternitat per subrogació és una "pràctica prohibida" per la legislació espanyola i que les agències que ofereixen el servei "es lucren mitjançant aquesta activitat il·legal que fan en tercers països", on hi ha "la possibilitat que es vulnerin els drets de les dones gestants".

El que havia de ser una modificació urgent de la Llei orgànica del poder judicial per recuperar els drets perduts durant la crisi econòmica ha acabat amb una vaga entre els funcionaris del cos judicial dins l'àmbit estatal que a les Balears ha secundat un 53% dels treballadors.

Els funcionaris de justícia han protestat a les portes dels jutjats de l'avinguda d'Alemanya contra la reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial que el Congrés ha remès al Senat aquesta setmana i que recull una esmena -presentada pel PP mentre governava el PP- que estipularà els trasllats forçosos entre el personal dins la mateixa ciutat.

El ministeri de Justícia prepara una instrucció que farà arribar a tots els registres civils de l'Estat per tal que facilitin el canvi de nom dels menors transsexuals que ho sol·licitin. La mesura s'adoptarà de manera transitòria per donar una solució a aquestes famílies mentre es tramita al Congrés la reforma de la llei que fins ara permet aquest canvi registral només als majors d'edat que han canviat de sexe.

La subsecretària del Ministeri de Justícia ha visitat aquest dijous els terrenys que acolliran la nova seu dels jutjats a Ciutadella. Es tracta de l'equipament que s'edificarà a Santa Rita, sempre que la tramitació continuï el seu curs. La responsable del Ministeri ha assegurat que la voluntat és recuperar el projecte que inicialment encapçalava el Partit Popular però que la moció de censura a Mariano Rajoy va paralitzar.

Pedro Sánchez descarta la dimissió de Dolores Delgado. En roda de premsa des de Nova York, ha utilitzat les mateixes paraules que la ministra de Justícia al Congrés per assegurar que "no acceptarà xantatges" i que "no li marcarà l'agenda política un corrupte". El president del govern espanyol està convençut que les gravacions les ha filtrat el mateix José Manuel Villarejo i ha admès que els govern anteriors, inclosos els del PSOE, haurien hagut de deixar de confiar abans en l'excomissari, avui en dia en presó preventiva. És més, Sánchez fa extensiu el xantatge a l'oposició. El PP i Ciutadans, però també Podem i ERC, han demanat ja la dimissió de la ministra. Els primers per haver mentit, els segons per estar "tacada per les clavegueres de l'Estat".

El govern de Pedro Sánchez posa ara condicions al requeriment fet pel Poder Judicial perquè defensi el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena fins a les últimes conseqüències en la citació a Bèlgica el 4 de setembre. En un comunicat, el ministeri de Justícia puntualitza que només contractarà un advocat belga si en el moment d'admetre a tràmit la demanda civil de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers a l'exili es mencionen fets o dades de la causa penal oberta a Espanya contra els líders independentistes. En aquest sentit, precisa que "en cap cas" l'Estat assumirà "la defensa del jutge Llarena pels actes privats que se li atribueixen".

L'Ajuntament de Ciutadella ha anunciat que la subdirectora general d'Obres Públiques i Patrimoni del Ministeri de Justícia, Carmen Serrano de Haro, ha contactat amb el Consistori per traslladar-li la intenció de reprendre el projecte de construcció dels nous jutjats a Santa Rita. L'equip de govern municipal s'ha mostrat satisfet i recorda que la resposta de l'executiu central respon a una carta enviada per la batlessa, Joana Gomila, coincidint amb la investidura de Pedro Sánchez com a nou president espanyol.

La tradició d'inscriure els nounats amb el llinatge patern en primer lloc es manté un mes després de l'entrada en vigor de la reforma de la Llei de Registre Civil, segons les dades recollides pel Ministeri de Justícia.

Madrid ha viscut aquest dijous un acord tan "inèdit" com "simbòlic" entre el govern espanyol i la Generalitat. El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, han firmat un conveni perquè les proves d'accés a l'advocacia catalana finalment es puguin fer en català. Han calgut dos anys de reivindicacions perquè al final l'estat espanyol cedís i permetés que els estudiants poguessin fer la prova amb la llengua pròpia.