El Consell de Mallorca ha inaugurat aquest divendres el nou Centre Cinegètic de Mallorca, situat a la finca de Sa Mola Vella, a Son Macià, un equipament destinat a divulgar la pràctica de la caça i el seu paper en la gestió del territori. L'obertura s'ha fet coincidir amb el Dia mundial del medi ambient.

El desenvolupament de les Àrees de Transició previstes a Manacor podrien fer créixer el municipi amb més de 24.000 habitants, més dels 50.000 que ja té, i afectar notablement nuclis petits, com ara Son Macià, que multiplicaria la seva població actual per tres. Una bomba (de moment) desactivada per l'Ajuntament de Manacor, però que preocupa els col·lectius ecologistes i que el Govern balear manté damunt la taula.

Ara fa deu anys, un grup de joves pagesos del llogaret manacorí de Son Macià, units per fer mercat els dissabtes i donar sortida als seus productes, va acceptar el repte de tornar a posar en marxa una màquina dels anys quaranta. Una trencadora tradicional que permet als socis decidir què fer amb els seus fruits.

Quan parlam de Son Macià no ens referim simplement al nucli de població, sinó a una extensa zona de domini territorial i cultural que l’habitant de la vall macianera, des d’abans de la creació del poble, ja tenia com a seu. Tot tindria el seu començament dia 21 de gener de 1919, quan Martí Mayol Gelabert, propietari de la possessió de Son Macià, rubricà escriptura de donació de tres quarterades a favor de l’Església catòlica de Mallorca, amb la condició que s’hi bastís un temple catòlic per a tots els fidels de la zona. El 20 de maig del mateix any 1919, l’Ajuntament aprovà el projecte d’una barriada de cases i església en aquests terrenys propietat del Sr. Bisbe. El Pla general el traçà el felanitxer Mn. Joan Capó, autor també del pla del temple i constructor de la creu en pedra de Santanyí que tenim a l’entrada del nucli urbà. Dia 5 de juliol es posava la primera pedra a l’església vella de Son Macià, que per problemes estructurals fou reconstruïda a la dècada dels anys 70. (Història de Son Macià. Tomàs Garau Febrer. Lleonard Muntaner Editor. Palma. 1995)

L’any 1939, acabada la Guerra Civil i amb un poble colpejat per les penúries, els veïns de Son Macià es mobilitzaren per construir, devora la plaça de l’Església, un immoble i un pati on les monges de Sant Vicenç de Paül poguessin donar preescolar als nins macianers, i que també servís de convent i de centre de primeres cures. En les obres de la casa, com va passar després amb les de la carretera que va del llogaret a Cales de Mallorca (promogudes pel capellà Pere Fons), hi va participar mig poble, mogut per la necessitat i la voluntat de servei, sense comptar gaire amb una administració manacorina massa allunyada físicament i mental.

La Unitat Cívica de la Policia Local de Manacor ha hagut de tornar a actuar davant el pas reiterat de buguis per espais rurals propers al llogaret de Son Macià, una de les rutes de pas emprades per una de les empreses del sector i que cada dia provoca molèsties i renous als veïns, enfadats amb la proliferació d'aquesta activitat turística incontrolada. Així, aquest passat 28 d'agost, un grup format per devuit vehicles turístics que circulaven pel camí de Son Vell, infringint la normativa municipal, foren retinguts a fi de comprovar-ne els permisos.

Una vintena de persones, veïns de Son Macià (Manacor), han establert aquest dijous a les 9.30 h una barricada de palla i meló per fer front als buguis turístics que circulen diàriament per aquesta zona rural com a part de les excursions que venen els empresaris d'aquesta zona del Llevant de Mallorca. 

L’Ajuntament de Manacor ha adquirit oficialment el compromís perquè el pròxim centre de dia que es construeixi al municipi sigui al llogaret de Son Macià, a uns sis quilòmetres de la ciutat. Una demanda veïnal de fa anys per aconseguir, entre d'altres coses, poder recuperar l'edifici de ca les Monges de Sant Vicenç de Paül, construït amb la col·laboració del poble, però que des de fa vuit anys està a la venda.

Sortint de devora el llogaret de Son Macià en direcció a Felanitx, a la contrada manacorina de Son Gall, ens trobam amb el preciós camí de la Font Major; un espai de pinars, garriga i ametlers que serpenteja entre petits turonets i deixa vistes úniques del poble. Aquest és també un dels molts camins públics del municipi "pertanyent als primers pobladors i, per tant, amb un dret de pas que no prescriu mai", recorda Bernat Fiol, president de GADMA (Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient), just en arribar a la zona llaurada des de fa un mes per la propietat, a fi que ni caminaires ni ciclistes hi puguin passar, camuflant-ho de terra privada "fins que ningú es recordi que hi tocaria ser".

Les celebracions populars són llocs de màxima visibilitat i representació per a la societat. Són espais que, més enllà de la diversió, serveixen per expressar conflictes i reivindicar els drets que encara manquen per assolir i enguany, les dones han deixat clar com, quan i on volen participar del Sant Antoni. Les reivindicacions feministes han marcat l'abans, el durant i el després d'aquesta celebració i aquí hi ha el recull d'alguns dels exemples més destacats.

El Consell de Mallorca ubicarà un centre cinegètic a la finca de Son Macià, situada a Manacor. Es tracta d’un espai on es poden fer activitats formatives i pràctiques cinegètiques i on també es podran dur a terme projectes de recerca i de conservació d’espècies autòctones. D'aquesta manera, el Consell ha arrendat aquesta finca per un període de deu anys, la qual substituirà les instal·lacions de Capocorb que hi ha a Llucmajor.

El sistema de recollida selectiva porta a porta de Manacor abraça també el barri de Crist Rei a partir d'aquest dilluns. En total, uns 200 habitatges es veuran beneficiats d'aquest sistema de recollida i se sumaran al centre de Manacor, que ja disposa d'aquest servei des del passat 1 d'abril. Els carrers que ja podran optar a aquest sistema són: Riera de Conies, Sant Andreu, Sant Francesc, Lluna, Rosa, Pius IX, Salas i Verònica (fins a la cantonada amb Pius IX i Salas).

Manacor canvia d'estratègia per fomentar el reciclatge entre els habitants. Segons ha apuntat el Consistori, a través d'un comunicat, informadors de Medi Ambient, acompanyats de la Policia Local i tècnics del departament, visitaran els domicilis que han incomplit reiteradament el nou model de reciclatge porta per porta, que s'ha instaurat a diverses zones del municipi, i sancionaran aquells que no compleixin la normativa municipal.

El servei de recollida de residus porta per porta que s'ha estrenat al poble de Son Macià i al barri de sa Torre de Portocristo, implantat des del primer d'octubre, ha fet que les fraccions de reciclatge sumin un 82% i que a rebuig només hi vagi un 18% del fems. Així ho explicat aquest dimarts el regidor de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, a l'hora d'avaluar-ne els primers resultats.

El Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Manacor, encapçalat pel regidor Sebastià Llodrà, ha presentat el nou servei de recollida selectiva de residus, que començarà l'1 d’octubre al poble de Son Macià i al barri de sa Torre de Portocristo.

El poble de Son Macià viurà aquest cap de setmana la celebració del seu primer segle de vida des que es va fundar. Avui aquesta vila, del terme de Manacor, té poc més de 800 habitants i viu de la pagesia i del turisme.

Aquest divendres el poble de Son Macià (Manacor) retrà homenatge a Toni Sitges Febrer 'des Clot' qui va ser batle durant la II República. L’acte, impulsat per un col·lectiu macianer creat expressament, també vol retre homenatge a la seva família, víctimes de la injustícia i d'un llarg oblit de 82 anys. L’acte es farà a la clastra de les Cases Grans de Son Macià a les 20 hores.

Una òptica divertida de la realitat mundial impregna les festes de Son Macià. Cuaquin Jo-en-Vull, Colau Tutup i Casimir Reputin demanen murs contra de les ‘espaldas mojadas’ dels veïns, proves nuclears a la plaça del poble i armes, petroli, gas o vodka ‘a bon preu’.

A partir de dia 5 d'agost, Joc de Trons i les seves famílies arriben a Son Macià. Més o menys. A la plaça del poble hi haurà banderoles amb les insígnies de la 'casa Espork', la 'casa Tresgarrons' i la de la 'tribu Doscaquis', que donaran el tret de sortida als deu dies de festa i que formen part d'un programa que inclou "propostes de tot tipus" i pensades per a totes les edats, segons expliquen des de la Comissió de Festes de Son Macià.