Un total de 1.037 persones varen morir el 2024 a les Balears esperant ser valorades o ateses pel sistema d'atenció a la dependència i 5.944 segueixen a l'espera, segons el XXV Observatori de la Dependència, realitzat per Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales i presentat aquest divendres al Congrés dels Diputats. El document assenyala que d'aquestes 345 persones mortes, un total de 414 estaven pendents de resolució de grau i 623 de prestació.

A la filla d'Eduard Ges li van diagnosticar epilèpsia quan tenia vuit mesos. A partir de llavors va començar un autèntic laberint burocràtic pel qual passen totes les famílies per accedir a una prestació per la dependència i que es resumeix en dues paraules: valoracions i informes. La porta d'accés a serveis reconeguts per la llei de dependència —que no només està pensada per a gent gran– són un autèntic maldecap per les llargues llistes d'espera que obliguen a pagar per avançat. La nena té avui dos anys i quatre mesos i requereix nombroses sessions de fisioteràpia i de psicòlegs a centres privats mentre no arriben les ajudes públiques. "Cada dia és una batalla amb la paperassa", es queixa Ges.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la reforma de la llei de dependència i de la llei general de drets de les persones amb discapacitat. Els canvis normatius que ha pilotat el ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, sota la batuta de Pablo Bustinduy, s'aproven en segona volta, de manera que ja fa el salt al Congrés dels Diputats. Entre les mesures destacades hi ha l'eliminació de la incompatibilitat entre prestacions i serveis per a la dependència.

Tombant l’any, una de les notícies que ens va deixar el desembre va ser el detall del divuitè aniversari de la llei de dependència. En estricte resum, poc o res a celebrar. Perquè el que es palesava era l’incompliment manifest del seu desplegament integral dues dècades després. Només l’any passat, fent cua davant l’Estat, 33.000 persones van morir sense que mai arribés l'ajuda. La dada gebradora recorda que cada dia moren 91 persones esperant-la. Una cada 16 minuts. Com esperant Godot. Des del 2007, la xifra s’enfila fins a les 900.000 persones que han mort en aquella insondable llista d’espera. Catalunya no en surt gaire ben parada: encapçala, amb 48.470 persones, el respit per a una prestació de dependència, i des de la seva aprovació 103.000 catalans han mort sense rebre-la. Encara avui, la mitjana de temps de resposta per tramitar un expedient és una agonia de 330 dies. Anunciada fa quasi 20 anys, a bombo i platerets i com allò que havia d’esdevenir el quart pilar imprescindible de l’estat de benestar –per anar endavant en matèria de cures, per no recular més i per atendre els canvis socials estructurals–, el seu abast ha quedat esquerdat i limitat. En entredit. En un país, matís no menor, on morir-se és una darrera extorsió que costa pel cap baix dos salaris mitjans i on, en els llimbs de l’espera i de la mort, molts hi fan negocis rodons. En tot cas, però, com hauríem d’anomenar l’incompliment reiterat per part d’unes administracions públiques fallides de les seves obligacions en protecció social? És en aquesta irresoluble contradicció simultània entre obligacions i incompliments legals –que paguem impostos per uns serveis públics que no es reben– on nien bona part de les frustracions democràtiques d’avui. Cap bon auguri per al demà.

En els propers anys Catalunya, com tot Europa, viurà un debat sobre el model de suports i serveis per a la gent gran. El continent veu com la població envelleix per l’arribada a la senectut de la massiva generació del baby boom, per la prolongació de la vida i l’augment de persones que arriben a edats de sobreenvelliment (majors de 85 anys) o per la rellevant falta de natalitat (Catalunya va tornar a tocar mínims l’any passat).

“Les lleis s’han de complir. Si no, has d’anar als tribunals. Això és el que succeeix en un estat de dret com el nostre. No hi ha marge”. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va fer aquesta declaració parlant del Decret llei del Règim Especial de les Balears (REB), el 25 de febrer de 2019, només dies després que s’aprovàs. En aquell ple del Parlament, Armengol també es va referir al factor d’insularitat i va subratllar que era un “avenç increïble” tenir garantit per llei que les Balears se situïn cada any “com a mínim” en la mitjana d’inversió estatal.

Des de juny de 2015 fins a juny de 2017 s'han incorporat 4.862 persones com a beneficiàries de la Llei de dependència. Així, s'ha passat d'11.655 persones fa dos anys a les 16.517 actuals, un 42% més. Són algunes de les dades que la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, han donat a conèixer aquest dimecres coincidint amb “l'equador” de la legislatura.