Raül Romeva (Madrid, 1971) va dedicar bona part del temps que va ser a la presó per la seva participació en el procés de l’1 d’octubre a fer la seva segona tesi doctoral: Esport i activitat física en els centres penitenciaris a Catalunya. Tot i ser conegut pel seu vessant polític i acadèmic, Romeva és una persona molt vinculada a l’esport. Va ser jugador de waterpolo i nedador al CN Sabadell, club del qual és soci. I els seus fills competeixen, l’Elda en atletisme i en Noah en waterpolo. Ara publica Esport per a tothom (Editorial Base), on reflexiona sobre el present i el futur de l’esport català.

Els periodistes (i la gent en general) acusa els polítics de ser idiotes. Els qui es dediquen a la política pensen el mateix dels comunicadors (i a vegades tracten també com a idiotes els ciutadans en general). Aquest és el punt de partida de l’assaig que ha escrit el polític Raül Romeva, Idiota! (Pagès editors), i la seva resposta és que la gent que ens envolta no només no és idiota, sinó que és “digna de respecte, comprensió i valoració”. És conscient que “parlar sobre el respecte fa respecte”, però ha sentit la necessitat de fer-ho «per pur esperit de supervivència». Esclar: el Procés no ens ha fracturat com a societat, però ha generat mal rotllo. I com més exposat hi has estat, més ho deus haver notat. En especial els polítics; també els periodistes. L’autor fa autocrítica dels primers i ens demana autocrítica als segons.

El vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana de Catalunya, Raül Romeva, ha assegurat aquest dijous a Palma que "ERC és determinant i farà servir la seva força al Senat" durant la tramitació dels pressupostos estatals per assegurar una quota del 6% de català a les plataformes audiovisuals ubicades a l'estranger, com Netflix i HBO. Romeva ha comparegut davant dels mitjans a Can Alcover hores abans de presentar el llibre Ubuntu. La república del bé comú a l'Estudi General Lul·lià –l'acte ha estat organitzat per les Fundacions Darder-Mascaró.

Entre l'agost i el setembre de 1938, en plena Batalla de l'Ebre, al mas de Santa Magdalena hi havia un hospital de guerra. El 2015, una investigació de la Universitat Rovira Virgili que tenia per objectiu ampliar el mapa de fosses va assenyalar que en aquesta masia ruïnosa a la serra de Cavalls, als afores de Móra d'Ebre, hi podien haver enterrat els qui no havien sobreviscut a les operacions o havien arribat morts a l'hospital. Fa unes setmanes s'hi va començar a excavar i, de moment, s'hi han trobat les restes de 54 persones. Els arqueòlegs preveuen trobar més cossos, perquè fins ara s'han obert tan sols catorze de les més de seixanta rases o zones d'enterrament que hi ha a la finca. Les excavacions, per tant, continuaran durant els pròxims dos o tres mesos.

La fi del darrer gran conflicte bèl·lic a Europa, el 14 de desembre de 1995, després dels acords de novembre a Dayton. Vint-i-cinc anys del final de les guerres als Balcans en una imatge: al darrere, drets amb cares llargues, els líders dels estats que no van saber parar la guerra; asseguts signant, malfiats, els tres mandataris que la van iniciar. Tristament els acords arriben provocats en comprovar el genocidi de Srebrenica.

Amb la incògnita de si recuperarà el tercer grau, l’exconseller Raül Romeva dedica la majoria del seu temps a la presó a llegir i escriure. Mentre acaba la tesi doctoral, ha escrit nou llibre: Ubuntu. La república del bé comú (Angle Editorial).

L'exconseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha assegurat que no té "cap dubte" que l'Estat espia els líders independentistes des d'abans del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. "Ho sabíem tots i ho teníem assumit. Això no ens ha de sorprendre. Davant tenim un estat que està disposat a això i més", ha explicat sobre l'espionatge durant la seva època al Govern. "És que els veies, els tenies al darrere i ni dissimulaven. A vegades tenia fins i tot vergonya de dir «Escolta, dissimula una mica»", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio emesa aquest dilluns.

Al mes de maig, el periodista científic Toni Pou ens descobria una dada força il·lustrativa: apuntava que, en aquell moment, hi havia al món uns tres grams de covid-19 infectant persones. Més enllà de l'anècdota, aquesta dada ens mostra amb cruesa la vulnerabilitat de l'espècie humana. Tres grams de petites partícules han sigut capaços de despullar tot un sistema que es creia tan etern i infal·lible que hi ha qui, com Fukuyama o Thatcher, es va aventurar a decretar la fi de la història i la manca d'alternativa al capitalisme.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva podran tornar a sortir de la presó de Lledoners per treballar, un cop la junta de tractament del centre els ha modificat les condicions de l'article 100.2, amb què ho feien abans que arribés el covid-19 a l'Estat. Tots dos, a més, passaran més temps a les seves respectives feines. Junqueras es traslladarà al monestir de Poblet, segons ha avançat El Nacional, on fonts republicanes expliquen que treballarà a l'arxiu i seguirà preparant les classes de la Universitat de Vic. Podrà sortir de Lledoners 12 hores durant quatre dies a la setmana, si bé el permís que tenia abans del confinament provocat per l'emergència sanitària només l'autoritzava a fer-ho sis hores durant tres dies.

Última estació de la justícia espanyola abans d'emprendre el camí de la justícia europea. Aquest divendres el president d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O que va dictar el Tribunal Suprem. Assistits pels advocats Andreu Van den Eynde i Roxana Staniloaie, reclamen "l'anul·lació" del veredicte judicial i la seva posada en llibertat "immediata" –juntament amb la de la resta de presos polítics.

La Fiscalia ha presentat un escrit d'oposició a l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari a Raül Romeva per sortir a treballar, en la línia del que està fent amb la resta de presos independentistes. El ministeri públic insisteix a parlar de "segon grau i mig" i subratlla que Romeva "no assumeix el caràcter delictiu de la seva conducta". També es queixa que no ha fet cap tractament, i considera que treballar en una entitat de cooperació entre Catalunya i Bòsnia no tindrà cap efecte en aquest sentit. És més, la Fiscalia aprecia "certa similitud" entre la feina que farà i la que realitzava com a conseller, "que no li va impedir cometre el delicte". Serà la jutge de vigilància penitenciària la que decideixi si accepta o no l'esmena de la Fiscalia, tot i que aquesta mateixa setmana ha rebutjat els arguments que el ministeri públic oferia contra la sortida de Cuixart.

Oriol Junqueras treballarà al Campus de Manresa de la Universitat de Vic, i així es beneficiarà del seu primer permís penitenciari per sortir a treballar. El centre universitari ho ha fet públic aquest divendres, en un comunicat en què explicava que ha rebut la proposta de Junqueras, que és doctor en història del pensament econòmic i llicenciat en història moderna i contemporània, per impartir docència al campus manresà, una proposta que el centre ha acceptat.

La junta de tractament de Lledoners ha acordat l'aplicació de l'article 100.2 a Raül Romeva i Oriol Junqueras. Podran sortir tres dies a la setmana durant sis hores per treballar, sempre entre setmana, segons ha informat la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima a l'ACN. Ja han sortit de la presó mitjançant l'aplicació d'aquest article altres presos independentistes, com ara Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Quim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Alguns ho han fet per treballar, altres per fer voluntariat o per cuidar de familiars d'edat avançada.

Raül Romeva explica que a la presó de Lledoners el monitor que fa d'àrbitre als partits de futbol o bàsquet a vegades xiula "malament expressament" perquè els interns assumeixin el rol de l'autoritat. Des del locutori 1 de la presó, vestit amb un xandall del Club Natació Sabadell, el que va ser conseller d'Exteriors la tardor del 2017 diu que cal "entendre que les coses no són com haurien de ser" i que, sovint, amb tenir la raó no n'hi ha prou. "No és popular, ja ho sé, però algú ho ha de dir", diu Romeva. "¿De què serveix tenir la raó, si no te la donen? La nostra única força és la gent. Cal ser molts més", defensa l'exconseller. "Cal ajustar les expectatives a la realitat", afirma.

El Tribunal Constitucional (TC) avala per unanimitat l’aplicació de l’article 384bis de la llei d’enjudiciament criminal per retirar l’escó al Parlament a Oriol Junqueras i Raül Romeva l’any 2018. El jutge instructor de la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va suspendre com a diputats els processats en aquell moment, quan estaven en presó preventiva. La sala d’apel·lacions va aprovar també la mesura el 30 de juliol d’aquell any i ara el TC la ratifica, en una decisió sense precedents que marca jurisprudència. L’article al qual va recórrer Llarena està previst per a "persones integrades o relacionades amb bandes armades o individus terroristes o rebels" i que estiguin en presó provisional.