Palma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.

El Govern i l'Ajuntament de Palma han presentat aquest dilluns un acord que alguns especialistes consideren històric: Cort comprarà fins a 12,9 hectòmetres cúbics provinents de la dessaladora. Amb aquest acord es posa fi a una tensa relació entre l'Ajuntament de Palma i el Govern en matèria d'aigua, ja que Jaime Martínez, que no ha fet cap declaració en acabar l'acte, i ha deixat el protagonisme a la presidenta del Govern, Marga Prohens, no volia comprar aigua dessalada. El motiu d'aquesta reticència és que la producció d'aigua dessalada va a càrrec del Govern mitjançant Abaqua i, per tant, comprar-la vol dir pagar-la i conseqüentment haver de pagar-ne la factura. Prohens ha aconseguit posar fi a la guerra per l'aigua de Palma, i Emaya comprarà més producció de la dessaladora.

El Govern ha fet el primer pas per ampliar la dessaladora d’Alcúdia i ho farà mitjançant l'impost de Turisme Sostenible (ITS). En concret, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua ha iniciat el procediment per contractar el servei d’assistència tècnica per a la redacció del projecte d’ampliació de la Instal·lació Dessaladora d’Aigua Marina (IDAM) de la badia d’Alcúdia. L’actuació suposa una inversió de 207.748,35 euros (sense IVA), finançada pel programa ITS 2024-2025 – Pacte per a la gestió de l’aigua i garantia de recursos.

L’extracció d’aigua potable dels aqüífers illencs, que són el principal recurs natural per abastir la població de les Balears, supera els paràmetres que marca la llei i que els tècnics recomanen. Segons les dades oficials a les quals ha tingut accés l’ARA Balears, totes les masses importants d’aigua subterrània superen el 80% d’explotació, mentre que el Pla Hidrològic fixa precisament aquest percentatge com a límit legal per garantir-ne la conservació.

Palma sobrexplota els seus aqüífers i, en contra del que recomanen els experts de la UIB i el Pla Hidrològic, no en respecta la recuperació any rere any i empra menys aigua dessalada, la fórmula per deixar descansar els recursos del subsol, que fa 20 anys. Segons les dades a les quals ha tingut accés l'ARA Balears, els 11,2 hectòmetres cúbics que es varen consumir el 2024 són la meitat que els més de 20 que va agafar Emaya de la dessaladora el 2005. Aquell va ser un any d'enorme consum d'aigua de la dessaladora, però a Palma ha superat 11 anualitats la xifra de consum d'aigua dessalada del 2024. Segons els experts consultats, això confirma que "no s'està fent cas a les indicacions dels organismes internacionals ni dels principis més bàsics de la gestió de l'aigua. "Els aqüífers sobreexplotats se salinitzen i recuperar-los és gairebé impossible", assegura el professor de Geografia de la UIB Cels García.

Les imatges del Gorg Blau al 22% de la seva capacitat en plena tardor varen fer saltar les alarmes fa unes setmanes. Els darrers 10 anys mai no s’havia registrat una situació igual ni s’havia vist tan baix el nivell de l’embassament exterior més gros que nodreix Palma, principalment. En realitat –bona part de la població ho desconeix– els embassaments de la Serra són només una petita part del subministrament a Ciutat. Palma té la sort de disposar de diferents fonts per abastir d’aigua potable la població, i alterna els recursos en funció de criteris ambientals i econòmics. Però veure el Gorg Blau tan baix sí que implica que alguna cosa no va bé.

L'estació dessaladora de Palma ha acollit aquest dilluns l'acte de presentació de les inversions que el Govern de les Illes Balears destinarà al cicle de l'aigua el 2024. La presidenta Marga Prohens ha qualificat "d'històrica" la partida de 133 milions procedents del factor d'insularitat, del cànon de sanejament i dels pressuposts generals de l'Estat i de l'Impost de Turisme Sostenible, "que, ara sí, que es dedica a medi ambient i a la petjada que deixa el sector turístic". A aquesta quantitat s'hi han d'afegir 63 milions per a manteniment i modernització d'infraestructures, de manera que el 2024 s'invertiran prop de 200 milions al cicle de l'aigua.

El GOB Menorca considera que el missatge que transmeten algunes institucions sobre les dessaladores i el seu suposat objectiu de recuperar aqüífers no es correspon amb la realitat. De fet, els ecologistes posen com a exemple l'obra de la dessaladora de Ciutadella, en què el Govern balear es va comprometre a pagar la quantitat equivalent a 8.000 euros diaris durant 15 anys a l'empresa constructora, uns 43 milions d'euros.

L'Ajuntament de Ciutadella augmentarà un 16% la compra anual d'aigua dessalada, amb l'objectiu de reduir l'extracció d'aigua subterrània i contribuir a la recuperació i millora de l'aqüífer. En concret, Ciutadella passarà de consumir 950.000 metres cúbics anuals procedents de la planta dessaladora a un mínim d'1.102.000 metres cúbics, articulant un nou conveni amb l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua).

L'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) i l'Ajuntament de Ciutadella han signat aquest dijous el conveni per al subministrament d'aigua potable per als dos pròxims anys, prorrogable a un tercer. La batlessa de Ciutadella, Joana Gomila i el conseller balear de Medi Ambient, Vicenç Vidal han segellat l'acord, segons el qual ABAQUA es compromet a satisfer la demanda d'aigua sol·licitada pel consistori, a canvi que aquest consumeixi un volum mínim de 950.000 metres cúbics procedents de la dessaladora de la ciutat.

Una de les queixes dels experts en gestió hídrica és el mal ús que s’ha fet de les dessaladores, que a causa de l’alt preu de l’aigua són utilitzades principalment per fer front a les necessitats puntuals d’aigua que es generen durant la temporada alta turística. A causa de la crisi econòmica, la quantitat d’aigua consumida provinent d’aquestes plantes ha baixat notablement i ha provocat una sobreexplotació dels aqüífers que ara s’està pagant.

La dessaladora de Santa Eulària ja podria estar funcionant. Ho ha dit el Conseller balear de Medi ambient, Vicenç Vidal, qui ha volgut “deixar clar” que si cap ajuntament necessitava aigua ja se li podia subministrar. Vidal ha assegurat que, de fet, això “ja passa” amb l’artèria nord, que subministra aigua cap a la zona de Cala Mastella, i que els ajuntaments han volgut esperar que es finalitzàs l’anell d’interconnexions de dessaladores, que “està a punt d’acabar-se”, tot i que encara en manca el tram “més complicat”, que uneix Sant Josep amb Sant Joan.

“Som aquí per donar una bona notícia, se’m veu a la cara”. Així començava la roda de premsa en la qual es presentava a tot Eivissa la penúltima fase de la interconnexió de dessaladores que ha de servir per subministrar aigua bona al municipi de Sant Josep, un lloc on “no quedava aigua bona” i on tampoc no hi ha dessaladores, tal com ha explicat l’alcalde Josep Marí Ribas ‘Agustinet’. El batle socialista ha anunciat que els barris de Can Fita, la Carroca, Cas Mut i Platja d’en Bossa reben des de fa pocs dies aigua dolça fruit de la connexió entre els dipòsits de les Eres i Can Fita, una obra que ha executat l’Ajuntament i que beneficia 6.000 veïns, segons els càlculs del Consistori.

Dia important a Ciutadella. La batlessa del municipi, Joana Gomila, ha tancat aquest dijous al matí amb el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, un acord segons el qual s'estipula el preu de l'aigua dessalada que abastirà la ciutat procedent de les instal·lacions de la dessaladora de Ciutadella. Aquest acord permetrà posar en funcionament aquesta planta i es resol una de les demandes de la ciutadania.

Finalitzen les obres d'ampliació i remodelació de la dessalinitzadora de Formentera. El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, juntament amb el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, ha visitat aquest dimecres la planta on s'han executat aquestes obres, que han permès passar de produir 4.000 m3 diaris a 7.000 m3.