Marx tanca l’etapa juvenil amb una carta escrita al pare des de Berlín, el 10 de novembre del 1837. En aquest valuós document escrit a 22 anys, justifica la vocació lírica davant del pare com una etapa vital necessària, però superada, i dirigeix una mirada retrospectiva cap a la seva producció literària. En fa un balanç molt autocrític, especialment de la seva poesia, la qual considera excessivament romàntica i intel·lectualista. En la part més punyent, s’acusa a si mateix d’escriure sentiments desordenats i construïts a l’atzar, fer “reflexions retòriques en comptes de pensaments poètics”, i caure en un romanticisme idealista. Ens diu que ja havia intentat posar-hi remei introduint la sàtira i l’humor en alguns poemes, i a través de l’escriptura de la novel·la experimental Escorpí i Fèlix i el drama Oulanem.