La perera s’alçava discreta en un racó del camí. Quedava tan dissimulada entre els altres arbres que ens sorprenia poder gaudir dels seus fruits. Tenir-les tan a l’abast em semblava exòtic i fora de lloc en una terra com a la nostra, talment com si es tractàs d’un cocoter. Per altra banda, quan hi havia peres de Sant Joan a casa sabíem que l’estiu començava i que ens passaria tan aviat com la collita d’aquelles petites joies dolces que ens menjàvem senceres i per parells.