<![CDATA[Ara Balears - místiques]]> 10 <![CDATA[Lectures místiques (i III): Nosaltres, els que encara creiem]]> Passats tots aquests dies de comprar, embolicar, desembolicar i canviar o endreçar amb els que ja teníem els objectes que en diem “regals”, sembla més que lògic de plantejar-se què són i quin sentit tenen aquest munt de coses exànimes que cobegem, adoptem i arrecerem, o desemparem sense miraments. Un temps, qualsevol objecte podia contenir màgia, era susceptible d’una alquímia com la que assaja Damià Rotger als seus poemes: el bocí polit de mirall trencat, un ventall o el pic i la pala, fan companyia no pas d’una manera quotidiana, sinó reveladorament. Tanmateix, avui, la nostra societat acumuladora compulsiva i alhora amant obsessa de la novetat, conviu en general amb materials artificials i amb ítems fabricats en sèrie; o bé, en minoria, agombolada per minerals nobles extrets de manera innoble i embolcallada en peces de luxe que transpiren la misèria dels seus artesans.

]]> <![CDATA["Hi ha molt de màrqueting al voltant de santa Catalina Tomàs"]]>

Dejunis, silicis, passejar amb una creu carregada a l'esquena o dur una corona d'espines. Aquestes són algunes de les vies que han fet servir diverses figures místiques per assolir el que es coneix com estat d'èxtasi, la connexió amb la divinitat. Religioses com Elisabet Cifre de Colonya, Joana Oliver Andreu i sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, entre moltes altres, són algunes de les figures que recull l'escriptora Rosa Planas (Palma, 1957) en el llibre Místiques mallorquines (Lleonard Muntaner), un volum amb què vol apropar aquestes dones i la seva transcendència a l'actualitat, donar visibilitat a unes figures que han estat oblidades i divulgar una dimensió desconeguda de la cultura religiosa mallorquina. "Hi ha tota una part de simbolisme que avui sembla abandonada i que cal recuperar", reivindica Planas.

]]>