Margalida Comas (Alaior, 1892-Exeter, 1973) fou una pionera de la pedagogia de les ciències naturals i va contribuir notablement a la modernització de l’ensenyament de principis del segle XX a l’Estat. Publicà nombrosos llibres i articles, entre els quals destaca La coeducación de los sexos, on defensava la necessitat d’eliminar les diferències educatives entre homes i dones.

Clara Hammerl ha rebut enguany el reconeixement que es mereixia. Fou una dona que va ser pionera a Mallorca en moltes coses, a banda de contribuir a la modernització de Pollença, on va fundar una escola laica i progressista. També fou la primera dona que va dirigir un banc a l’estat espanyol: la Caixa d’Estalvis de Pollença l’any 1908.

Maria Mayol, que va néixer a Sóller el 1883, fou la primera i única dona mallorquina candidata a diputada a les eleccions generals de 1933 per la coalició republicanosocialista. Mayol s’atreví a desafiar un règim liberal construït sobre les idees de la modernitat que, paradoxalment, excloïa els drets polítics de les dones. Tot i els entrebancs, Mayol i algunes conciutadanes aconseguiren obrir-se pas entre les escletxes d’un sistema que els havia vedat l’exercici públic.Aquells anys van veure les primeres dones que estudiaven a la universitat i es doctoraven. Començà a haver-hi metgesses que obrien consultes. Les dones republicanes i anarquistes s’iniciaren en la premsa escrita i en la realització de mítings. Cada vegada era més freqüent veure-les participar a les manifestacions.

Margalida Roig Colomar (1908-1966), més coneguda pel nom de Margalida Llogat, era d’una família típica de l’Eivissa rural de principis del s. XX, però amb una excepció: la seva padrina sabia llegir i escriure, fet que va permetre a na Roig estar en contacte amb els llibres des de ben petita. A quinze anys començà a treballar a la fàbrica tèxtil de Can Ventosa, un dels pocs nuclis industrials a l’illa als anys 20. En aquella fàbrica només treballaven dones, tot i que els caps eren homes. Els seus germans eren membres de les Joventuts Socialistes i durant els primers anys de feina a Can Ventosa va ser quan va començar a relacionar-se amb un entorn jove i polititzat, en el qual es trobava, per exemple, Joan Castelló Guasch.

En l’actualitat, no sorprèn a ningú veure metgesses en tots els centres sanitaris, però en el segle XIX i la primera meitat del segle XX les dones varen haver de superar molts obstacles per poder accedir a l’estudi i l’exercici de la medicina. En una societat masclista en què la idea de ciutadania excloïa la dona, algunes joves i valentes desafiaren totes les normes que fins aleshores estaven establertes i decidiren fer realitat els seus somnis. L’any 1878,Maria Helena Maseras (1853-1905) va fer història i es convertí en la primera metgessa de l’Estat.

Alice Guy

A Victorina Ferrer, poca gent la recorda, tot i ser la primera escriptora coneguda de la història d’Eivissa. Potser és perquè la seva obra no va quedar recollida en cap volum concret, sinó escampada entre les diverses publicacions en què col·laborà. Potser és perquè ningú no va voler reconèixer la feina que va fer. Encara que va viure gran part de la seva vida lluny de la seva terra natal, va dedicar a l’illa un gruix important de la seva obra. Sense anar més lluny, és l’autora d’una de les llegendes més enigmàtiques i vigents, la de la Creu d’en Ribes, en què conta la història de com el diable va escapar per l’ermita del poble de Santa Eulària després que un llenyataire l’espantàs amb un rosari que duia penjat al pit.

Dir que la història de les dones és la història de la meitat de la humanitat pot semblar una obvietat, però la la de les dones és també una història de silencis, oblits i injustícies sistemàtiques. Des de la matemàtica, filòsofa i astrònoma Hipàtia d’Alexandria fins a l’enginyera Hedy Lamarr passant per artistes com l’escultora Camille Claudel i les poetes i escriptores de la Generació del 27 (conegudes com les ‘Sinsombrero’), les aportacions de les dones a qualsevol disciplina o àrea de coneixement han estat històricament eclipsades per les dels companys homes.