10 El mes de juny és temps de graduacions als centres educatius. A mi em toca assistir a dues cada any, ja que faig classes de Geografia i Història a 4t d’ESO i d’Història d’Espanya a 2n de Batxillerat a l’IES Alcúdia. A Alcúdia tenim la sort de poder disposar de l’auditori municipal, que l’Ajuntament ens cedeix per fer la festa de graduació. L’espai és molt atractiu i, evidentment, quan dones a triar als alumnes si prefereixen més fer la festa a l’institut o a l’auditori, sempre trien l’auditori. 

]]> Juny m’ha deixat dos descobriments: el verb ‘titular’ i les graduacions ianquis de l’ESO. Estan relacionats. Fa un parell de setmanes, els adolescents anunciaven que “titulaven” o “no titulaven” per dir si havien completat o no l’Educació Secundària Obligatòria. Abans dèiem simplement que havíem aprovat. O acabat el que fos. Fins i tot una carrera universitària. ‘Titular’ sona més important, encara que parlem dels mínims exigits pel sistema educatiu. He vist diverses fotos d’al·lots engalanats amb jaqueta, corbata i els cabells estil bròquil, regirats i fixats a la perfecció. Elles, amb vestits de nit, encara que la graduació sigui a ple sol i la humitat encara ofegant. Col·loquen un escenari amb un cartell que diu “Classe 2025”, i després llancen els birrets a l’aire.

]]>