Si bé una part important de la Guia per a la creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Mallorca que el Consell ha fet arribar als arqueòlegs es destina a justificar la necessitat de la infraestructura i de la ubicació escollida, són diversos els detalls concrets que s’hi avancen respecte de la configuració d’aquest espai. En primer lloc, s’hi estableixen cinc eixos al voltant dels quals s’estructuren les funcions del centre: emmagatzematge de col·leccions d’arqueologia i paleontologia; conservació i restauració d’aquestes col·leccions; documentació; recerca sobre patrimoni i, finalment, projecció pública.

“La creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Alcúdia, a prop del jaciment de la ciutat romana de Pol·lèntia, es presenta com una necessitat urgent i una oportunitat estratègica per valorar l’herència històrica de l’illa”. Així arranca la Guia per a la creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Mallorca, un text de trenta pàgines que el Consell de Mallorca ha fet arribar als arqueòlegs de les Balears per conèixer la seva opinió sobre aquest projecte, al qual ha tingut accés l’ARA Balears.

El Consell de Mallorca ha anunciat que compta amb un entrebanc menys per construir el Centre d’Arqueologia de Mallorca a la tanca de Can Domènech, al jaciment de Pol·lèntia. L’equip d’arqueòlegs que des del passat mes de setembre hi realitzava una excavació preventiva assegura que “no s’hi han pogut identificar restes arqueològiques significatives que impedeixin que el projecte s’hi dugui a terme”, segons ha anunciat aquest dimecres la institució insular. S’ha de recordar, en tot cas, que es tracta d’un terreny que forma part del jaciment arqueològic de Pol·lèntia i que, per tant, està catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC). Aquesta figura de protecció és la més restrictiva en matèria de patrimoni i és per això que són nombrosos els experts que posen en dubte l’elecció d’aquest espai per a ubicar-hi una nova edificació i que fins i tot qüestionen si el mateix Consell de Mallorca autoritzaria una nova construcció a un terreny catalogat com a BIC si no en fos el promotor.  

El Museu de Mallorca ha presentat aquest dilluns una trentena d'activitats que marcaran el seu calendari d'enguany, entre les quals destaquen les que formen part de la commemoració del centenari de les primeres excavacions a Pol·lèntia, que s'allargaran durant tot l'any. A més, s'han anunciat dues exposicions temporals en col·laboració amb altres institucions: amb el Museu del Calçat d'Inca i amb Casa Planas. També s'hi faran concerts, conferències i actes relacionats amb diferents diades.

Protecció, conservació i difusió del patrimoni illenc. Aquestes són les tres branques principals que configuren el Pla de gestió del patrimoni 2021-2023 de l'àrea de Cultura del Consell de Mallorca. La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, han presentat avui el document que regirà els moviments que es faran en aquest àmbit. Segons han dit, es destinaran 2.820.000 euros a 138 accions directes sobre elements patrimonials. Dins d'aquestes accions, no obstant això, no hi haurà excavacions. "Consideram que ja s'ha excavat molt. És hora de posar ordre a tot el que s'ha trobat, de fer recerca i investigació", ha apuntat Coll. De fet, només es faran algunes excavacions puntuals si el projecte en concret ho requereix. El pla inclou el projecte per recuperar el conjunt de Bellpuig, a Artà, i recuperar i mantenir, també, béns mobles i immobles i els molins del Pla de Sant Jordi.

Les excavacions de la campanya de 2019 a la ciutat romana de Pol·lèntia (Alcúdia) s'han centrat, per una banda, en el fòrum de la ciutat amb excavacions al mercat ('macellum'), a la fortificació bizantina i a les tavernes (botigues i tallers) al nord del fòrum. D'altra banda, s'ha excavat a la necròpoli de Can Fanals al sud de la ciutat i al Camp d'en França en un carrer i pòrtic, segons ha explicat el codirector del projecte, Miquel Àngel Cau.

Una de les poques autocrítiques que ens feim els mallorquins és aquella que diu que som capaços de viatjar onsevulla i desconèixer en canvi la pròpia illa (no escriurem ‘sa roqueta’; bé, ja ho hem escrit). Em va passar exactament això en el que he de confessar, amb vergonya, que va ser la meva primera visita al jaciment arqueològic de Pol·lèntia, la ciutat que els romans varen construir on es troba l’actual Alcúdia. És un autèntic prodigi, tant per l’interès del que conté com per l’esplèndid treball que, des de fa anys, hi fan les excavacions arqueològiques. Els estrangers ho tenen molt més clar, i hi acudeixen constantment i en gran nombre -tot i que sense causar aglomeracions-, conscients del privilegi que suposa conèixer de primera mà aquest petit gran tresor arqueològic. Tant que discutim sobre turisme cultural, sense fer crides ni escarafalls, a Alcúdia -a Pol·lèntia- en tenim un exemple eminent, fet possible pel Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia, integrat per l’Ajuntament d’Alcúdia, el Consell de Mallorca, el Govern balear i el Ministeri de Cultura.

La campanya d’excavacions a Pol·lèntia arriba enguany amb el vintè curs d’arqueologia Antoni Arribas, que es desenvoluparà fins dia 26 de juliol. Aquest divendres s’ha fet una visita a la zona per donar la benvinguda al centenar de participants en les excavacions d'enguany, a través del Consorci de la Ciutat romana de Pol·lèntia.

El casal de Can Domènech, seu del Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia, ha acollit l’acte de reconeixement a la trajectòria de Glòria Trias, vinculada a les excavacions al jaciment arqueològic, al costat del seu marit, el doctor Antoni Arribas.

L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears farà un concert al Teatre Romà de Pol·lèntia (Alcúdia) aquest dimecres, 5 de setembre, a les 21.00 hores. L'actuació serà a càrrec de les seccions d'instruments de vent. L'objectiu d'aquest esdeveniment és agermanar la música i el patrimoni històric de les Illes Balears dins el context de la recerca de nous públics i nous espais per fer accessible la cultura a la ciutadania.

Al voltant de la ciutat romana de Pol·lèntia trobam un seguit de finques que foren adquirides pel Consell de Mallorca i que se situen dins l’àrea de protecció BIC que és la ciutat. En una d’aquestes finques anomenada de l’Hort d’en Copido, s’hi ha duit a terme durant deu mesos en els darrers dos anys la restauració d’un conjunt etnològic format per una sínia, un aqüeducte que conduïa l’aigua que s’extreia de la sínia fins a un safareig de grans dimensions, una caseta d’estris agrícoles que incorpora una menjadora i un corralet o soll. Aina Serrano, coordinadora de la Unitat de Patrimoni Historicoindustrial del CIM, comenta que és difícil datar el conjunt ja que no hi ha documentació respecte d’aquest tema. “Estic convençuda que estam parlant de final del segle XIX o de principi del XX. No n’hem trobat documentació perquè tot això no deixa restes, però en aquest cas hem tingut la sort que es conserven els dibuixos dels primers arqueòlegs que varen començar a excavar a Pol·lèntia i alguns d’ells ja ens dibuixen la sínia”.

Aquest horabaixa Pol·lentia ha tornat a obrir les portes per mostrar els avanços de les excavacions arqueològiques. Les excavacions, en marxa des de la primera setmana de juliol, tenen 94 estudiants fent feina, a més de la brigada municipal i els directors de l’excavació, Miquel Àngel Cau (Universitat de Barcelona) i Esther Chávez (Universitat de la Laguna).

Les excavacions a la ciutat romana de Pol·lèntia estan en marxa des de principis de mes i el matí d'aquest dimarts han visitat la zona el batle d’Alcúdia, Antoni Mir, i la regidora de Patrimoni, Bàrbara Rebassa. Els codirectors Miquel À. Cau i Esther Chávez han explicat la situació actual de les prospeccions arqueològiques.