L'assassí confés de sa Pobla ha estat condemnat a 25 anys de presó per matar la seva dona (que estava embarassada), a presó permanent revisable per l'assassinat del seu fill de set anys i a sis mesos per maltractament habitual. Aquesta és la primera condemna d'aquest tipus de pena de presó que es dictamina a les Illes Balears. Cal recordar que el veredicte de culpabilitat va ser aconseguit per unanimitat.

El jurat ha declarat culpable a l'assassí confés de sa Pobla i que podria ser el primer condemnat a presó permanent revisable a les Balears. El veredicte de culpabilitat ha estat aconseguit per unanimitat després del judici que va acabar aquest dilluns a l'Audiència Provincial i després de dos dies i mig de deliberació.

El pare de Warda va parlar amb l'assassí de la seva filla i del seu net, poc abans que aquest cometés el crim el maig de l'any 2021. "Estava tranquil i feia bromes", ha dit el progenitor la víctima. El judici amb jurat popular que es duu a terme a l'Audiència Provincial de Palma contra l'assassí confés de la seva dona embarassada i el seu fill de set anys continua aquest dijous amb més declaracions testificals, entre les quals hi ha les de familiars de les víctimes.

L'autor confés de l'últim crim masclista de l'Estat havia aconseguit fugir en tren. Després de matar la parella, de 45 anys, a Castelló, va anar a l'estació i va comprar un bitllet en direcció a Barcelona, un trajecte que dura unes tres hores. Va arribar a l'estació de Sants. En aquell moment, però, va decidir confessar: va anar a un punt dels Mossos d'Esquadra a l'estació mateix, previst per fer tràmits i denúncies ràpides, i va explicar el que havia fet, segons ha pogut saber l'ARA. La policia catalana es va posar en contacte amb la Policia Nacional per comunicar la revelació d'aquell home. A les 21 h d'aquest dilluns, agents de la Policia Nacional van entrar al domicili que compartien agressor i víctima, al carrer Penyagolosa de Castelló, i van trobar el cadàver de la dona de 45 anys. L'autor, segons fonts policials, és un home de 55 anys amb antecedents.

“Aquesta mena de violència no té cabuda als Estats Units” deia el president Joe Biden després del tiroteig que hi va haver al míting de Donald Trump, en què una bala li va fregar l’orella. Si algú diu “aquesta mena de violència” vol dir que hi ha altres tipus de violència que sí que hi tenen cabuda? La resposta és evident, i més en el cas dels EUA, que en bona part es caracteritza per la seva violència, exercida dins i fora, encara que molts dels seus habitants hi estiguin en contra. Però en realitat no hi ha cap país al món lliure de violència. Ni lliure d’hipocresia. Donald Trump ha cridat a la violència contra la democràcia, contra les dones, contra els immigrants i la violència crida la violència, però correm-hi tots a posar-nos les mans al cap i a enviar mostres de solidaritat a un extremista declarat. No cal recordar que el presumpte autor dels trets era un noi que va agafar una arma legal del seu pare, que va comprar les bales a una botiga com qui compra unes piles, i que viu en un país on es justifica l’armament com a defensa, però s’acaba utilitzant per a l’atac perquè, naturalment, cadascú té dret a defensar-se de qui cregui, siguin nens, adolescents, homosexuals, negres, o gent que menjava una hamburguesa en un restaurant.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dissabte al matí un home com a presumpte autor de l'assassinat de la seva parella a Bunyol. Els fets s'han produït cap a les 8 h en una casa situada als afores del nucli urbà del municipi valencià, en una urbanització. Després de cometre el crim, l'home, d'uns 50 anys, ha fugit amb el seu cotxe i ha trucat a la seva exparella per confessar. Ha estat ella qui ha avisat la policia. El cos ha activat un dispositiu per enxampar-lo i l'ha acabat interceptant a la sortida de l'autovia A-3, a l'entrada a València: ha envestit un vehicle que li barrava el pas i ha ferit els dos agents que hi havia dins, però l'han pogut arrestar.

Una dona i els seus dos fills, esquarterats a Las Pedroñeras (Conca) presumptament per part del pare. Una noia de 20 anys i la seva mare, assassinades suposadament per l'exparella de la filla a Zafarraya (Granada). I una altra dona de 76 anys a Fuengirola, Màlaga, morta també presumptament a mans del seu marit. Les últimes 24 hores a Espanya han sigut negres en termes de violència masclista: quatre dones i dos menors assassinats. La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha fet aquest dissabte una crida contra la violència masclista en aquest "dia terrible per a la societat espanyola".

Quan tenia 18 anys i viatjava amb uns amics per l’illa de Naxos, Amanda Mauri (Barcelona, 1995) es va quedar sola, sense cobertura, en una cruïlla de camins al mig del no-res, perquè se'ls va acabar la gasolina de la moto. Estava esperant que tornés un amic quan va passar un cotxe amb dos nois joves, que la van repassar. Ella va ser conscient de la situació. En qüestió de minuts va tornar aquell cotxe fosc i en van sortir uns quants homes. Reien i parlaven entre ells, un brandava un bat de beisbol. Deu anys després, Mauri torna metafòricament al mateix lloc a través de l’assaig Museo de las ausentes (Paidós, 2024) en què, de bracet de teòriques feministes i víctimes de violència (de Siri Husdvet a Ana Mendieta, de Maggie Nelson a Marielle Franco), analitza la violència sexual, la por i el dol, i com es pot convertir en una eina política i col·lectiva. En aquest temps, Mauri ha viscut a Anglaterra i s'ha llicenciat en història, història de l’art i estudis de gènere, i avui viu a Barcelona fent d'articulista i dirigint projectes artístics híbrids, que entrecreuen pensament, art i escriptura, igual com fa el seu llibre de debut.

L’antropòloga i activista feminista Rita Segato (Buenos Aires, 1951) ha rebut el primer Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui, que servirà perquè grans figures intel·lectuals internacionals ofereixin noves mirades a l’univers d'Antoni Tàpies. L'objectiu del guardó de la Fundació Tàpies i la Càtedra Tàpies de la Universitat Pompeu Fabra és construir una nova línia editorial que permeti revisitar l’obra de Tàpies des d’una òptica crítica que era inexistent en el moment que l’artista creava. "Hem de ser capaços de mirar les obres en el seu context i també des del nostre, per buscar els vincles que uneixen el passat i el present, i per fer-nos preguntes sobre com viure el futur", diu Imma Prieto, la directora de la Fundació Tàpies, i membre del comitè assessor del premi juntament amb Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés i Valentín Roma.

El jutjat amb competències de violència sobre la dona de Vic ha enviat a presó sense fiança l'home de 59 anys detingut com a presumpte autor de la mort violenta de la parella. La víctima es deia Rachida, va néixer l'any 1973 i la seva mort s'investiga com un nou crim masclista a Catalunya tot i que el seu cadàver encara no ha sigut localitzat. Segons fonts consultades per l'ARA, la dona va desaparèixer fa gairebé un mes, el 19 d'abril, i va ser l'arrestat qui va denunciar els fets als Mossos d'Esquadra, que la van començar a buscar. Per això, el seu cas l'investigava la Unitat Central de Persones Desaparegudes i no els efectius d'homicidis de la policia catalana. Amb tot, els fills de la parella –són tres, un dels quals és menor– van assenyalar el pare com a possible responsable de la desaparició de la mare.

Com un home pot assassinar la seva família? Com un pare pot matar les seves criatures i la seva parella? Aquestes preguntes tan dures que no deixem de repetir-nos aquests dies evidencien el dolor social i la desorientació col·lectiva que ens han generat els assassinats masclistes que últimament han posat fi a la vida de diverses criatures i dones.

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona a Amposta, després que la seva parella hagués explicat que l'havia assassinat i esquarterat en un pis. La policia ha trobat parts del cadàver en aquest domicili i també en algun contenidor. Finalment, han pogut confirmar la seva identitat: es deia Thais, tenia 34 anys i la seva mort és el sisè feminicidi de 2024 i el 133 des que el 2012 hi ha registres oficials, tal com ha confirmat el departament d'Igualtat i Feminismes.

Es deia Choumicha, tenia 38 anys i va morir assassinada pels volts del dia de Nadal a mans de la seva exparella en el que va ser l'últim crim masclista de l'any 2023 a Catalunya. Ella havia denunciat dos cops amb anterioritat el seu botxí, que ja ha ingressat preventivament a la presó per ordre d'una jutge. En els últims dotze mesos de l'any quinze dones han estat assassinades, segons el recompte de la conselleria de Feminismes i Igualtat de la Generalitat, que hi inclou tots els feminicidis, tant si es cometen en l'àmbit de la parella (l'indicador que fan servir la policia catalana i la justícia per parlar de violència masclista) com si no. Es tracta d'una xifra rècord des del 2012, quan es va començar a fer el recompte a escala catalana.

La taxa mitjana de feminicidis a les Balears entre el 2003 i el 2022 és de 4,26 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles per cada milió de dones majors de 15 anys. Aquesta incidència és 1,27 punts superior a la mitjana d'Espanya. Així ho reflecteix l'Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica a l'àmbit de la parella o exparella durant 2022, publicat per l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, que ha recollit Europa Press.

En lloc de millorar, la violència contra les dones i les criatures està empitjorant, i ens retorna la imatge més terrible de la nostra societat: si hi ha homes capaços de matar les seves parelles, les seves criatures, com ens pot sorprendre que hi hagi exèrcits que practiquen genocidis salvatges i terroristes que maten indiscriminadament? La violència, arma suprema d’imposar allò que vull, allò que em dona la gana d’obtenir.

Dues dones més assassinades per violència masclista a l'Estat aquest diumenge, una a Sevilla i l'altra a Villanueva del Arzobispo (Jaén), que eleven el total a 42 aquest 2023. Abans de confirmar-se aquests feminicidis, el ministeri d'Igualtat ja havia convocat el comitè de crisi arran dels set crims que s'havien produït al llarg del mes d'agost. És la cinquena vegada que es reuneix aquest espai, que integren les comunitats autònomes i representants del ministeri de Justícia i de la Fiscalia.

Els assassinats inhumans i injustos de dones no cessen. Però, tot i la recurrència d’aquests dolorosos feminicidis, continuem amb una falta de resposta social extrema. I això passa perquè som les dones, les que morim assassinades pel sol fet de ser-ho.

Tenia 29 anys i vivia amb la seva parella, un home cinc anys més gran que ella, en un pis al carrer Sant Iscle de Barcelona, al districte de Nou Barris. Feia poc, uns dos mesos, que hi havien arribat. Van fer la mudança a principis de juny i ella havia explicat a algun veí que estaven il·lusionats de fer aquest pas. Aquest diumenge ell la va matar clavant-li diverses punyalades. Els serveis d'emergència la van trobar inconscient al pis i no van poder fer res per salvar-li la vida.

"És molt trist que si se sabia que la maltractava ningú no hagués fet res abans". És el testimoni d'una veïna del bloc del número 23 del carrer Cornellà Modern de Cornellà, on aquesta matinada un home de 34 anys ha apunyalat sis vegades la seva dona, de 39, i l'ha matat. "És el de sempre", diu que ha assegurat algun veí quan ella, com molts altres veïns, ha sortit al replà de la finca alertada pels crits. "Semblava que hi hagués una baralla amb més gent", explica. Llavors algú ha trucat a la porta del segon primera, que és on s'ha produït el crim masclista, i ha obert el mateix home, que segons alguns veïns ha admès en aquell mateix moment que havia atacat la seva parella. Tot i que quan han arribat els equips d'emergència han intentat salvar-li la vida durant més de mitja hora, la dona ha acabat morint. Els mateixos veïns han retingut l'agressor fins que ha arribat la policia.

A Jerónima Blanco la van matar els feixistes, estant embarassada, juntament amb el seu fill de 3 anys, i els van enterrar en una fossa comuna a Flores de Sil (Ponferrada). A la fossa de Fuentes de León (Badajoz) hi havia les restes d'una mare amb la seva filla adolescent. No es van voler separar i les van matar juntes. Al barranc de Víznar (Granada) hi havia molts imperdibles, didals i tot de botons que acostumaven a portar les costureres a les bates. Allà van assassinar i llançar a la fossa una dotzena de dones que formaven part del Sindicat de l'Agulla. Durant la Guerra Civil van morir moltes dones, però a diferència dels homes, la majoria van morir lluny de la línia de front.