Arran de la gira del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Mauritània, Gàmbia i el Senegal aquesta setmana, el paper de la immigració a l'economia espanyola s'ha tornat a posar damunt la taula. Sánchez ha posat l'accent en la necessitat de mà d'obra migrant. Després, i en un context de pressions de la dreta, ha situat el debat en la devolució dels migrants en situació administrativa irregular.

L’envelliment a Espanya és un problema econòmic de primera magnitud. Sota el paraigua d'aquest canvi demogràfic s’amaguen altres qüestions que, si bé es poden observar per separat, conformen una equació, i no poc problemàtica. És el cas del paper dels treballadors estrangers al mercat laboral, l’habitatge i el creixement econòmic.

Fins a 12.000 persones migrants s'han beneficiat de l'arrelament per formació que el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració va posar en marxa l'estiu passat. La cartera que dirigeix José Luis Escrivá va incorporar aquesta nova figura en l'última reforma del reglament d'estrangeria perquè persones que són a Espanya en una situació irregular des de fa dos anys i assumeixen el compromís efectiu de formar-se, puguin obtenir la residència temporal per un període d'un any (ampliable 12 mesos en cas que la formació sigui superior a l'any) i inserir-se després al mercat laboral.

L'economia espanyola ja arrossegava problemes abans de la crisi, entre els quals els de la "precarietat laboral" i, en tot cas, ara "s'agreujaran", ha assenyalat el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos. Ho ha dit aquest dijous en la presentació de l'últim informe del Reial Institut Elcano, Recuperació o metamorfosi? Anàlisis i recomanacions per a un pla de transformació econòmica d'Espanya.

Fins a 800 joves podran beneficiar-se enguany del programa SOIB Joves Qualificats del Govern, que permet a menors de 30 anys amb estudis superiors realitzar pràctiques a ajuntaments, a consells, a empreses públiques i a la Universitat. Les contractacions, que començaran a partir del setembre, tindran una durada d'entre 9 i 15 mesos ampliables i tenen l'objectiu de donar una primera experiència professional de qualitat.

Els salaris a les Balears són més baixos que la mitjana de l’Estat. Les Illes ocupen la vuitena posició en el rànquing de salaris espanyols: 21.322 euros, 1.536 menys que la mitjana estatal i 6.465 euros per sota de la comunitat on més es cobra, el País Basc, segons les dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial publicada fa unes setmanes per l’Institut Nacional d’Estadística. No obstant això, les Balears són també la comunitat on millor cobren les persones que no han acabat els estudis d’Educació Primària.