Són les 6.30 h del primer diumenge de juliol a Pina, al bell mig del Pla de Mallorca. Hits com Despacito sonaven no fa ni mitja hora a la revetla; encara feia fosca. Surt el sol i la gent comença a escampar, però encara queden algunes desenes de resistents que berenen de pizza del forn o apuren el darrer combinat. Els petits camions de la brigada entren com poden a la plaça, negada d’una catifa de tassons de plàstic. Els municipals i quatre vells que ja han sortit a fer el cafè s’ho miren.